Direcció General de Comunicació

acolliment estrangers

El Govern aprova el seu primer Pla de Protecció Internacional a Catalunya amb l'objectiu d'ajudar els estrangers perseguits als seus països d'origen

query_builder   28 gener 2014 16:00

event_note Nota de premsa

El Govern aprova el seu primer Pla de Protecció Internacional a Catalunya amb l'objectiu d'ajudar els estrangers perseguits als seus països d'origen

  • El Pla estableix els principis, les mesures i les línies de finançament per ajudar les persones estrangeres o apàtrides que són perseguides als seus països d’origen o de residència habitual per diversos motius
  • Catalunya té un ampli bagatge en aquest àmbit com a poble que va patir l’exili després de la Guerra Civil o amb l’acollida de persones refugiades dels Balcans i Kosovo els anys noranta
El Govern ha aprovat el Pla de Protecció Internacional a Catalunya, un nou instrument que estableix els principis, les mesures i les línies de finançament per acollir i protegir les persones amb temors fundats de ser perseguides als seus països d’origen o de residència habitual per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a un grup social, gènere o orientació sexual.

Entre d’altres accions, el Pla inclou l’impuls de propostes de millora del règim jurídic d’aquest col•lectiu, actuacions de formació i informació, l’acollida o la participació coordinada en reassentaments i en supòsits d’afluència massiva de persones desplaçades.

Les mesures s’adrecen a dos grups de persones. D’una banda, les persones perseguides i, de l’altra, el conjunt de la societat catalana per conscienciar-la sobre la necessitat d’incidir políticament i social davant els conflictes internacionals que provoquen les diverses formes de persecució. El Pla identifica fins a nou col·lectius de persones perseguides:

•    sol·licitants d’asil
•    menors no acompanyats perseguits
•    víctimes de tràfic de persones
•    membres de desplaçaments massius
•    persones torturades
•    defensors de drets humans
•    escriptors perseguits
•    desplaçats per reassentaments
•    apàtrides

La iniciativa, impulsada pel Departament de Benestar Social i Família, respon també a un deure històric de Catalunya amb la comunitat internacional pels milers de catalans que van patir l’exili després de la Guerra Civil a països com França, Mèxic, Argentina, Xile o Itàlia. Una obligació moral i d’obertura democràtica que passa per copsar els problemes socials i les crisis humanitàries que s’esdevenen al món i per contribuir a donar-hi resposta des de la solidaritat i la reacció pràctica.

La protecció internacional engloba el dret d’asil, el refugi, la protecció subsidiària, el reassentament i la protecció temporal; tant de les persones de nacionalitat estrangera com de les apàtrides. Es tracta d’una realitat amb incidència a Catalunya amb diverses iniciatives promogudes al llarg dels darrers anys per part de la Generalitat, alguns ajuntaments i determinades entitats.

La Generalitat va col·laborar el 1995 en l’acollida de persones refugiades de Bòsnia durant la Guerrra dels Balcans i el 1999, en l’acollida de refugiats kosovars. També ha aportat ajut financer a les organitzacions més actives del sector i ha col·laborat amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

El dret d’asil, tot i ser una competència exclusiva de l’Estat, permet a la Generalitat intervenir mitjançant les seves competències pròpies i sectorials. La mateixa legislació estatal preveu que les comunitats autònomes puguin gestionar els serveis i els programes específicament destinats a les persones sol·licitants d’asil. Compartir responsabilitats en la gestió de la protecció internacional, entre els diversos nivells de l’Administració, és una necessitat reconeguda al mateix Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

El Pla de Protecció Internacional a Catalunya s’inspira en un document de bases previ fruit d’un grup de treball de la Taula de Ciutadania i Immigració, l’òrgan col·legiat de la Generalitat que canalitza la participació de la societat en les polítiques públiques de gestió del fet migratori. En aquest grup hi van participar ACCEM; Creu Roja; l’Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda al Refugiat; la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat; l’Associació Catalana per a la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants; EXIL; l’Institut de Drets Humans de Catalunya; el PEN Català; Iniciatives Solidàries; SICAR cat; l’Ajuntament de Barcelona, i la Direcció General per la Immigració del Departament de Benestar Social i Família.