La setmana passada, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural va organitzar una jornada tècnica, en la que van assistir unes setanta persones, on es va incidir en la importància de buscar una nova estratègia de gestió de la fertilització i les dejeccions ramaderes que facin possible una sortida a la situació actual.

 

Aquesta nova estratègia de gestió, inclosa dins del Pla estratègic de la fertilització agrària i gestió de les dejeccions ramaderes a Catalunya (2013-2016), no és més que un recull de solucions tecnològiques existents que implementen millores i permeten, en alguns casos, una reducció de costos. Es tracta d’establir la millor estratègia de gestió segons les necessitats de cada explotació agrícola i/o ramadera, i que van des de la granja fins al sòl.

 

Actualment es pot reduir a origen el contingut de nutrients i de metalls pesants de les dejeccions ramaderes utilitzant dietes ajustades a les necessitats reals dels animals, o de reduir el volum generat si es fa una bona gestió de l’aigua a la granja. A més a més, una altra forma de gestionar millor les dejeccions és aplicar sistemes de tractament en origen, és a dir, a la granja. D’altra banda, cal fer més eficients els adobs en els cultius fent  ús d’eines informàtiques d’ajuda a la decisió en la recomanació d’adobatge, l’ús de tècniques de teledetecció per ajustar les aportacions de nitrogen amb cobertores tardanes i l’optimització de l’aplicació de purí en camp utilitzant les millors tècniques disponibles.

 

Malgrat la seva existència i els resultats que se n’obtenen, hi ha molta desinformació i poca acceptació, per la qual cosa cal fer-les més visibles. Cal establir i fomentar mecanismes de transferència tecnològica, divulgació, coordinació i foment del treball en xarxa per tal d’assegurar que els diferents agents del sector adopten les millors tecnologies disponibles.

 

En la jornada, també es va donar a conèixer el projecte Life+ Futur Agrari, projecte que ajudarà a fomentar l’adopció de les solucions posant en pràctica les tecnologies existents de gestió i tractament de la fertilització i de dejeccions ramaderes, sobretot en zones amb alta densitat ramadera. En aquesta ocasió es va fer èmfasi en les possibilitats d’adaptar solucions a la granja, recordant que és important prendre decisions de reducció abans de generar les dejeccions sense esperar a fer-ho un cop ja tenim les basses i els femers plens.

 

En darrer lloc, i fruit d’un inventari europeu de les activitats de tractament de dejeccions ramaderes dut a terme  pel GIRO, centre consorciat de l’IRTA, es van definir les tendències de futur sobre les que caldria treballar. En aquest treball es van estudiar les tècniques i formes de tractament utilitzades i el tipus de productes obtinguts. Pel que fa a les tecnologies, s’han detallat les que més s’apliquen habitualment, les que estan en desenvolupament i aquelles que es poden considerar les millors disponibles. Durant la ponència es va transmetre el missatge de la importància de preparar al mercat per acceptar els subproductes resultants donat el seu elevat valor agronòmic.

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.