La secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia (SRAJ), M. Josep Feliu, que ha comparegut aquesta tarda davant la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats per informar del posicionament del Govern de la Generalitat respecte a la modificació del Codi penal que s’està tramitant en aquesta Cambra, ha manifestat que considera “innecessària aquesta reforma”.

 

Feliu ha recordat que des de l’any 1995 s’han realitzat entre 29 i 30 reformes, situació —ha dit— que provoca efectes molt negatius a curt i mitjà termini perquè no es poden consolidar els canvis anteriors. En aquest sentit, la secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia del Govern català ha asseverat: “Les contínues modificacions dificulten enormement la planificació dels serveis de l’Administració de justícia i de l’execució penal, i donen la sensació a tots els operadors jurídics de treballar en una provisionalitat permanent.”

 

Així mateix, M. Josep Feliu ha criticat el recurs sistemàtic a la pena de presó i l’augment injustificat de la durada de les penes a què han recorregut totes les reformes penals. “Paradoxalment, tenim la taxa de criminalitat més baixa d’Europa —5,72 per 100 mil habitants— i, en canvi, tenim una de les  taxes de població penada més elevada —129,71 penats per 100 mil habitants—. Alguna cosa falla i, per descomptat, el que falla és la política criminal de l’Estat espanyol.”

 

En aquesta línia ha continuat la seva argumentació titllant la reforma que està en tràmit com la del “Codi penal de la perillositat”, ja que, segons ha argumentat, no té com a objectiu fer disminuir la delinqüència.

 

Abans d’entrar en els casos concrets, Feliu ha destacat que en nombrosos preceptes el Govern català observa una manca de seguretat jurídica i la possible vulneració del principi d’intervenció mínima. També ha mostrat el seu desacord amb la introducció del concepte de perillositat i ha manifestat que “no tan sols no enforteix la confiança en l’Administració de justícia, sinó que debilita encara més la visió actual que en té la societat”.

 

 

Durant la seva intervenció, Feliu ha remarcat que “la finalitat de la pena és la rehabilitació i reinserció del delinqüent, i això no es compleix amb la presó permanent revisable”. I ha afegit que “tampoc és eficaç de cara a la prevenció dels delictes i reforça el caràcter retributiu de les penes en contra del criteri constitucional, a més d’esdevenir una cadena perpètua contrària a la finalitat resocialitzadora i reinseridora de les penes de presó”.

 

En aquest sentit, ha recordat que ja hi ha penes de presó que poden arribar fins als 40 anys i ha posat en dubte la necessitat de noves penes de llarga durada o perpètues. Ha fet notar que els delictes per als quals es preveuen aquestes penes tenen un índex de criminalitat molt baix i que només el 0,64 per 100 mil habitants van ser homicidis o assassinats consumats.

 

 

M. Josep Feliu ha remarcat que la modificació que es planteja sobre les mesures de seguretat es fonamenta en la perillositat de l’autor dels fets, i que això s’oposa als principis d’igualtat, proporcionalitat i seguretat jurídica perquè deixa a la discrecionalitat del jutge definir i limitar la mesura, per a la qual s’obre un futur incert ja que se’n suprimeix el límit temporal.

 

   

 

La reforma del Codi penal preveu la substitució del compliment de la pena per l’expulsió del territori espanyol pel que fa a tots els estrangers, amb independència que la seva situació sigui regular o no al territori, tracte que “suposa una desigualtat entre els mateixos estrangers i també respecte als espanyols que es troben en situació regular”.

 

La rebaixa dels límits de pena per procedir a l’expulsió situa aquests límits en el marge d’un a tres anys. Amb el Codi penal actual, l’expulsió del territori és per als casos de condemnes de tres a sis anys. “S’hauria de regular el compliment de la pena al país d’origen quan la pena superi els tres anys i fins a un màxim de sis”.