·         El document, que cal emmarcar en el context de l’Informe prospectiu del CAREC sobre la visió i objectius de l’economia catalana, caracteritza un sector que concentra el 3,6% del PIB català, constitueix el primer “cluster” agroalimentari d’Europa i que afronta un escenari global de tensions oferta-demanda,  marcat per l’escassetat i limitació de recursos naturals –entre altres sòl agrícola−, la pressió mediambiental i demogràfica, i la conseqüent volatilitat en els preus dels aliments que pot impactar en l’estabilitat econòmica i social, i en la seguretat alimentària.

·         És un sector que s’ha mostrat resilient davant la crisi. Ha mantingut la producció, ha destruït poca ocupació (durant la crisi els llocs de treball s'han reduït un 4%, contrastant amb el 20% del conjunt de la indústria), han augmentat les exportacions (un 22,7% de 2007 a 2012) i ha assolit una taxa de cobertura exportacions/importacions que ha arribat al 98,81% el juliol de 2013).

·         En el capítol de propostes, el document se centra en aspectes relacionats amb la gestió del sòl agrari; la gestió mediambiental i la seguretat alimentària; la dimensió de les explotacions i la seva capitalització; la millora dels canals de distribució i comercialització potenciant l’activitat i el concepte de marca de la indústria transformadora; i també la innovació –i diferenciació− en processos i productes.

 

 

El Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) ha lliurat al Govern l’Informe Afegint valor als sectors estratègics: el cas del sector agroalimentari. Aquest nou document cal emmarcar-lo en el context de l’Informe prospectiu sobre visió i objectius de l’economia catalana presentat el desembre de 2012.

 

L’informe, que caracteritza al sector agroalimentari català des de la perspectiva dels escenaris globals (“emergents”) que condicionen el seu desenvolupament, vol oferir una mirada sobre una activitat estratègica de l’economia en termes de generació de riquesa (un 3,6% del PIB català), gestió i reequilibri del territori, potenciació del rol de la indústria transformadora que valoritza el producte final, i sinèrgies amb activitats properes i de valor diferencial com ara la gastronomia o el turisme de qualitat. 

 

El document subratlla la dada que situa a aquest sector de l’economia catalana com el primer clúster agroalimentari d’Europa, d’acord amb les dades de l’observatori de clústers de l’Stockholm School of Economics.

 

Amb la constatació de la vitalitat i dinamisme d’aquest sector a Catalunya, l’informe apunta a alguns dels reptes més immediats: “el món té al davant importants reptes alimentaris i un augment progressiu de l'exigència molt centrada en dos factors principals que es condicionen mútuament i que incrementen els costos de producció: seguretat alimentària i benestar animal. I també afrontem més riscos que generen tensions en el sector agroalimentari per l'escassetat de recursos bàsics (energia, terra i aigua, entre d'altres) i pels problemes mediambientals, amb el canvi climàtic com a nou tema de dimensió global. Abordar aquests reptes requereix trobar un equilibri adequat entre generació de riquesa econòmica, satisfacció de les necessitats alimentàries de la població i sostenibilitat de les actuacions. Per tant, el nou escenari de futur exigeix redefinir objectius i estratègies.”

 

Reforçant la solidesa del sector, i en el context d’una Política Agrària Comunitària que es reorienta cap al foment de la competitivitat de les explotacions i la qualitat dels productes finals, el document recorda com el 80% de la producció agrària a Catalunya no està subvencionada. De fet, i a partir de les dades del Departament d’Economia i Coneixement, des de la seva incorporació a la UE, Catalunya, com a regió europea, és contribuïdora neta al pressupost de la Unió. Entre el 2007 i el 2011, Catalunya va acumular un dèficit de 1.355 milions d’euros representatius d’un 0,69% del PIB. Dels fons europeus que arriben a Catalunya en diferents programes, 315 milions provenen de la PAC.

Recomanacions per a l’acció

 

L’Informe, que es completa amb un annex estadístic, conclou amb un apartat propositiu en el que s’apunten diferents línies d’acció en els àmbits de l’optimització de la superfície agrària (planificació de l’espai agrari, concentració parcel·lària, regadiu, gestió forestal); el desenvolupament de les zones rurals en dificultat; les condicions mediambientals i agropecuàries;  la dimensió empresarial, la integració vertical, i l’aposta pel sector cooperatiu; l’atenció a noves oportunitats de negoci vinculades a les tendències en el consum alimentari (salut, aliments ecològics, etc.) i a les sinergies turisme-agricultura-indústria agroalimentària; els circuits i canals de comercialització; i finalment la millora de les capacitats de gestió i capitalització dels projectes, i la innovació en processos i productes aprofitant també l’accés a un important clúster tecnològic públic i privat del sector a Catalunya.