La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha valorat aquest matí el resultat de la reunió ahir de la Conferència Sectorial d’Educació, d’on va sorgir la proposta de crear un grup de treball per tractar sobre el projecte de Reial Decret sobre la garantia del castellà a les comunitats autònomes amb llengua cooficial. La consellera ha destacat davant els mitjans que s’ha posat de manifest que aquesta era una qüestió que es plantejava amb una pressa excessiva, i que calia analitzar l’impacte del Reial Decret  a tots els territoris amb dues llengües oficials: “Es posa de manifest que una llei que imposa un model educatiu que no té en compte tots els implicats és molt difícil d’aplicar, com si es fes en un laboratori i no d’acord amb la realitat, que és on estem els que gestionem el sistema”. En el mateix sentit, ha afegit que “es posa de manifest que calia aquest anàlisi i a partir d’aquí participarem activament en aquest grup de treball conjuntament amb el País Basc per veure si és viable, ja que sempre hem manifestat els nostres dubtes”.

 

En referència al calendari d’aplicació i la possible modificació del decret, Rigau ha recordat que “aquesta llei porta un calendari de modificacions molt alt. Per tant,  només vull recordar que tot havia de ser aplicable al curs 2014-2015, i vam provocar un debat en el Senat que va separar el 2014-15 del 2015-16, i que la prova de secundària amb caràcter de revàlida queda pel 2018. També recordo el currículum de primària que vam denunciar reiteradament a la Conferència, i prèviament aquell model de ciències socials en què Espanya ja existia a la prehistòria també s’ha modificat”.

 

La titular d’Ensenyament també ha fet referència al fons de 50 milions d’euros que el ministeri diu que es disposaran per implementar la formació professional bàsica:  “Aquí hi va haver un punt d’esperança per tenir un bon finançament i era el Fons de Garantia Juvenil. Si es tanca aquesta porta, l’aplicació de l’FP bàsica tal com la teníem dissenyada es fa molt difícil”.

 

En el mateix sentit, Rigau ha valorat la desaparició dels PQPI, els Programes de qualificació professional inicial, assegurant que “el què no farem és deixar sense formació els joves que, sense acabar l’ESO, necessiten una pre-professionalització. Atendrem aquest perfil de joves, procurarem que tinguin aquesta formació que tenien a través de PQPI i que tinguin accés al graduat escolar, que és el nostre passaport acadèmic” i ha afegit que “si no es poden dir PQPI es diran d’una altra manera, però hi haurà aquesta formació per aquest col·lectiu, que és el més fràgil del sistema i que no hem de deixar sense una oferta”.