- El director general de Serveis Penitenciaris, Pere Soler, ha destacat, en el marc de la presentació de l’estadística penitenciària del 2013 a Catalunya, que el nombre de reclusos a les presons s’ha situat a nivells de fa sis anys
- Això suposa un descens del 2,42 % respecte al 2012 i una rebaixa de la taxa d’encarcerats a 130 reclusos per cada 100.000 habitants, tres punts menys que l’any anterior
- Els interns participants en alguna activitat augmenten fins al 96 %, cinc punts per sobre dels registres de l’exercici anterior
L’evolució de la població reclusa a Catalunya continua en sentit descendent. El nombre d’interns se situa per sota dels 10.000 —concretament és de 9.818—, xifra que retorna als registres de l’any 2007. Així, Catalunya assoleix una taxa de 130 interns per cada 100 mil habitants, inferior a les d’Anglaterra i Gal·les (148), l’Estat espanyol (144) i Portugal (137), i onze punts més baixa que fa quatre anys.
Aquesta tendència, juntament amb les mesures proactives empreses pel Departament de Justícia amb una optimització dels processos de classificació i una política de trasllats dels penats, ha permès reduir i estabilitzar l’ocupació als centres penitenciaris. En aquest sentit, el director general de Serveis Penitenciaris ha anunciat que “en aquests moments podem dir que no hi ha cap centre amb més de tres interns per cel•la”.
La presó Model registra a finals d’any el nombre d’interns més baix dels darrers 14 anys: 1.356. Actualment la xifra és encara més baixa (1.262 reclusos). Soler ha remarcat que el punt de partida d’aquest centre era de set interns per cel·la a principis del seu mandat.
Un altre exemple de centre penitenciari objecte d’aquesta gestió és el de Tarragona, on la mitjana d’interns ha experimentat un descens que l’ha situat en 360, una baixada destacada respecte de fa dos anys, quan la mitjana era de 420 interns. Així doncs, s’ha pogut passar d’una ràtio de quatre interns per cel·la a la d’un màxim de tres. El mateix s’ha esdevingut als centres penitenciaris de Girona i Figueres, que van tancar l’any amb 155 i 162 interns, respectivament, mentre que el primer dels centres havia estat fregant els 190 fa tres anys, i el segon va tancar el 2012 amb 200 reclusos.
Pere Soler ha afirmat que “s’ha aconseguit una de les finalitats que es perseguia des del Departament, amb dos interns per cel·la als centres nous i tres interns per cel·la als centres antics, per millorar les condicions no només dels interns, sinó també dels funcionaris públics”.
En aquest mateix paquet de mesures cal destacar també el retorn de 1.075 interns estrangers al seu país en els dos primers anys d’aplicació de la Circular d’estrangeria. Aquesta circular potencia que es coneguin millor les possibilitats d’inserció dels interns, als quals s’orienta respecte al seu projecte migratori quan no es poden integrar a Catalunya. Al llarg del segon any d’implementació d’aquest procediment van sol·licitar acollir-s’hi un total de 817 interns estrangers, 236 més que el primer any.
Igualment, durant el 2013 s’ha aconseguit la millor ràtio de personal de serveis penitenciaris dels últims anys, que ha estat de 2,03 interns per cada treballador. Actualment, la plantilla que treballa als centres penitenciaris catalans és de 4.845 persones. “Hem mantingut les ràtios del personal de vigilància i també la ràtio de rehabilitació, perquè és molt important i configuradora del nostre model: destinar personal de l’àmbit de la rehabilitació a la intervenció amb els interns perquè puguin avançar en el camí de la reinserció i la rehabilitació”, ha indicat el director general de Serveis Penitenciaris. I ha afegit: “Vull expressar el meu agraïment a la tasca i a l’esforç que fan els treballadors de vigilància penitenciària, i especialment els de rehabilitació, a causa de les condicions pressupostàries”.
Perfil dels interns
Entre la població reclusa de Catalunya, el perfil majoritari és el d’un home (93,44 %) de nacionalitat espanyola (55,7 %). Actualment, la població estrangera a les presons catalanes ha descendit fins al 44,3 %. Aquesta xifra consolida la tendència a la baixa del nombre d’interns estrangers apuntada al 2012 i se situa als nivells de l’any 2009.
La majoria dels interns de les presons catalanes, un 84,4 %, són penats, enfront del 15,6 % de preventius. En un gran nombre dels casos (41 %), la causa de l’ingrés han estat delictes contra el patrimoni, als quals segueixen els delictes violents (28 %) i els delictes contra la salut pública (20,9 %). La mitjana de les condemnes imposades és de 2.648 dies.
Règim de vida
Els interns en tercer grau representen el 21,2 %. Del conjunt de la població, 5.040 reclusos (un 30 %) gaudeixen de permisos adreçats a la seva preparació per a la vida en llibertat. Durant l’any passat es van concedir 1.205 llibertats condicionals, 400 més que fa dos anys.
La llibertat condicional té un doble objectiu: preparar els interns per a la llibertat definitiva i la seva total reinserció en la societat, i alhora evitar la reincidència. En aquest sentit, els estudis sobre reincidència demostren que un intern que pren contacte de manera progressiva amb el món exterior (sortides, permisos, règim obert) i que acaba la seva condemna en règim de llibertat condicional, reincideix menys (un 84,4 %) que l’intern que compleix la totalitat de la condemna en règim ordinari.
Rehabilitació penitenciària
Augmenta fins al 96 %, cinc punts més que l’any anterior, la població reclusa que participa en programes de tractament, activitats formatives i laborals. Concretament, un 29 % dels interns rep atenció especialitzada (delictes sexuals, violents, de gènere, de trànsit i conductes addictives). Cal destacar també que, respecte de l’any anterior, el percentatge d’interns que cursen estudis s’ha incrementat quatre punts, fins a arribar al 55 %. Així mateix, la mitjana de persones ocupades ha estat de 3.719, una taxa d’ocupació penitenciària del 45 %.
