• El Departament d'Agricultura i  l’Institut d’Estudis Catalans han organitzat avui una jornada sobre el paper de l'agricultura al segle XXI
FOTO WEB
Un moment de l'acte.
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha presidit, aquest matí, a Barcelona, la jornada ‘El paper de l’agricultura al segle XXI’, organitzada per la Fundació del Món Rural (FMR), i la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’l’Institut d’Estudis Catalans IEC), en el marc d’Agrofòrum. A l'acte també hi han assistit els directors generals de Desenvolupament Rural i de Pesca i Afers Marítims, Jordi Sala i Jordi Ciuraneta, respectivament; el director dels Serveis Territorials del Departament a Barcelona, Marià Morera; i el president de l'IEC, Joandomènec Ros.
 
Josep Maria Pelegrí ha obert la seva intervenció congratulant-se d’obrir aquest acte, que és la primera de les activitats que es desenvoluparan en el marc d’Agroforum, i dedicada al paper de l’agricultura al segle XXI, “un títol molt encertat. El segle XXI neix amb grans reptes: l’energia, la seguretat alimentària, el medi ambient, el canvi climàtic, etcètera, uns reptes en què l’agricultura n’esdevé víctima, problema i solució alhora”.
 
En aquest punt, Pelegrí s’ha referit amb la problemàtica actual amb les plantes de tractament de purins i s’ha mostrat decebut amb les negociacions amb el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA), que “encara no entén el canvi de paradigma i l’important paper que té el sector en el segle XXI per a fer front a les demandes que exigeix la societat. El nostre sector és un dels agents què més definirà les línies de futur tant del món com del país, i això cal que tothom ho tingui clar i ho entengui, i aquí és on Agroforum té molt a contribuir i a divulgar”.
 
El conseller també ha assenyalat que el títol i la procedència acadèmica i professional dels ponents de la jornada esdevé alhora una marca d’identitat del segell Agrofòrum, una plataforma de reflexió i debat sobre el sector que té com a objectiu valorar les tendències socioeconòmiques i ambientals d’arreu del món, “un marc de debat plural, de referència, que ha aconseguit sumar una amplia representació professional, tècnica, científica i empresarial del món agroalimentari, cosa que no és fàcil, i que marca també quin és el futur a seguir: la col·laboració de tots els agents implicats, de tots els sectors i professionals, i la col·laboració d’aquests juntament amb l’Administració, la col·laboració público-privada. En un món com l’actual, amb els reptes actuals, sols no es resolen els problemes; junts tenim més a dir i més a fer”.
 
Josep Maria Pelegrí ha indicat, en aquest punt, que és per això que el Departament s’implica en Agrofòrum “perquè entenem que aquesta plataforma de reflexió i debat, amb les missions i els reptes que es proposa, ens pot possibilitar orientar les nostres polítiques de futur a Catalunya, amb un escenari que va més enllà de la nostra activitat del dia a dia, en base al fet d’acostar a casa nostra el coneixement, les estratègies i les solucions que s’estan dissenyant, desenvolupant i implantant de cara al futur”, i ha afegit que en el marc de la recent edició del certamen Alimentària, “recordava que actualment existeixen una sèrie de tendències sociodemogràfiques que posen de manifest la importància del nostre sector i la necessitat d’assegurar el proveïment de matèries primes, i fa pocs dies també recordava les 4" i que "el sector té per a fer front a aquests reptes: la i d’innovació, la d’internacionalització, la d’integració (de pimes o cooperatives) i, la i d’implicació. Fa pocs dies, Catalunya i Barcelona demostraven la fortalesa del sector agroalimentari i es presentaven com a grans referents mundials, davant de la sorpresa i del desconeixement de la població”.
 
En aquest punt, Pelegrí també ha volgut afegir que “tenim una capacitat econòmica, social i territorial tractora que no hi té res a envejar. Hi ha qui diu que més que la Ventafocs de la política industrial del país, som un dels pilars del canvi que reclama l’economia catalana. Segons un recent estudi, Catalunya és el segon clúster europeu en indústria alimentària -darrera de Llombardia- i també el segon clúster agrari d’Europa. Així, si s’integra la indústria alimentària i l’agricultura en un mateix sector, la suma situa Catalunya com el primer clúster agroalimentari d’Europa”.
 
En aquesta línia, el conseller ha assenyalat que “durant els últims anys vam creure que el futur eren els serveis i, concretament, el turisme, que avui és transcendental per a Catalunya, però la crisi actual ens ha fet adonar que la indústria i el sector primari són molt més importants del que es creia. Durant un llarg període de temps, vam donar l’esquena a aquests sectors, deixant que es deslocalitzés la producció cap a Europa de l’Est o Àsia i/o desvalorant l’origen i la terra dels productes agroalimentaris tot fent-los entrar en competició amb els agrocarburants i l’urbanisme. Avui, però, sembla que s’està produint el mateix fenomen a la inversa”.
 
A més, com ha fet palès Josep Maria Pelegrí, “davant la manca d’expectatives o d’oportunitats en altres sectors, el sector ha demostrat tenir un potent paper anticíclic, ja que ens aquests anys difícils ha estat capaç de sostenir la producció, de destruir poca ocupació, d'augmentar les exportacions, i d’incrementar la renda agrària, sent el sector que ha registrat el creixement més positiu de l’economia catalana durant el darrer trimestre de 2013, a més, del fet que el nostre sector primari és menys depenent dels ajuts: el pes de les subvencions sobre la renda agrària a Catalunya oscil·la, segons els anys, entre el 16 i el 20%, en el conjunt de l'Estat espanyol se situa sobre el 30%. I amb la nova PAC, tot indica que aquesta dependència encara serà menor. I tot plegat ha fet que molts tornin a mirar una altra vegada l’agricultura i descobreixin, com si hagués aparegut d’un dia per l’altre, l’important clúster agroalimentari, que s’assenta principalment en les nostres àrees rurals”.
 
Pelegrí també ha remarcat que “la tendència a nivell internacional fa pensar que la nostra fortalesa té futur: amb una població mundial que s’incrementa per sobre de l’oferta, el 2050 s’estima que serem 9.000 milions de persones, la producció d’aliments hauria de duplicar-se per a poder-la alimentar.; i amb uns preus que, segons la FAO, no han parat de créixer des de gener del 2000; en aquest nou escenari haurem de garantir la disponibilitat d’aliments a preus raonables i tot sense saturar el medi”.
 
“D’aquí, la importància de la innovació”, ha afegit el conseller, qui ha apuntat que, segons un informe de l’Institut Internacional d’Investigació sobre Polítiques Alimentaries (IFRPI), les tecnologies agràries podrien augmentar els rendiments globals dels cultius un 67% i reduir els preus dels aliments a la meitat l’any 2050. “Per això recomanen i recomano integrar en els sistemes de cultiu totes les tecnologies disponibles per a poder produir més i alinear-nos amb el programa europeu Horizon 2020, que està dotat de 3.700M€ per a la investigació en bioeconomia i producció primària. Tendències com aquestes, comportaran probablement un progressiu interès per recuperar velles terres agrícoles, que des de l’administració seria convenient regular i facilitar, i faran que l’agricultura s’hagi de renovar, remodernitzar i entrar en una nova fase d’adaptació, i no només ella, sinó també tots aquells que treballem per a ella., tots haurem de definir nous objectius, buscar nous instruments, adquirir nous coneixements per a aplicar-los i transferir-los. I no només els que treballem per a ella, sinó també tots aquells que la consumeixen i la utilitzen. Així, pràctiques com el malbaratament, no tenen cabuda en el nou paradigma, i la situació ens obliga a fer una profunda reflexió”, ha destacat Josep Maria Pelegrí.
 
Pelegrí ha tancat la seva intervenció en la jornada emfatitzant que “l’agricultura està cridada a ser essencial per a donar sortida a als reptes que el segle XXI ens depara”, agraint l’organització d’Agrofòrum pels temes i els ponents, subratllant la importància que tenen per al Departament les conclusions que s’extreguin de l’acte d’avui, que “han de servir per a orientar les nostres polítiques de futur i més en uns moments com els actuals on s’està dissenyant el PDR dels propers 7 anys”; i agraint també als diferents col·laboradors que hagin apostat per aquesta una activitat com aquesta, i els ha encoratjat tots els presents a seguir apostant per Agrofòrum. 
 
Val a dir que l’objectiu de la jornada d’avui és reflexionar, amb visió de futur, sobre la manera com l’agricultura pot ser determinant davant d’alguns dels principals reptes del segle xxi, com són l’energia, la seguretat alimentària o el canvi climàtic, com ha subratllat el conseller en la seu parlament.
 
En el decurs de la jornada intervindran l’economista i analista de polítiques a la Direcció de Comerç i Agricultura de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), Ignacio Pérez, que parlarà sobre les perspectives actuals i els reptes de futur que afronta l’agricultura durant el segle XXI; el professor d’investigació al Centre de Recerca en Agrigenòmica del CSIC-IRTA-UAB i membre de l’IEC, Pere Puigdomènech, qui introduirà la manera com les noves tecnologies poden ajudar a desenvolupar l’agricultura; el catedràtic d’Economia Aplicada i professor d’economia i política agràries a la Universitat Politècnica de València, José María García Alvárez-Coque, el qual tractarà sobre els mercats i la seguretat i l’aprovisionament d’aliments en l’àmbit regional i europeu com un repte de futur; el catedràtic d’Estratigrafia i professor de recursos energètics i geologia del petroli a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona (UB), Mariano Marzo, per a exposar quin és el panorama de l’actual model energètic, les alternatives i les tendències de futur; i el director general de la Cooperativa d’Ivars, Antoni Pané, que abordarà les oportunitats i els reptes de la professió agrària i com s’imagina que haurà de ser el pagès del 2050.
 
L’agricultura, com a sector estratègic per al desenvolupament sostenible de qualsevol comunitat i territori, requereix que s’avanci en la reflexió prospectiva per a què ajudi els professionals del sector agroalimentari a dissenyar estratègies adequades i a disposar de polítiques, recursos, tecnologies, capacitats i actituds que permetin superar amb èxit el context de canvi i tensions.
 
Val a dir que Agrofòrum es va crear l’any 2013 —a partir de la iniciativa de la ICEA i la Fundació del Món Rural— com a plataforma o marc de reflexió i debat sobre el sector agrari, agroalimentari i del medi rural de Catalunya; i té com a objectiu valorar les tendències socioeconòmiques i ambientals actuals d’arreu del món i acostar el coneixement, les estratègies i les solucions que s’estan dissenyant en el marc internacional per a afrontar els reptes i les incerteses que es plantegen al segle XXI.
 
L'acte el clouran, a les 13:30 hores, el director general de Desenvolupament Rural del Departament, Jordi Sala, i el president de la ICEA, Josep M. Vives.
 
 
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat.
 
 

1  

Fitxers adjunts

Imatge de l'acte.

Imatge de l'acte.
JPG | 1605