Precipitació
Pel que fa a la precipitació (figura 2), el 2013 ha estat un any que s’ha de considerar normal a una gran part del país. Tot i això, cal remarcar que l’any ha resultat plujós a bona part del Pirineu occidental o fins i tot molt plujós a la Vall d’Aran, punts d’alta muntanya de l’extrem nord del Pallars Sobirà i del nord de l’Alta Ribagorça. En aquests sectors caldria remuntar-se fins l’any 1982 per trobar registres de precipitació tan abundants. L’any també es pot qualificar de plujós a moltes comarques de ponent, així com a petites àrees del Pirineu central i de l’Alt Ripollès, a punts de l’Anoia, al massís del Montseny, a punts del prelitoral Central, i també a la serra de Prades o al camp de Tarragona.
Contràriament, l’any ha estat sec en algunes zones del litoral idel prelitoral, i més esparsament també a punts de l’interior o del Pirineu i Prepirineu.
Les quantitats de precipitació que s’han acumulat al llarg del 2013 mostren la gran variabilitat de la pluviometria a Catalunya. Com és habitual, les més escasses corresponen a punts de les comarques de ponent on no s’han sobrepassat els 400 mm.
A l’altre extrem, la precipitació acumulada al llarg de l’any ha superat els 1.000 mm a la Vall d’Aran i a les zones altes de la resta del Pirineu, a la Garrotxa i als massissos del Montseny i dels Ports. Més enllà, en alguns petits sectors localitzats a les zones més altes del Pallars Sobirà i de la Val d’Aran els registres han arribat a superar el llindar dels 2.000 mm.
En el cas concret de Vielha, val a dir que la pluja recollida el 2013 ha estat molt semblant a la del també molt plujós any 1982, quan es va registrar el valor més alt de la sèrie 1950 – 2012 amb un total anual de 1333,3 mm, només 0,2 mm més alta que la del 2013.
En general, però, a un elevat percentatge del territori la precipitació acumulada ha resultat propera a la mitjana climàtica i l’any s’ha de qualificar com a pluviomètricament normal.
Els dèficits pluviomètrics més importants, amb una precipitació acumulada que només s’ha situat entre el60 i el 90% de la mitjana climàtica, corresponen a molts sectors del quadrant nord-est del país, en concret a punts del Bages, del Maresme, de la Selva i de l’Empordà. La resta de zones on l’any s’ha de considerar sec, amb una precipitació inferior al 90% de la mitjana climàtica, se situen al Montsià, al Baix Ebre, a punts del Baix Camp, del Baix Llobregat, del Barcelonès, del Vallès, a Osona, al nord del Segrià, a la Noguera i al Solsonès.
Els superàvits pluviomètrics més remarcables s’ubiquen a la Val d’Aran i al Pallars Sobirà.També són remarcables el registres de l’àrea dels Ports, del Tarragonès, de punts de l’Anoia, del Priorat, i de la serralada Transversal, o també, dins a ponent, a la Catalunya seca, al Segrià, les Garrigues, i el Pla d’Urgell, els quals han superat el 130% de la corresponent mitjana climàtica.
Pel que fa a distribució estacional de la precipitació al llarg de l’any, en general cal parlar d’un hivern, d’un estiu i d’una tardor secs, mentre que la primavera va ser plujosa arreu. Ara bé, cal esmentar el cas concret del Pirineu occidental, on totes les estacions s’han de considerar plujoses o molt plujoses. En aquest sector les acumulacions de neu han estat remarcables durant bona part de l’hivern i la primavera, i van ser les més importants dels darrers 15 anys. També durant la tardor, cal destacar els gruixos pocs habituals per l’època que es van produir durant la segona quinzena del novembre.
Figura 2:
Mapes de precipitació acumulada durant l’any 2013 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposade les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.