- La primera estació depuradora d’aigües residuals de la conca (Seva, a Osona) va entrar en servei el 1980
- Durant el 2013, l’ACA ha posat en servei 3 sistemes de sanejament (Quart, Fontrubí a Camprodon i Vilallonga de Ter), a més de les connexions de Fornells de la Selva, Sant Sadurní de l’Heura i Casavells a depuradores ja existents
- Això ha provocat, de manera progressiva, la millora qualitativa de la conca, la recuperació d’algunes comunitats biològiques i la reducció del nitrogen i del fòsfor a l’aigua del riu
La conca del Ter disposa actualment de 59 depuradores i un pretractament, repartides en 7 comarques, que tracten un cabal d’aigües residuals de 117.000 m3/dia, que representa el sanejament de 405.000 habitants (94% de la població). Des de l’entrada en funcionament de la primera estació depuradora d’aigües residuals al 1980 (planta de Seva), l’evolució del sanejament a la conca del Ter ha estat la següent (veure pdf de la nota).
Al mateix temps l’Agència ha dut a terme, en la mesura que els diferents sistemes de sanejament ho han requerit, les ampliacions i millores oportunes en els darrers anys. Així, des de l’any 1997, en què es va ampliar la depuradora de Banyoles, s’han dut a terme 4 ampliacions més (Folgueroles, Girona, Manlleu i Vic).
Durant el 2013, l’ACA ha activat 3 sistemes de sanejament a la conca (Quart, Fontrubí a Camprodon i Vilallonga de Ter) i també s'ha connectat els nuclis de Fornells de la Selva al sistema de la depuradora de Girona i Sant Sadurní de l'Heura i Casavells (terme municipal de Corçà) al sistema de la depuradora de la Bisbal d'Empordà.
Evolució qualitativa
Totes aquestes actuacions desenvolupades en els darrers 35 anys en matèria de sanejament han comportat la millora qualitativa de la conca, la recuperació d’algunes comunitats biològiques (macroinvertebrats i diatomees) i la reducció del nitrogen i del fòsfor en un percentatge molt significatiu, que ha permès millorar l’estat ecològic i qualitatiu de les masses d’aigua de la conca.



