·         Fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Geografia i descobrí el canyó del Colca, al Perú, com a comissionat de la UNESCO.

 

La Societat Catalana de Geografia i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) han presentat avui Los ríos de la zona árida peruana, una obra inèdita del geògraf Gonzalo de Reparaz que s’ha editat en col·laboració amb la Universitat de Piura (Perú). La presentació ha comptat amb la presència de la filla de l’autor, María del Carmen de Reparaz.

 

Gonzalo de Reparaz va ser una de les figures més destacades de la geografia catalana anterior a la Guerra civil, tot i ser de les menys conegudes. Nascut a França, va arrelar a Catalunya malgrat haver-se d’exiliar al seu país d’origen el 1939.

 

El 1951 va arribar al Perú com a primer cap de missió de la UNESCO. En aquest país va desenvolupar un estudi detallat de les conques hidrogràfiques més pròximes al desert, on va descobrir el canyó del Colca, més profund que el del Colorado.

 

Les dades recopilades entre els anys 1951 i 1965 van donar lloc al llibre que s’ha presentat avui, en el que s’inclouen les taules, gràfiques i mapes  que va Reparaz va elaborar durant el seu treball de camp. L’original va ser recuperat per la Universitat de Piura que juntament amb l’ICGC han dut a terme la present edició.

 

A més d’aquest estudi, Reparaz va posar en marxa les primeres iniciatives de promoció turística del Perú amb la publicació de diverses guies i va arribar a crear un Instituto de la Zona Árida Peruana, amb finançament de la UNESCO i en col·laboració amb el govern peruà.

 

Reparaz va ser un dels introductors de la moderna escola geogràfica francesa a Catalunya i va dur a terme estudis sobre la hidrologia i la climatologia peninsular. Un altre dels seus temes d’interès fou la història de la cartografia catalanoaragonesa. En aquest camp, va ser el responsable d’obres pioneres com Catalunya a les mars. Navegants, mercaders i cartògrafs catalans de l’Edat Mitjana i del Renaixement (1928) i Els Prunes, cartògrafs catalans dels segles XVI i XVII (1930). L’arxiu personal de Gonzalo de Riquer es troba en l’actualitat a l’ICGC, a disposició dels estudiosos interessats.