La infecció pel virus de l’hepatitis C (VHC) és un problema de salut greu als països occidentals ja que el percentatge de pacients crònics en la majoria de zones oscil·la entre l’1,5% i el 3% de la població. Un 75% dels pacients presenten infecció pel VHC de genotip 1.

 

Fins fa poc, el tractament estàndard per fer front a la infecció crònica per VHC consistia en la combinació de peginterferó alfa-2a o 2b (PEG-IFN α-2a o α-2b) i ribavirina (RBV). Amb aquest tractament, conegut com a biteràpia, s’aconsegueixen taxes de curació d’aproximadament un 50% en els pacients de genotip 1.

 

L’any 2012 es van comercialitzar els primers agents antivirals directes per al tractament de la infecció crònica pel VHC de genotip 1: el boceprevir i el telaprevir, que són inhibidors de la proteasa. La combinació d’un agent antiviral directe amb la biteràpia, coneguda com a triple teràpia, pot permetre obtenir una taxa de curació del 75% dels pacients infectats pel genotip 1 que no hagin rebut cap tractament previ (pacients naïf) i quasi del 50% dels pacients que no hagin presentat resposta a un tractament previ amb biteràpia.

 

 

L’any 2013 el Servei Català de la Salut (CatSalut) ha finançat el tractament per a l’hepatitis C de 2.061 pacients (un 25% més que l’any 2012, amb 1.648 pacients). D’aquests, 1.258 han estat tractats amb biteràpia i 803, amb triple teràpia. El cost total va ser de 24,5 milions d’euros, més del doble que l’any 2012, que va ser d’11,6 milions d’euros.

 

Aquest any es preveu incorporar altres agents antivirals directes per al tractament de la infecció pel VHC a tot el món, que presenten activitat en diferents genotips, poden incrementar l’eficàcia del tractament, escurçar-ne la durada i millorar el perfil d’efectes adversos. En el moment present, aquests nous medicaments encara no estan inclosos en el finançament públic del Sistema Nacional de Salut i a Catalunya, com a la resta de comunitats autònomes, s’està pendent de la decisió del Ministeri de Sanitat, Seguretat Social i Igualtat per incorporar-los a la cartera comuna de serveis. No obstant això, el CatSalut, en col·laboració amb la Societat Catalana de Digestologia i grups d’experts, està treballant per identificar, valorar i facilitar l’ús d’aquests nous fàrmacs en règim d’ús compassiu*, quan la gravetat de la malaltia així ho requereixi i no hi hagi cap altra alternativa terapèutica.

 

Paral·lelament, el Programa d’harmonització farmacoterapèutica de medicació hospitalària de dispensació ambulatòria del CatSalut també està treballant en el posicionament terapèutic d’aquests nous medicaments antivirals, que ha de permetre establir uns criteris clínics d’ús d’aquests fàrmacs quan se n’aprovi el preu i finançament dins del Sistema Nacional de Salut.

 

 

*Ús compassiu: utilització d’un medicament abans de la seva autorització a l’Estat espanyol en pacients que pateixen una malaltia crònica o greument debilitant o que es considera que posa en perill la seva vida, per la qual cosa no poden ser tractats satisfactòriament amb un medicament autoritzat. El medicament haurà d’estar subjecte a una sol·licitud d’autorització de comercialització o bé haurà d’estar sotmès a un assaig clínic.