La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha rebut aquest matí a la seu del Departament representats d’entitats gitanes amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Poble Gitano, que commemora el primer congrés gitano internacional, celebrat a Londres el 8 d’abril de 1971. L’han acompanyada el director general d’Acció Cívica i Comunitària, Ramon Terrassa, i l’assessor en matèria d’atenció a la comunitat gitana de la Generalitat, Manuel Heredia.

 

Durant la trobada, la consellera ha rebut de mans de les entitats una placa que destaca la contribució del Departament al tractament digne del poble gitano als mitjans de comunicació. Munté ha agraït el reconeixement i ha lamentat que “encara hi ha a casa nostra manifestacions d’intolerància i bona part de la població continua tenint una imatge estereotipada i esbiaixada de la cultura gitana i de les persones que la integren, qüestió que veiem amb més preocupació en els mitjans de comunicació”. En aquest sentit, la consellera ha destacat que “un dels reptes principals de la intervenció amb el poble gitano rau a combatre les imatges socials negatives, una lluita en la qual els mitjans en són una peça clau”.

 

Entre d’altres actuacions del Departament per a superar estereotips inherents a la comunitat gitana, la consellera, com a presidenta del  Consell Assessor del Poble Gitano de Catalunya, va signar el desembre passat el manifest a favor d’aquesta cultura i en pro de la sensibilització de la societat catalana. El document recorda que els mitjans de comunicació juguen un paper cabdal en la generació d’opinió pública i per això se’ls demana que evitin la transmissió de relats estereotipats sobre el poble gitano, procurant que no es generalitzin fets puntuals a tot el col·lectiu, que no se’ls identifiqui amb actituds delictives, que no s’especifiqui l’origen ètnic quan no sigui quelcom rellevant per a la notícia, que es protegeixi els menors gitanos, que se’n faci una difusió positiva i que es busqui el diàleg amb els interlocutors de la comunitat perquè les informacions que es transmeten s’ajustin a la realitat.

 

El manifest també insta a promoure aquells programes, notícies o activitats que transmeten la heterogeneïtat del poble gitano i els elements positius i enriquidors de la seva cultura com a ciutadans de Catalunya.

 

Munté ha insistit que “la feina feta fins ara no es pot aturar, tot el contrari. Hem de seguir vetllant per contribuir a la presència de veus i cares gitanes en els mitjans de comunicació i en els espais públics, com també de fer arribar els valors i la cultura gitana a la resta de la ciutadania, per tal d’evitar els estereotips”. En aquest sentit, Munté ha assegurat que “cal fer èmfasi especialment en les dones gitanes i la joventut gitana, d’una manera positiva, amb l’objectiu de superar aquestes imatges esbiaixades i estereotipades”.

 

El Departament de Benestar Social i Família té les competències en matèria d’atenció a la comunitat gitana a Catalunya. En aquest àmbit, el Pla integral del poble gitano és el document que estableix les línies estratègiques que du a terme el Govern per facilitar que les persones gitanes arribin a la igualtat d’oportunitats a partir del treball sobre la diferència i el respecte als trets culturals i identitaris que els són propis.

 

El pla implica els diferents departaments de la Generalitat, una bona coordinació administrativa amb els ens locals i la participació dels representants del poble gitano i d’altres organitzacions socials. Actualment Benestar Social i Família està treballant en el disseny d’una nova edició del Pla que estableixi un compromís de futur pel que fa a l’atenció i promoció del poble gitano català els propers anys.