La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha comparegut aquesta tarda a la Comissió de Benestar, Família i Immigració del Parlament per informar dels criteris per a l’aplicació de la Llei de l’Estat 8/2006, relativa a la dependència, i sobre la situació de la llei de promoció de l’autonomia personal.

 

Durant la seva intervenció, Munté ha manifestat el compromís del Govern “per avançar cap al procés de concertació de serveis socials per tal de contribuir a una millora en l’estabilitat de les finances de les entitats que presten serveis socials”. I, en el marc d’aquest procés, ha anunciat que l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) del Departament de Benestar Social i Família “es compromet a desenvolupar un pla per a la concertació progressiva de places de serveis per a discapacitats, per tal d’assolir en un termini de tres anys el 100% de les places via concert”. En aquest sentit, ha recordat que a 2013 hi havia 595 places concertades, a les quals l’1 de gener de 2014 s’hi van afegir 322 places més. I la previsió és arribar a les 1.000 places durant aquest 2014.

 

En el sector de gent gran, Munté ha assegurat que el Govern està treballant, amb l’horitzó de 2015, “per tal que el 51% de les places que estan en règim de col·laboració, passin també a règim de concert”. I en el camp de la salut mental s’està treballant, també per al 2015, en la concertació d’habitatges i en la concertació de 800 places de llar residència.

 

La consellera de Benestar Social i Família ha mostrat la seva preocupació per la reforma de l’Administració local que ha impulsat el Govern espanyol, “perquè no respecta un element clau de les polítiques socials de Catalunya: la proximitat”. “Aquesta reforma allunya els ciutadans de l’atenció, fet que dificulta una resposta àgil i eficaç a les seves necessitats i a la intervenció comunitària en benefici de la cohesió social”, ha afirmat.

 

En aquest sentit, Munté ha recordat que va demanar per carta a la ministra Ana Mato la convocatòria del Consejo Territorial de Servicios Sociales y del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia per analitzar els efectes d’aquesta reforma, però la resposta de Madrid ha estat negativa. Aquest text, ha afirmat, “ens retorna a un sistema públic dels serveis socials ja superat en el temps i no té en compte la realitat territorial i l’experiència acumulada durant molt anys per l’administració local, a més, congestiona les comunitats autònomes i els imposa unilateralment obligacions financeres”.

 

La consellera de Benestar Social i Família ha lamentat que “l’Estat, que a Catalunya no disposa de competències en matèria de serveis socials i que contribueix financerament en molta menor mesura en la prestació dels serveis que la Generalitat, ignori els principis de cooperació i col·laboració entre les diverses administracions públiques i s’erigeixi com a coordinador unilateral, per sobre de la resta d’administracions”.

 

Neus Munté ha assegurat que el Departament de Benestar Social i Família ja té, des de finals de 2013, un primer redactat d’esborrany de les bases de la nova llei, que se sotmetrà properament a un procés participatiu amb grups parlamentaris, entitats, associacions municipalistes, proveïdors, agents socials i la ciutadania en general.

 

La consellera ha apuntat que la nova llei haurà de ser “sostenible econòmicament en el temps, ja que la majoria de drets socials s’acaben concretant amb prestacions, serveis o accions que cal sufragar”. També ha afirmat que la llei catalana de promoció de l’autonomia personal es basarà en “la proximitat, la transversalitat i en el territori per tal que la persona sigui el centre de les intervencions” i en tenir un caràcter transversal de les matèries que incideixen en l’autonomia personal: serveis socials, sanitat, educació, inserció laboral, habitatge i accessibilitat.

 

Sobre aquest qüestió Munté ha assegurat que la llei catalana adoptarà nous fonaments teòrics de referència, com destacar les capacitats per davant de les limitacions de les persones, disposar d’una cartera de serveis flexible que permeti ajustar-se a les preferències dels ciutadans, situar el protagonisme en les persones i en les famílies, simplificar els processos de gestió i accentuar la prevenció per als col·lectius de risc i per a la població en general.

 

La consellera de Benestar Social i Família també s’ha referit a les prestacions econòmiques vinculades (PEV) a una plaça de residència, una mesura que el Departament va posar en marxa l’any 2011 per facilitar que persones grans amb dependència es poguessin beneficiar d’una plaça de residència, però que el Govern va haver d’interrompre temporalment degut al deficient finançament per part de l’Estat. Munté ha recordat “el caràcter transitori” d’aquesta mesura, i que, en qualsevol cas, no afecta “a les persones que ja tenien reconegut el dret a la prestació econòmica vinculada a residència”.

 

Així mateix, ha destacat que “les persones no es troben desateses, ja que el dret a les prestacions del sistema d’atenció de la dependència és un dret de caràcter subjectiu i s’està oferint a les persones altres recursos disponibles mentre no sigui possible poder oferir també la prestació econòmica vinculada a residència”.

 

Tot i així, la consellera de Benestar Social i Família ha insistit en què la “voluntat del Govern és tornar activar les PEV així que la situació econòmica ho permeti” i que, de fet, “ara ja es començarà a prioritzar l’assignació de PEV a persones en situació d’especial vulnerabilitat econòmica”, tal i com s’estableix a la resolució que es va aprovar al Ple monogràfic contra la pobresa.