· Uns sensors impresos a la màniga permeten capturar els moviments que el pacient fa amb els braços, i el terapeuta els pot visualitzar a distància a través d’un smartphone o un ordinador.
· El projecte, que està actualment en fase de presentació de patent, ha comptat amb el suport del Departament d’Empresa i Ocupació a través d’ACCIÓ.
· La màniga sensoritzada s’aplicarà inicialment en persones que han patit un ictus, i en un futur es desenvoluparan sensors per aplicar a teixits que cobreixin altres parts del cos.
El centre tecnològic CETEMMSA, membre de la xarxa TECNIO, ha desenvolupat conjuntament amb l’Institut Guttmann una màniga de samarreta que incorpora sensors per monitoritzar la rehabilitació de pacients que han patit un ictus.
Els sensors, impresos a la superfície tèxtil, capturen els moviments del braç i envien la informació a un dispositiu extern, que pot ser un smartphone o un ordinador. D’aquesta manera, el pacient que, prèviament ha d’haver realitzat tot un procés de rehabilitació hospitalària intensiva, pot continuar el procés rehabilitador sense haver de desplaçar-se, i el terapeuta pot fer un seguiment dels resultats a distància.
El projecte, iniciat el 2009, té un pressupost proper al mig milió d’euros i ha comptat amb el suport del Departament d’Empresa i Ocupació a través d’ACCIÓ – l’agència per a la competitivitat de l’empresa catalana. Actualment s’està protegint el desenvolupament mitjançant una patent.
La rehabilitació de les extremitats superiors del cos afecta, entre d’altres patologies, a aquelles persones que han patit un ictus, una malaltia que és la segona causa de mort a l’Estat espanyol i que pateixen unes 130.000 persones cada any. L’ictus és també la principal causa de discapacitat en adults.
Actualment, els sistemes de captura de moviment són complexes, costosos i amb una gran quantitat de cablejat. Existeixen sistemes basats en càmeres de vídeo que no permeten la monitorització fora de l’entorn hospitalari, o altres sistemes que fan ús de sensors inercials (externs) i que impliquen un cost més elevat.
El fet d’imprimir els sensors en un teixit permet disposar d’un dispositiu confortable i de baix cost. La previsió de CETEMMSA i l’Institut Guttmann és aplicar, en un futur, aquests sensors en teixits que cobreixin altres parts del cos.
