•    El PINSAP mobilitza tots els sectors del Govern, de les administracions públiques catalanes i de la societat amb influència sobre el benestar associat a la salut per tal de contribuir a l’elaboració de polítiques públiques saludables

•    S’estima que el 80% dels factors que determinen la salut estan fora del sistema sanitari i es relacionen amb l’entorn, els factors socioeconòmics i els estils de vida

 
El Govern de la Generalitat ha posat en marxa el Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) amb l’objectiu de protegir i millorar la salut de la població a través de l’acció de govern en el seu conjunt, entesa com una estratègia de “Salut de Totes les polítiques”.

S’estima que el 80% dels factors que determinen la salut estan fora del sistema sanitari i es relacionen amb l’entorn, els factors socioeconòmics i els estils de vida. El nivell eductiu, les condicions de treball, els estils de vida, entre d’altres, condicionen l’esperança de vida i l’aparició de malalties. És per això que aquesta és una estratègia recomanada a nivell internacional per organismes com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que la recull a l’hora de plantejar l’Estratègia de Salut 2020.


El PINSAP és un pla estratègic pioner a Europa que:

•    Articula l’estratègia de Salut en totes les polítiques.
•    Recull accions intersectorials que actuen sobre els factors determinants de la salut.
•    Concreta mesures adreçades a minimitzar les desigualtats en aquest àmbit.

Per tant, l’objectiu del Pla és millorar la salut a través de la millora de les condicions de vida de les persones i reduir les desigualtats en salut. O, el que és el mateix, aprofundir en l’àmbit de la prevenció  per prevenir determinades malalties.

Catalunya té una esperança de vida de les més altes del món i un sistema sanitari universal i d’alt nivell. Però s’estima que 8 de cada 10 factors que influeixen en la salut estan fora del sistema sanitari. En conseqüència, per protegir i millorar la salut de la població, es requereix una acció conjunta i transversal de tots els departaments de la Generalitat.
 
El PINSAP s’articula en dos grans eixos:
•    Incrementar els anys en bona salut de la població de Catalunya (promoure una Catalunya més saludable)
•    Incorporar la visió de salut en el disseny i l’avaluació de les polítiques públiques.
 
S’han dissenyat més de 30 accions en més de 14 àmbits: la mobilitat, l’alimentació, el medi ambient, l’ocupació, l’urbanisme i l’habitatge, l’educació, la cultura i el lleure, les polítiques socials i el mateix sistema sanitari.

El PINSAP es planteja cinc reptes principals:
•    Disminuir l’epidèmia d’excés de pes, tant en la població infantil com adulta
•    Controlar les infeccions, amb especial èmfasi a les de transmissió sexual i el virus de la immunodeficiència humana
•    Promoure la salut mental i mitigar els efectes de la crisi
•    Reduir l’impacte de les addiccions, sobretot en persones joves
•    Aglutinar i promoure l’esforç del país per millorar l’entorn, les condicions de vida i treball i el treball intersectorial i en carca sobre els determinants estructurals i socials de la salut.


Dades sobre la influència de sectors socials diferents a la sanitat per a la protecció i la promoció de la salut de la població

•    Cada euro invertit polítiques de prevenció suposa un estalvi de 6 € en despesa sanitària.

•    HÀBITS DE VIDA. El tabaquisme causa més de 25 malalties, més de 9500 morts/any a Catalunya, un escurçament de més de 10 anys de vida i una despesa sanitària de més de 29.000 milions a la UE.

•    ENSENYAMENT. Els escolars que fan més de 60 minuts d’activitat física/dia obtenen millor rendiment acadèmic i tenen millor salut.

•    HABITATGE. Pujar escales consumeix 9,6 vegades més calories que estar en repòs, i aproximadament 3 vegades més que caminar en pla. S’ha demostrat que pujar escales 7 minuts diaris redueix en 2/3 la incidència de malalties cardiovasculars en homes de mitjana edat.

•    SEGURETAT VIÀRIA. Les polítiques de seguretat viària s’han associat a Catalunya a un estalvi de morts acumulat de 2.896 persones en 10 anys.