El conseller de Justícia ha presentat al Parlament de Catalunya el Projecte de llei del Protectorat de fundacions i de verificació de l’activitat de les associacions declarades d’utilitat pública
 
Aquesta iniciativa legislativa del Govern, que avui ha iniciat el seu tràmit parlamentari, atorga al Protectorat les potestats inspectora i sancionadora respecte de determinades conductes, alhora que en fa responsables els membres dels òrgans de govern i les persones que exerceixen funcions de direcció
 
 
El conseller de Justícia, Germà Gordó, que ha presentat avui al Parlament el Projecte de llei del Protectorat de fundacions i de verificació de l’activitat de les associacions declarades d’utilitat pública, ha remarcat que el nou text “defineix amb major claredat les funcions de control i supervisió de l’Administració per garantir el correcte exercici del dret de fundació, així com el manteniment dels supòsits de declaració d’utilitat pública de les associacions”.
 
Gordó ha recordat que “el món fundacional i associatiu ha experimentat en els darrers anys un notable increment del seu volum d’activitat i presència en la vida econòmica del país, en el desenvolupament d’activitats de gran impacte no només social sinó també econòmic”. Aquest fet –ha dit el conseller– ha comportat que la informació que mouen sigui cada vegada més complexa i que les seves estructures s’hagin professionalitzat fortament”.
 
El titular de Justícia ha afirmat que “davant l’increment de la presència d’entitats privades com a coadjuvants en la resolució dels reptes de la societat actual, s’imposa una nova regulació que, tot respectant l’autonomia de gestió i funcionament d’aquestes entitats, els permeti una actuació àgil i eficient, i en la qual el rol del Protectorat i de l’òrgan de supervisió tinguin les potestats necessàries per assolir les seves finalitats”.
 
El Projecte de llei pretén regular, entre altres funcions, les potestats del Protectorat –òrgan de llarga tradició en el dret català que exerceix el control publicoadministratiu respecte de les fundacions– i establir el règim que li ha de permetre dur a terme les funcions que legalment té encomanades. Així, per exemple, per tal que les funcions de verificació serveixin a les finalitats per a les quals han estat previstes, el Projecte de llei atorga al Protectorat la potestat inspectora i sancionadora respecte de determinades conductes.
 
Gordó, que ha agraït expressament les aportacions dels grups parlamentaris d’Esquerra Republicana i del Partit Popular de Catalunya, també ha recordat que el Departament de Justícia “resta obert a la millora d’aquest text en el marc dels treballs de la ponència parlamentària”.
 
Els grups parlamentaris han retirat les esmenes a la totalitat per debatre amb un major consens el Projecte de llei presentat pel Govern. Aquest text serà el què servirà de base per a la ponència que es crearà en el si de la Comissió de Justícia i Drets Humans.
 
 
Principals novetats de la iniciativa legislativa del Govern pel que fa al Protectorat de fundacions
 
El Projecte de llei incorpora, com a novetat, la regulació de les relacions del Protectorat amb les anomenades entitats vinculades a les fundacions i a les associacions declarades d’utilitat pública, a fi de controlar els fluxos entre entitats per evitar disfuncions. A aquest efecte, s’estableixen un seguit d’obligacions per a les entitats vinculades, com, per exemple, l’obligació de comunicar l’acumulació de càrrecs i el deure de presentar conjuntament els comptes.
 
La potestat sancionadora es concep com un mecanisme en mans de les administracions públiques per ajudar que el projecte fundacional o associatiu es desenvolupi d’acord amb l’interès general i la voluntat del fundador, tot tipificant aquelles conductes infractores més flagrants respecte de les quals la potestat sancionadora esdevé un mecanisme efectiu que contribueix a evitar l’ús d’eines d’intervenció més agressives.
 
Quant a les sancions previstes,  a banda de les monetàries, se’n preveuen d’altres com ara la impossibilitat d’obtenir ajuts i subvencions de l’Administració de la Generalitat o el tancament registral parcial.
 
A més, el Projecte de llei fa responsables els membres dels òrgans de govern i les persones que exerceixen funcions de direcció de les infraccions tipificades com a tals, sempre que la seva responsabilitat sigui individualitzable.
 
 
Antecedents
 
La Llei 4/2008, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, va refondre, sistematitzar i harmonitzar la legislació catalana d’associacions i fundacions de les lleis 7/1997, d’associacions, i 5/2001, de fundacions, amb l’objectiu d’actualitzar alguns aspectes del seu règim jurídic a fi d’afavorir-ne l’operativitat.
 
La Llei de 2008 ha estat objecte de canvis puntuals, el més recent dels quals, l’introduït per la Llei 7/2012, va tenir com a objectiu incentivar la constitució de fundacions, atès el rellevant pes que aquestes entitats han adquirit en el sector social i econòmic en l’actual context de crisi, i també per incorporar en l’àmbit fundacional mesures de simplificació administrativa a fi d’incrementar l’autonomia de gestió de les entitats.
 
El Projecte de llei que avui s’ha presentat va lligat a aquesta darrera reforma, ja que la major autonomia de gestió de les entitats fa imprescindible perfilar millor les funcions del Protectorat i de l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública per tal d’assolir un equilibri adequat entre l’autonomia de les entitats subjectes i els necessaris mecanismes d’assessorament, foment i vetlla de l’interès general.