- El Govern considera que part d’aquesta norma pot excedir les competències estatals i buidar de contingut les competències en matèria d’energia assumides per la Generalitat en l’article 133 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya
El Govern ha acordat sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries un dictamen previ a la interposició d’un possible conflicte positiu de competències sobre determinats preceptes del Reial decret 1048/2013, de 27 de desembre, pel qual s’estableix la metodologia per al càlcul de l’activitat de distribució de l’energia elèctrica. El Govern considera que part d’aquesta norma pot excedir les competències estatals i buidar de contingut les competències en matèria d’energia assumides per la Generalitat en l’article 133 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
El Reial decret 1048/2013 té per objectiu determinar una metodologia unitària per fixar la retribució de les empreses que desenvolupen l’activitat de distribució d’electricitat, malgrat que la tipologia de la xarxa de distribució no és homogènia en el conjunt del territori. En el cas de Catalunya, el model de desenvolupament de les infraestructures elèctriques requereix portar a terme una major extensió de la xarxa de distribució per poder millorar la qualitat i abastir nous subministraments, a diferència d’altres territoris on el desenvolupament ha estat més intensiu.
El dictamen haurà de valorar l’article 8, els capítols VI, VII i VIII i la disposició final primera del Reial decret. L’article 8 impedeix a les comunitats autònomes imposar obligacions addicionals a les empreses distribuïdores, tant pel que fa a la xarxa com als nivells de qualitat, mentre que el capítol VI fa referència a l’extensió de la xarxa elèctrica i els procediments d’operació, el capítol VII afecta el règim d’escomeses elèctriques i, finalment, el capítol VIII regula la informació i auditoria de l’activitat de distribució elèctrica.
El Govern també adverteix que, a més de les vulneracions competencials, l’aplicació de determinats aspectes de la nova norma, regulats amb caràcter bàsic, podria comportar que la majoria de costos fossin sufragats pels peticionaris i no per les empreses distribuïdores d’energia elèctrica.