Demà és el Dia internacional contra la mutilació genital femenina, una pràctica que la Generalitat de Catalunya aborda des de la Comissió nacional per a una intervenció coordinada contra la violència masclista
El compromís amb la defensa dels drets dels infants i de les dones i el perfil interdisciplinari del personal de l’Administració pública que té més contacte amb els col·lectius d’ètnies practicants són dues peces clau en la prevenció de la mutilació genital femenina (MGF) a Catalunya. Així ho posa de manifest l’experiència acumulada per la Generalitat des de 2001 en la lluita contra aquest fenomen execrable que atempta contra els drets bàsics de les menors.
Aquesta complementarietat i col·laboració entre els diversos perfils de professionals públics es concreta per mitjà de les més de 70 taules locals i comarcals de prevenció de la MGF que hi ha actualment actives a Catalunya. La majoria són a les comarques gironines i al Maresme, dos dels punts amb més concentració de famílies procedents d’entorns on es practica i es justifica l’ablació de clítoris.
Les taules de coordinació són un recurs previst en el “Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina” impulsat pel Departament de Benestar Social i Família i que implica diversos òrgans de la Generalitat. Un sistema pioner, exemple de bona pràctica a nivell internacional, que s’emmarca alhora dins de la Comissió nacional per a una intervenció coordinada contra la violència masclista, amb la participació de l’Associació Catalana de Llevadores, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya o el Consell Nacional de Dones de Catalunya, entre d’altres.
Amb actuacions com el Protocol, les taules locals o la Comissió nacional es fomenta l’actuació de les dones africanes com a principals protagonistes en el procés d’eradicació de la MGF, ja que són les principals afectades. Un rol que es canalitza mitjançant entitats comunitàries que treballen per introduir elements de reflexió en els propis col·lectius.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir el 6 de febrer com a Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital femenina, amb l’objectiu de conscienciar la població sobre la necessitat d'abolir aquesta violació dels drets humans.
La MGF és una forma extrema de violència masclista que constitueix una vulneració dels drets de les dones contra la salut, la seguretat i la integritat física. Segons dades d’UNICEF, més de 125 milions de dones a tot el món han patit aquesta agressió i 30 milions de nenes corren el risc de patir-la.
Aquesta pràctica ancestral de violència masclista s’infligeix majoritàriament a nenes residents a països africans de la franja del Sahel, però té repercussions a Catalunya degut a les migracions internacionals. La MGF és un costum mil·lenari de control sobre el cos i la sexualitat de les dones, que depèn més de les ètnies practicants que no pas del país d’origen. Cap creença religiosa la subscriu, tot i que hi ha persones que poden adduir aquesta premissa per tal de justificar-la.
Segons l’OMS, la MGF comprèn tots els procediments que de manera intencionada i per motius no mèdics alteren o lesionen els òrgans genitals femenins. Les condicions en què es practica sovint comporten hemorràgies, infeccions i, fins i tot, la mort. A més a més, la ferida es manifesta posteriorment en l’edat adulta, en el moment del part, amb fístules obstètriques o patiment fetal, entre d’altres.
35 nenes detectades pels Mossos
El Protocol de la Generalitat estableix una sèrie d’actuacions preventives a desenvolupar entre serveis socials, salut, ensenyament i Mossos d’Esquadra. La intervenció preventiva consisteix en informar a les famílies de les conseqüències tant en la salut de les nenes com punitives de la MGF. La finalitat és que abandonin la pràctica per propi convenciment i, en cas contrari, s’inicien els tràmits per la comunicació a Fiscalia.
