El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, s’ha reunit avui amb la consellera de Desarrollo Económico y Competitividad del Gobierno Vasco, Sra. Arantza Tapia, i el viceconseller d'Agricultura, Pesca i Indústria alimentària, Bittor Oroz, per analitzar diversos temes d’interès comú, entre el que destaquen d'una banda, la valoració dels acords de la Conferencia sectorial celebrada aquesta setmana a Madrid en relació al model d’implantació de la nova PAC (Política agrària comuna) plantejat pel Ministeri d’Agricultura i , de l'altra, l'interès de d'interncanviar informació i col·laboració pel que fa al model de venda de proximitat i circuit curt que impulsa Catalunya i que ha despertat l'interès per part del Govern basc.
En aquest sentit, durant la reunió s'ha acordat la creació d'un grup de treball entre ambdós governs per compartir informació i col·laboració en l'àmit de les polítiques agràries, la internacionalització i la venda de proximitat, un tema en què Catalunya ha estat pionera l'any 2013 amb l'aprovació del Decret de venda de proximitat que ha facilitat ja l'adhesió de més de 1.900 productors a aquesta acreditació voluntària que es fonamenta en els conceptes de producció de qualitat, seguretat, traçabilitat i proximitat.
Pel que fa a la PAC, Pelegrí ha estat molt crític i ha denunciat la voluntat recentralitzadora de l'Estat,que “atempta contra les nostres competències exclusives a través de la reducció brutal de les aportacions que hauria de fer l’Estat als PDR’s (plans de desenvolupament rural) autonòmics, que en el conjunt d’Espanya suposen una pèrdua de més de 1.000 milions d’euros i, en el de Catalunya, més de 140 milions.”
El conseller ha expressat el malestar del Govern i del sector davant un model d’aplicació de la PAC que “desvirtua clarament la proposta que va aprovar Brussel·les, la qual deixava un ampli marge d’actuació als Estats”.
“Nosaltres defensàvem que d’acord a l’estructura política de l’Estat Espanyol, i el marc competencial de moltes CCAA, es procedís a un atorgament dels imports autonòmics i que després, cada govern autonòmic fes el seu propi model de regionalització en base a la seva realitat agronòmica, que són molt diferents segons els territoris, ja que rés te a veure l’agricultura mediterrània, i especialment, la ramaderia, per exemple en el cas de Catalunya amb el model agrari d’altres zones de l’Estat”.
El Ministeri, però, no en va voler sentir ni parlar : -‘No permitiré 17 políticas agrarias, Cañete dixit’ i va aprofitar l’avinentesa per crear un model centralitzat que només pretén eliminar la capacitat de les CCAA de decidir les seves polítiques” ha senyalat Pelegrí, el qual ha afegit que “això confirma la voluntat de l’Estat de negar la diversitat sense adonar-se que al capdavall el que compromet és la competitivitat del sector”.
Primer pilar: la regionalització és un cas flagrant de manca de transparència
El conseller ha manifestat que “estem d’acord i considerem la definició d’agricultor actiu com un pas endavant perquè les ajudes vaguin a les persones o societats que tenen una activitat agrària significativa. Ens preocupa, però, que per controlar-ho es vulgui anar cap un registre de caire estatal sense respectar els ja existents en algunes CCAA.
Pel que fa al tema d’agricultura activa, es considera que efectivament elimina alguns supòsits en que es cobrava en virtut de una realitat històrica quan ara ja no tenien activitat agrària. També s’ha regulat millor el tema de pastures exigint una activitat ramadera mínima i en tot cas fer tasques de conservació.
Però en el tema de regionalització, Pelegrí ha estat contundent: “ va ser un cas flagrant de manca de transparència doncs es va aprovar un rang d’entre 22 i 24 estrats sense tenir cap altre criteri que un informe verbal sobre la seva conveniència. Una decisió discrecional i totalment unilateral, sense dades ni xifres contrastades. Hi vam estar en contra per la manca de informació, i també perquè en funció de les dades d’altres models que sí teníem, consideràvem en 20 estrats era més que suficient, i també perquè independentment del nombre de estrats els imports varien molt en funció del intervals que s’apliquin i sobre els quals el Ministeri tampoc van informar”.
Pel que fa als ajuts acoblats, estan concebuts com aquells imports destinats a compensar les deficiències del model de regionalització i/o a ajudar a sectors que presentin dificultats. Al ésser aquesta una reforma basada en la disponibilitat d’hectàrees de superfície agrària, tal com ha vingut denunciant reiteradament Catalunya, tota la ramaderia en surt perjudicada, fet que explica que en la darrera Conferencia sectorial es decidís esgotar el topall màxim que es pot dedicar a aquest apartat, que es del 13%. Des de Catalunya es varem demanar que es fessin ja ara alguns suplements en alguns sectors com el vacu d'engreix i fruita seca. Es va denegar la proposta, i els sobrants (fins el 15%) es repartiran el 2016.
Pelegrí ha destacat també que si bé és cert que a petició de Catalunya es va recollir un ajut pels fruits de closca amb una dotació de 14M d’euros, els imports són absolutament insuficients, i tot i que l'Estat es va comprometre a endegar un nou pla d’ajut estatal pel sector, no ho va voler fer constar en l'acord de la Conferència sectorial aduint que això no era realment un tema PAC sinó d’actuació de l’Estat; però a petició del conseller Pelegrí es va haver de fer constar en acta de la sessió per tal que constés per escrit aquest compromís de paraula del ministre.
