- El Pla de ciutadania i de les migracions: horitzó 2016 és el cinquè pla interdepartamental d’aquestes característiques, el primer dels quals es remunta a 1993
- Es divideix en cinc eixos temàtics: polítiques migratòries i context socioeconòmic, identificació-integració, convivència i cohesió social, infants i joves, i transició nacional
- És fruit d’un procés participatiu que ha involucrat 86 entitats i organitzacions que treballen en l’àmbit de la immigració, tant del sector públic com del privat
El Govern ha aprovat el Pla de ciutadania i de les migracions: horitzó 2016(PCM), el cinquè pla interdepartamental d’aquestes característiques -el primer dels quals es remunta a 1993- que té per màxim objectiu gestionar l’acollida i la integració de les persones migrades a Catalunya.
Es tracta d’un document estratègic i programàtic que recull totes les polítiques públiques que desenvolupa la Generalitat per mitjà dels diferents departaments, sovint en col·laboració amb altres actors com els ens locals, els agents socials o les organitzacions de la societat civil.
El Pla està estructurat en cinc eixos transversals, que es desenvolupen a través dels respectius programes:
I. Polítiques migratòries i context socioeconòmic (8 programes): advoca per una política integral, de llarg recorregut, amb tots els actors implicats, coherent amb les estratègies nacionals i que, al mateix temps, satisfaci les necessitats de la ciutadania a l’exterior. En un escenari molt difícil per a la població immigrada resident a Catalunya, la formació destaca com a element clau per a la igualtat d’oportunitats.
II. Identificació-emigració (5 programes): la cultura pública comuna s’ha de bastir en el marc d’un espai de comunicació, convivència, reconeixement i participació, per tal que la nació catalana continuï essent el referent de tota la població que hi viu i hi treballa.
III. Convivència i cohesió social (8 programes): entre d’altres, el PCM aposta per recuperar la memòria migratòria de Catalunya, per donar més protagonisme als nous catalans d’origen immigrat i per sensibilitzar el conjunt de la població, de cara a evitar discursos excloents i lluitar contra la discriminació.
IV. Infants i joves (2 programes): es pretén l’anivellament en la infància i la joventut independentment de l’origen familiar i la nacionalitat, tenint en compte les dificultats, dèficits i necessitats específiques que poden tenir els fills de la immigració pel que fa a l’educació, la salut, la legalitat, el món laboral i la participació ciutadana.
V. Transició nacional (1 programa): els moviments migratoris han donat força demogràfica al país, han permès més creixement econòmic i també han contribuït a reforçar la identitat nacional. El repte de decidir, conjuntament, si Catalunya ha d’esdevenir un estat independent es considera una oportunitat única per reforçar la cohesió social.
El PCM identifica, alhora, diversos factors clau a tenir en compte:
- La dependència dels fluxos migratoris respecte del mercat laboral.
- La necessària integració de la població nouvinguda.
- Polítiques migratòries de doble sentit: immigració i emigració.
- La vigència de la necessitat de construir un espai compartit de comunicació, de convivència, de reconeixement i de participació en la societat catalana.
- La implicació de tots els sectors de la població en el procés de decisió sobre el futur polític de Catalunya.
Emigració
El Pla incorpora per primera vegada el moviment emigratori com a reflex del canvi de cicle migratori que està vivint el país. Després d’una dècada marcada per la intensitat en l’arribada de persones estrangeres, el període en què serà vigent el PCM es caracteritzarà previsiblement per l’estabilització d’aquesta població, així com per l’existència de magnituds apreciables d’emigració catalana cap a l’estranger.
Un canvi de tendència provocat per la difícil situació econòmica i que força les administracions a vetllar per tal que les persones emigrades mantinguin el seu vincle amb Catalunya.
D’altra banda, el Pla es regeix pels següents principis d’actuació:
- Garantir el respecte i l’extensió dels drets humans.
- Garantir la convivència i la cohesió social a Catalunya.
- Garantir al conjunt de la societat la igualtat de drets i el respecte als deures.
- Garantir una ciutadania basada en el pluralisme, la igualtat i el civisme com a norma de convivència.
- Promoure l’autonomia i la igualtat d’oportunitats per afavorir la igualtat efectiva, eliminant condicions o circumstàncies arbitràries.
- Universalitzar el dret d’accés als serveis, entenent-lo com l’accés de cada titular al conjunt de recursos, equipaments, projectes i programes.
- Evitar estructures paral·leles que poguessin provocar la segregació dels titulars del dret d’accés als serveis. L’atenció ha de tendir a dur-se a terme en el marc ja existent de recursos, equipaments, projectes i programes.
- Admetre, als serveis, enfocaments diferenciats o especificitats atesa l’heterogeneïtat de les persones titulars segons criteris d’edat, origen, sexe, habilitats o nivell formatiu.
- Incorporar la perspectiva de gènere al llarg de tot el procés i, particularment, com a eina d’anàlisi i de planificació.
- Incorporar la lluita contra el racisme i la xenofòbia en totes les accions dels agents signants del Pacte Nacional per a la Immigració.
- Adaptar les mesures proposades a l’heterogeneïtat territorial de Catalunya.
- Garantir l’aplicació de les actuacions a través de la dotació de recursos.
- Fer-ne el seguiment i l’avaluació.
El Pla és fruit de l’experiència acumulada per part dels diferents departaments de la Generalitat i, alhora, d’un procés participatiu que ha involucrat 86 entitats i organitzacions que treballen en l’àmbit de la immigració, tant organitzacions empresarials i sindicals, com associacions i el món local. El document preveu mesures de seguiment i avaluació per mitjà de plans d’actuació i informes d’execució anuals.
