• El portaveu ha pronunciat avui la conferència inaugural d’una jornada de debat sobre el dret a decidir organitzada pel DIPLOCAT i Sciences Po Toulouse a Tolosa de Llenguadoc, amb polítics, acadèmics i societat civil d’ambdós costats del Pirineu

 

• El conseller de la Presidència defensa la legitimitat de l’aspiració de Catalunya per ser un país “amb millors eines per garantir el progrés econòmic i social de Catalunya i també per tenir una millor relació amb Espanya”

• Homs afirma que “seria irresponsable i contrari a la democràcia no donar resposta a aquesta demanda àmplia i transversal de la societat catalana”

• La intenció de fer un referèndum “respon al mandat explícit del que va votar el poble català a les darreres eleccions de 2012”, conseqüència d’un “llarg i pacient procés” amb les institucions espanyoles

El procés és “en positiu, pacífic, democràtic, i a Catalunya genera esperança i il·lusió”. “No va en contra de ningú, sinó a favor de. No vol trencar, sinó construir”. D’aquesta manera s’ha expressat avui el conseller de la Presidència, Francesc Homs, durant la conferència inaugural que ha pronunciat a Tolosa de Llenguadoc, en el marc d’una jornada de debat organitzada pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) i Sciences Po Toulouse. El portaveu del Govern ha ressaltat que l’objectiu del procés que viu Catalunya respon a “l’aspiració de poder construir un país millor, per poder donar millors respostes als ciutadans, amb millors eines per garantir el progrés econòmic i social de Catalunya i també per tenir una millor relació amb Espanya”. “Una aspiració legítima” ha emfatitzat.

 

Homs ha dit que és que el procés català respon a “la voluntat del poble”, una demanda per “poder decidir el futur polític de Catalunya, expressada per una àmplia majoria dels ciutadans, cívicament, als carrers, i a les urnes”. “No és una dèria”, ha afirmat, i per tant, “seria irresponsable i contrari a la democràcia no donar resposta a aquesta demanda àmplia i transversal de la societat catalana”. El portaveu del Govern ha centrat la seva conferència “El dret a decidir de Catalunya: legalitat i legitimitat democràtica” en la situació que viu Catalunya en aquests moments transcendents i per explicar-ho ha repassat els antecedents, el que s’està fent a més de “què som, i què volem ser”

 

Homs ha recordat que la Generalitat va ser fundada fa més de 650 anys i que. l’actual president de la Generalitat és el número 129. Una dada necessària “per evidenciar que les institucions catalanes no són producte de la descentralització recent de l’Estat espanyol dels darrers 30 anys”, tot recordant que, precisament va ser França, el país que va acollir el Govern català durant els anys d’exili de la dictadura franquista.

 

Un altre aspecte a tenir en compte és que Catalunya “ha intentat sempre desenvolupar el seu autogovern i les seves institucions en el marc del pacte amb l’Estat espanyol” perquè “l’objectiu era un encaix que permetés a Catalunya sentir-se còmode en el marc d’un Estat que reconegués la pluralitat que existeix en el seu interior”. Tanmateix, l’any 2010, quan el Tribunal Constitucional va dictar una sentència contra l’Estatut del 2006, que “el desvirtua i el fa inviable”, es produeix “un xoc de legitimitats” perquè allò que el poble de Catalunya havia votat mitjançant referèndum “és alterat per un tribunal polititzat.”. La conseqüència d’aquesta decisió va trobar resposta en una multitudinària manifestació que “congregà un milió de persones”; xifra que va augmentar a les altres dues manifestacions dels anys 2012 i 2013.

 

 

El conseller de la Presidència també ha recordat que l’any 2012 encarà hi va haver un nou intent de pacte amb del Govern per acordar un nou model de finançament que permetés a Catalunya gestionar els seus impostos, similar als que tenen les comunitats d’Euskadi i Navarra, però de nou, el “fracàs” del nou intent va precipitar la celebració d’unes eleccions anticipades. El resultat de la consulta, que va registrar una participació rècord de més del 67%, va tenir com a resultat que  “107 dels 135 diputats del Parlament català incorporaven al seu programa el compromís polític explícit” del dret a decidir. Així doncs, “la intenció de fer un referèndum respon al mandat explícit del que va votar el poble català a les darreres eleccions de 2012”, conseqüència d’un “llarg i pacient procés que ha inclòs intents de pactes diversos amb les institucions espanyoles”. “En resum, tenim un mandat clar” ha reblat.

 

El conseller ha puntualitzat que la consulta “no és un fi en si mateix”, sinó un “instrument democràtic per saber què pensen els ciutadans del poble de Catalunya” i “en funció del resultat, gestionar-la”. “Aquest és un procés que a Catalunya es viu amb total normalitat” amb “plena convivència, civisme i respecte”. “El nostre marc d’actuació respon als principis de la democràcia, el diàleg i el pacte, la legalitat, la transparència, el respecte a la pluralitat, la cohesió social i l’europeisme”. En aquest sentit, el portaveu ha comparat el cas català amb el del Regne Unit, que “ha demostrat el que significa el valor de la democràcia” perquè tot i que el govern de Cameron és contrari que Escòcia pugui ser un nou Estat d’Europa, ha entès “el que és essencial: que quan un poble manifesta un manament, la política i la llei han d’estar al servei de la voluntat expressada a les urnes”. Homs també ha fet una darrera reflexió sobre la qüestió quan ha dit que “el referèndum l’hem d’entendre com la fórmula més idònia per iniciar un procés democràtic, una negociació política, i no pas per a definir en si mateix una nova realitat jurídica”.

Per intentar respondre a les preguntes sobre què som i què volem ser, cal tenir en compte que “estem compromesos amb la construcció i el desenvolupament d’un estat del benestar, fonamentat en els principis d’estabilitat financera i dèficit zero, d’una banda, i d’igualtat d’oportunitats, equitat i cohesió social, de l’altra”. Dins d’aquest context, cal recordar que el Govern de la Generalitat ha hagut de reduir el seu dèficit públic de manera extraordinària, un 65%, mentre que l’Administració de l’Estat espanyol només l’ha reduït un 23%, i la seva despesa ha patit una reducció del 20%. “Tot i això, malgrat aquest gran esforç, s’han pogut mantenir els serveis públics més essencials: sanitat, educació, serveis socials, transport públic i cultura.” Aquestes xifres expliquen en part el debat generat a Catalunya” ha argumentat.

El titular de la Presidència ha destacat que Catalunya pateix “una situació insòlita al conjunt d’Europa”, ja que l’equivalent al 8% del PIB català anual (16.543 M€) “va destinat obligatòriament a finançar aquells territoris de l’Estat espanyol que són més pobres”, però que “paradoxalment, no tenen la pressió fiscal que tenim a Catalunya”. Una situació “insuportable i insostenible” que es pateix des de fa 25 anys. Una realitat “dramàtica” tenint en compte el context de crisi.

 

Un altre element important que ha destacat Homs durant la seva conferència, és que en poc més de 50 anys, la població de Catalunya ha crescut un 92%, amb un milió i mig de nouvinguts d’arreu del món els darrers 15 anys. Per això, “un dels aspectes claus per a la integració i la cohesió social a Catalunya ha estat l’escola, amb un model educatiu únic basat en la concertació d’esforços públics i privats”. No obstant això, aquest model està “greument amenaçat a partir d’una llei que ha aprovat el Govern espanyol, que podria portar a l’aparició d’un model educatiu dividit per raó de llengua i lloc de residència, i que dificultaria greument la integració i la cohesió en el futur.”

 

 

Un altre gran compromís de Catalunya és “l’aposta per una economia productiva, centrada en la força de la creativitat, el coneixement, el valor afegit, la seguretat jurídica, i amb vocació d’obertura al món”. Aquest últim punt queda reflectit en les xifres de les exportacions catalanes (el 25% de les exportacions de tot l’Estat) i el 22% de la inversió bruta estrangera productiva a Catalunya. Per avançar en aquesta direcció, ha explicat Homs, hi ha definits tres projectes essencials: la lluita contra el frau fiscal, la simplificació normativa i la desburocratització de l’Administració i un projecte “prioritari”, el denominat Corredor Mediterrani, “centrat en el desenvolupament d'un model d'infraestructures lligat amb la planificació general europea”.

 

“El darrer gran compromís que té plantejat el Govern de Catalunya” ha continuat dient, té a veure amb “dos marcs de referència que per a nosaltres són essencials: democràcia i Europa”. Democràcia com a “modus operandi” i sinònim de “bones pràctiques en el terreny de la transparència i de la lluita contra la corrupció”. En aquest sentit, Homs ha apuntat que “en aquest moment l'Administració de la Generalitat de Catalunya és la més transparent de tot l'Estat espanyol” ja que compleix els 80 indicadors que estableix l’organització Transparency International. Homs ha afegit que “tenim Europa com a marc de referència institucional i polític, a més de ser la nostra referència econòmica i financera”. “Pensem que el seu marc polític i institucional és el millor espai de creixement del qual ens podem dotar tots els europeus”.

 

El portaveu del Govern ha fet una darrera reflexió: “A Catalunya existeix un sentiment d’una àmplia majoria que aposta per dotar-se d’un Estat propi” i “si es confirma aquesta opció o no, es veurà el dia 9 de novembre”. El conseller ha tancat la conferència dient que confia en què “una actitud de respecte mutu i en pla d’igualtat” permetrà millorar “substancialment les relacions entre les dues parts”. “No demanem res diferent que qualsevol altre país”, ha afegit, i “estem convençuts que un futur nou Estat català tindrà unes relacions estretes, constructives i amb màxima voluntat de cooperació amb l’Estat espanyol.”

La conferència del conseller Homs s’enmarca dins de la jornada de debat que porta per títol Loi au service des peuples: Le droit de décider de la Catalogne (La llei al servei dels pobles: El dret a decidir de Catalunya) que ha estat organitzada pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) i Sciences Po Toulouse, amb la col·laboració de la Delegació del Govern a França.

 

A continuació hi han intervingut Joan B. Culla, professor d’Història Contemporània de la UAB, amb la conferència “Els camins davant el dret a decidir de Catalunya: des de la reforma de l’Estatut d’Autonomia de 2006 fins els nostres dies” i Jean-Bernard Auby, professor de la Universitat Sciences Po i director de la Càtedra MDAP (mutacions de la política pública i del dret públic). amb “El dret a l’autodeterminació dins el context europeu”.

 

Amb aquesta jornada, que ha tingut lloc a Sciences Po Toulouse, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya continua el cicle de conferències sobre el dret de decidir en universitats de prestigi d’arreu d’Europa i de l’Estat espanyol. El cicle es va iniciar precisament a Sciences Po, a París, el passat més de juny, posteriorment se n’han celebrat a Londres, Sevilla, i Uppsala (Suècia). El cicle continuarà a Lisboa, el proper mes de febrer de 2014.