El Govern ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la categoria de monument històric, els conjunts arquitectònics següents:  l’Observatori Fabra, a Barcelona; la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona; el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, i l’església de Santa Maria de Gràcia, a la Granadella. També s’ha declarat l’entorn de protecció d’aquests quatre monuments.

 

L’Observatori Fabra, situat a la serra de Collserola, prop del cim del Tibidabo, pertany a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que té cura de la direcció científica, del seu funcionament i del seu manteniment. Les activitats científiques que s’hi desenvolupen d’ençà de la seva inauguració el 1904 abasten els camps de la meteorologia, la sismologia i l’astronomia.  L’edifici és obra del 1902-1904 de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, una de les figures cabdals en el panorama arquitectònic català a cavall entre els segles XIX i XX.

 

L’edifici en l’actualitat l’integren la seu oficial de la Reial Acadèmia, la sala del Teatre Poliorama, que ocupa la major part de la planta baixa de l’edifici i tota la superfície que la parcel·la té en el pati de l’illa de cases, i dos petits locals comercials en planta baixa i davant la Rambla. Des del punt de vista arquitectònic, l'edifici actual és fruit d’una remodelació de l’edifici existent. L’obra va ser efectuada per l'arquitecte Josep Domènech i Estapà  entre els anys 1883 i 1894.

 

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra es troba situat a la serralada de Marina, a l’anomenada Vall de Betlem, als afores de la ciutat de Badalona. Formen part del monument no només l’edificació principal, sinó també les edificacions vinculades a aquesta i les edificacions auxiliars, així com horts, basses, patis i tanques.

 

El monestir va ser fundat el 1416 amb una comunitat de set monjos que s'hi van traslladar de Sant Pere de Ribes (Garraf), on s'havien establert tres anys abans.

 

L’església de Santa Maria de Gràcia es troba situada al centre de la població de la Granadella. Va ser bastida de nova planta en l’últim terç del segle XVIII. Segons documents del 1764 i del 1769, la construcció s’hauria assignat a Josep Puig i al seu fill Francesc, mestres de cases de Ponts. La traça segueix un model ben conegut de remota ascendència italiana que es pot trobar en altres esglésies setcentistes del país, també dissenyades amb llenguatge arquitectònic íntegrament classicista.