El Govern ha rebut avui un nou informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Les vies d’integració de Catalunya a la Unió Europea, que sosté que la permanència de Catalunya a la Unió Europea està gairebé garantida, tot i que hagi de passar per un temps de transició.

 

L’informe diu, concretament, que “el dilema, en realitat, no és si Catalunya acabarà formant part de la UE, sinó quan i com ho farà”. El Govern ha rebut aquest matí aquest sisè informe de mans del president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer, en una reunió al Palau de la Generalitat a la qual han assistit tots els membres del Consell, el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, i el conseller de Justícia, Germà Gordó.

 

En la roda de premsa posterior a la reunió entre els membres del CATN i el Govern, el conseller Homs ha destacat que l’informe és “una clara invitació” a que el procés de transició nacional es faci “amb rigor”. Homs ha titllat el text de “sòlid, transparent i rigorós” perquè “analitza els escenaris i dóna arguments i raons”. El conseller ha destacat que “la qüestió política i econòmica són crucials en aquest procés” i, en aquest sentit, creu que les coses s’estan fent “raonablement bé”.

 

Per la seva banda, el president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer, que ha fet un repàs exhaustiu d’aquest nou informe, ha advertit que tot i “la impossibilitat de predir què passarà”, l’informe sosté que “el dilema, en realitat, no és si Catalunya acabarà formant part de la UE sinó quan i com ho farà“.

 

El president del Consell també ha ressaltat, a preguntes dels periodistes, que “és obvi que el procés seria més ràpid, fàcil i suau si hi hagués un acord amb l’Estat espanyol com el que tenen els escocesos amb el Regne Unit” i que “no seria raonable” per part de la UE “no tenir en compte que aquest procés s’ha intentat fer d’acord amb l’Estat” i que “s’ha produït democràticament i pacíficament”.

 

Carles Viver i Pi-Sunyer ha explicat detalladament el contingut d’aquest nou informe que analitza tres grans qüestions: si un futur Estat català, en el moment de constituir-se com a tal i de sol•licitar la seva integració a la Unió Europea, quedaria dins o fora de la Unió; si en quedés fora, quines serien les vies per reincorporar-s’hi; i mentre quedés fora, quines alternatives tindria en nou Estat per continuar mantenint les relacions econòmiques i els intercanvis comercials amb els estats europeus.

 

Respecte a la primera qüestió, el president del CATN ha explicat que hi ha “quatre escenaris diversos”. El primer seria que el nou Estat continuaria formant part de la UE, “atès que es tractaria d’un Estat que tindria un territori, unes institucions de govern i uns ciutadans que ja haurien format part de la UE”.

 

Un segon escenari que contempla l’informe parla de la integració o adhesió ràpida i sense alteració efectiva de les relacions preexistents amb la UE, situació que es podria donar “com a conseqüència, per exemple, del vet d’un estat membre”, per la qual cosa el nou Estat “hauria de sortir de la Unió i demanar l’adhesió”. Tanmateix, segons Carles Viver i Pi-Sunyer i “atesa pertinença prèvia de Catalunya a la UE” i “el compliment de tots els requisits per ser-ne membre”, mentre durés el procés d’integració “es continuaria aplicant a Catalunya la major part del dret europeu”.

Pel que fa a la tercer escenari, el de l’adhesió ordinària, Catalunya es veuria obligada a sortir de la UE i el seu reingrés es produiria “com si fos un tercer estat que mai no ha format part de la Unió”, com pot ser el cas d’ Islàndia,  Macedònia, Montenegro, Sèrbia o Turquia.

 

Sobre el quart escenari possible, l’exclusió, que suposaria que Catalunya restaria fora “per temps indefinit”, planteja “algunes paradoxes”, ja que requeriria que l’Estat espanyol i la UE haguessin reconegut prèviament la independència de Catalunya, perquè en cas contrari Catalunya restaria dins de la Unió com a part de l’Estat espanyol.

 

L’informe, que analitza a continuació quina de la situacions és més probable que passi, té en compte dues premisses. La primera d’elles sosté que donat que ni el dret europeu ni el dret internacional preveuen de manera expressa una situació com la que plantejaria un cas com el català, les tesis que afirmen que una eventual Catalunya independent quedaria automàticament fora la de la UE “no tenen una base jurídica sòlida”.

 

Pel que fa a la segona premissa, recorda que la UE, en supòsits semblants, ha adoptat sempre una actitud “flexible i pragmàtica”. D’aquesta segona premissa se’n desprèn, doncs, que la UE disposarà d’un “gran marge” per interpretar el dret europeu; que la utilització d’aquestes normes dependran de “criteris jurídics i de criteris polítics” i molt especialment de criteris i interessos econòmics, i que, de fet, “només es pot fer un càlcul de probabilitats”.

La possibilitat que la UE i els estats membres es decantin per un dels quatre escenaris dependrà de la “força persuasiva” dels arguments, “sobretot els econòmics”, segons ha subratllat el president del CATN.

 

Dins d’aquests arguments, l’informe destaca el caràcter “integrador” de la UE i que “la permanència” o “la integració ràpida” d’un futur Estat català “tindria més avantatges” perquè no sembla “raonable” que la UE i els estats membres “estiguin disposats a perjudicar-se econòmicament” i a “trair els seus objectius fundacionals”.

 

L’informe identifica les alternatives de Catalunya “per pal·liar els efectes” d’una sortida temporal de la Unió, com ara la possibilitat de subscriure acords de cooperació bilaterals entre Catalunya i la UE que no requereixen unanimitat dels Estats membres, l’adhesió a l’EFTA (Associació Europea de Lliure Comerç), l’adhesió a l’Espai Econòmic Europeu o a Schengen.