Mitjançant diversos dispositius connectats a una tauleta tàctil els pacients es controlen des de casa el pes, la tensió arterial, la saturació d’oxigen a la sang, el ritme cardíac i el sucre

 

Les mesures s’incorporen directament a l’Estació clínica d’atenció primària i si surten alterades, el metge o metgessa de capçalera rep una alerta

 

El projecte, anomenat Telèmac, vol conèixer si el telemonitoratge permet disminuir les descompensacions dels malalts i millorar la utilització dels serveis sanitaris

 

L’Institut Català de la Salut (ICS), en col·laboració amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI), ha posat en marxa a cinc equips d’atenció primària de la ciutat de Barcelona un estudi pilot que avalua l’eficàcia de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per millorar la qualitat de vida de les persones amb malalties cròniques. Es tracta del Projecte de telemonitoratge de malalts crònics (Telèmac), en què participen uns 400 pacients crònics complexos o amb malaltia crònica avançada que pateixen, com a mínim, insuficiència cardíaca o malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC).

Mitjançant diversos dispositius connectats a una tauleta tàctil, els pacients es controlen des de casa el pes, la tensió arterial, la saturació d’oxigen a la sang, el ritme cardíac i el sucre, segons la malaltia que pateixen. La informació recollida passa directament a la història clínica informatitzada dels malalts, que mostra alertes classificades per gravetat si algun paràmetre està alterat. Quan rep una alerta, el professional de medicina de família o d’infermeria es posa en contacte per telèfon amb el pacient.
 
A més de millorar la qualitat de vida dels pacients, l’estudi vol determinar si la utilització de dispositius de telemonitoratge permet disminuir el nombre de visites a urgències per descompensacions i els ingressos evitables a l’hospital.
 
Risc de descompensació i d’ingrés
 
Per participar a l’estudi s’han prioritzat els pacients crònics complexos i fràgils amb un risc alt de descompensació i d’ingrés hospitalari. D’aquesta manera, els pacients escollits han estat ingressats com a mínim dos cops durant el darrer any a causa de la seva patologia o bé han tingut una probabilitat d’ingrés hospitalari superior al 75%. També s’ha tingut en compte el grau de dependència dels malalts i els seus condicionants socials.
 
És molt freqüent que pacients com els que participen a l’estudi tinguin més d’una malaltia crònica, a partir de la combinació de la insuficiència cardíaca o l’MPOC amb la diabetis i la hipertensió.
 
Telemonitoratge a domicili
 
L’estudi, que es va iniciar l’octubre de 2013, tindrà una durada d’un any. Passat aquest temps, l’Institut d’Investigació d’Atenció Primària Jordi Gol, que ha dissenyat la metodologia del Projecte, en farà l’anàlisi de resultats. Els 382 pacients que hi participen s’han dividit en dos grups homogenis, tant pel que fa al nombre com a l’edat i el sexe. Un dels grups està format per pacients controlats mitjançant telemonitoratge a domicili (grup d’intervenció) i l’altre pels controlats de manera presencial, a la consulta i a domicili, i per via telefònica (grup de control). Les persones que formen part del grup d’intervenció i els seus cuidadors han rebut una formació específica per aprendre a utilitzar els dispositius de telemonitoratge.
 
Segons els diferents subprogrames a què pertanyen, els pacients controlats a distància poden disposar de glucòmetre, pulsioxímetre, tensiòmetre o balança connectats a un dispositiu mòbil, mitjançant tecnologia de màquina a màquina (M2M).
 
El seguiment dels pacients es du a terme de manera coordinada per una cinquantena de professionals dels equips d’atenció primària Horta 7D i 7F, Turó de la Peira, Guineueta i Sant Andreu.
 
Podeu veure un vídeo sobre el Projecte Telèmac a Projecte Telèmac