La consellera de Benestar Social i Família justifica el decret que modifica la Llei del Codi de consum per tal de garantir el subministrament de serveis bàsics durant els mesos d’hivern en cas d’impagament
 
La Generalitat participa des del passat mes de març en un grup de treball per abordar aquesta problemàtica juntament amb entitats del tercer sector, el Síndic de Greuges i les companyies elèctriques
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha defensat avui al Ple del Parlament l’aprovació del decret pel qual es modifica la Llei del Codi de Consum de Catalunya amb l’objectiu de garantir el subministrament de serveis bàsics durant els mesos d’hivern en cas d’impagament. Munté ha assegurat que “és un pas important per solucionar la pobresa energètica, però caldrà desenvolupar altres mesures estructurals per detectar-la i eradicar-la. El que pretenem des del Govern amb aquest decret és contribuir a fer front a les dificultats que ha provocat la coincidència de l’encariment de l’energia amb l’agreujament de la crisi”.
 
La consellera ha afegit que “aquest decret pretén, entre d’altres objectius, definir el concepte de vulnerabilitat econòmica per establir mesures protectores i de garantia del subministrament energètic”. Munté ha recordat que la Directiva europea de mercat interior d’electricitat estableix que correspon als estats membres la definició d'aquest concepte de vulnerabilitat econòmica. “L'Estat no ho ha fet o, en tot cas, ho ha fet de manera incomplerta al remetre a les condicions socials, de consum i poder adquisitiu que es regulin reglamentàriament”, ha indicat.

La titular del Departament ha afirmat que “el Govern és ben conscient que la situació de crisi econòmica generalitzada ha afectat a tota la població en general però, sobretot, ha incidit en els sectors més desafavorits de la nostra societat. La manca de perspectives laborals i la baixada del nivell d’ingressos d’una part important de la població ha provocat, malauradament, que moltes persones tinguin especials dificultats per satisfer el pagament dels serveis bàsics d’electricitat i de gas, entre d'altres”.
 
En el mateix sentit, la consellera de Benestar Social i Família ha constatat que “la pobresa energètica existeix. No poder mantenir l'habitatge a una temperatura adequada  té conseqüències sobre la salut de les persones, les relacions familiars i el rendiment acadèmic”.
 
“És també sabut”, ha concretat Munté, “que la qualitat dels habitatges incideix en els nivells de pobresa energètica, edificis construïts sense criteris d'eficiència o amb problemes d'aïllament. Pobresa energètica que afecta moltes persones, però especialment aquelles que viuen per sota el llindar de la pobresa, i sabem que és un fenomen global, ja que es calcula que a Europa la pateixen entre 50 i 150 milions de persones”.

La consellera ha recordat que “Catalunya ha estat el primer territori, la primera comunitat autònoma que ha incorporat la pobresa energètica en una línia estratègica com és el Pla de l'Energia i Canvi Climàtic el 2012, la qual cosa mostra la voluntat política d'afrontar aquesta situació”.
 
A més, ha explicat que les entitats socials i el món local aporten instruments d'urgència social, en part cofinançats pel Govern, per donar resposta a les persones en situació de dificultats a l'hora de fer front al pagament dels subministraments bàsics. En tot cas, ha valorat, “ajuts i prestacions econòmiques que ara es veuen incrementades amb una acció de protecció del consumidor energètic vulnerable i assegurant el subministrament en el moment crític dels mesos d'hivern, uns avenços que creiem del tot necessaris".
 
Munté també s’ha referit a la moció aprovada pel Parlament sobre les polítiques d’inclusió social i d’eradicació de la pobresa el passat 25 d’abril on s’instava el Govern a promoure les mesures necessàries –incloses les normatives- per tal que les empreses subministradores d’energia i aigua potable no interrompessin el subministrament per impagament si no disposaven d’un informe dels serveis socials bàsics i si la unitat familiar rebia uns ingressos inferiors al salari mínim interprofessional o es trobava en una situació econòmica de necessitat.
 
Davant d’aquest escenari, ha afegit la consellera, “l’instrument que s’ha considerat més adequat ha estat la modificació de la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya. Calia una actuació ràpida, urgent i eficaç a fi de no deixar desemparades aquestes persones i sense serveis bàsics durant aquests mesos d’hivern”. El decret, d’una banda, obliga a les empreses a mantenir el servei malgrat l’impagament durant els mesos de més fred. De l’altra, estableix també uns requisits per a les persones consumidores que es trobin en aquesta situació mitjançant el corresponent informe dels serveis socials i un cop s'hagin acollit ja a les tarifes socials existents o a mecanismes de reducció de la factura energètica.
 
Grup de treball des de 2013
La Generalitat participa des del passat mes de març en un grup de treball per abordar aquesta problemàtica juntament amb les entitats del tercer sector, el Síndic de Greuges i les companyies elèctriques. Els seus objectius són consensuar una definició de pobresa energètica que permeti acotar i abordar el problema, posar xifres al fenomen (afectats, cost econòmic, etc.) i definir les mesures que siguin necessàries per eradicar-lo.