El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha presentat aquesta tarda al  Parlament el Projecte de llei per afavorir la transparència i la sostenibilitat del sector de la comunicació, una proposta “ambiciosa i absolutament necessària" que té com a objectius principals “reforçar els mitjans de comunicació públics dotant-los de més independència, impulsant-ne la plena desgovernamentalització i posant en marxa mecanismes de transparència que millorin l’eficàcia i l’eficiència en l’ús dels diners públics” així com “afavorir la sostenibilitat econòmica del sector de la comunicació en el seu conjunt”.

 

Segons ha assegurat el conseller, el Projecte presentat avui suposa “la plena culminació i consolidació dels criteris que com a país sempre hem defensat en l’àmbit de la independència, la desgovernamentalització i la gestió eficaç i eficient”.

 

Per fer possibles aquests objectius, es modifiquen diverses lleis relatives al sector de la comunicació: la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya, del 2005; la llei del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, del 2000; la llei de la  CCMA, del 2007, i la llei de Publicitat Institucional, del 2000. Segons ha afirmat el conseller Homs, el context en el qual aquestes lleis van ser elaborades i aprovades ha canviat de manera “molt notable”, i és obligat adaptar el marc normatiu a la nova situació, marcada per una crisi econòmica  general “innegable” i una de més “particular” que afecta específicament el sector de la comunicació.

 

El Projecte de llei continua la seva tramitació al Parlament, després que el ple n’hagi rebutjat les esmenes a la totalitat presentades per PPC i C's. En el transcurs del debat, durant el qual el conseller Homs ha apel·lat al “consens” de la Cambra per a redacció definitiva de la llei, els grups parlamentaris del PSC i ICV han retirat les esmenes a la totalitat que havien presentat inicialment.

 

Pel que fa als mitjans públics, el Projecte de llei suposa la “definitiva desgovernamentalització de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals”. Tal com ha recordat el conseller Homs, actualment la CCMA “penja” del Departament de la Presidència. Amb la nova llei, el Govern proposa que l’ens depengui directament del Parlament, com ho fan altres institucions, entre elles el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). La voluntat del Govern és fer possible que els mitjans de comunicació de la Corporació mantinguin el seu perfil de garants del pluralisme polític i social.

 

Amb aquest mateix objectiu d’independència, neutralitat i objectivitat, el text impulsa la transparència en la contractació de productes externs per part de la Corporació, en particular en el que fa referència a la compra, el desenvolupament, la producció o la coproducció de programes audiovisuals.

 

D’aquesta manera, tots els contractes seran públics, ja que el Projecte de llei prohibeix la clàusula de confidencialitat i reserva en la compra de productes i serveis de la Corporació. “Volem mitjans transparents en la seva gestió, que puguin donar compte al 100% de les seves despeses i obligacions contractuals i ara no és d’aquesta manera”, ha afirmat Homs.  “La CCMA ha de poder treballar amb llums i taquígrafs en tot allò que contracti i ara les clàusules de confidencialitat  impedeixen la transparència absoluta en les contractacions. Aquest sol punt ja justificaria tirar endavant la llei”, ha assegurat.

 

En la mateixa línia, el Projecte de llei impulsa la simplificació i la racionalització de l’estructura, l’organització i el funcionament dels diversos agents públics de l’àmbit audiovisual de Catalunya. Per exemple, es preserva el caràcter executiu de la presidència del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, per agilitzar el funcionament d’ambdues institucions.

 

A aquests efectes, el Projecte de llei modifica el règim d’exclusivitat i d’incompatibilitat amb qualsevol altra activitat professional dels consellers del CAC i de la CCMA per “eixamplar el nombre de professional de prestigi que s’hi puguin incorporar” i “revaloritzar” el paper dels membres d’aquests consells. Amb la nova norma, només haurien de tenir dedicació exclusiva els presidents dels dos organismes i per als restants consellers s’obre la possibilitat d’un règim de dedicació parcial i no remunerada. D’aquesta manera, es propicia un estalvi econòmic en aquests òrgans de governança.

 

Per garantir la sostenibilitat del sector de la comunicació en l’actual situació de crisi econòmica, la nova regulació crea un marc més flexible on els diferents operadors, sobretot els mitjans audiovisuals de proximitat, disposin d’un marc d’actuació més ampli en el terreny de la producció sindicada.

 

En aquest sentit, es modifica el concepte de producció pròpia i emissió en cadena de la Llei de la comunicació audiovisual, per facilitar la col·laboració entre les televisions locals i fer sostenibles els costos de producció en un entorn de gran dificultat econòmica

 

La norma també introdueix canvis en el règim de la inspecció i control en matèria de comunicació audiovisual per millorar l’eficàcia en la lluita contra la “pirateria audiovisual”, que és una font de competència deslleial per als mitjans de comunicació. La voluntat del Govern, segons ha explicat el conseller Homs, és “reforçar el marc normatiu” per “posar la força de la llei al costat de qui fa les coses bé i perseguir els que actuen amb insolidaritat amb la resta d’operadors”. 

 

Una altra mesura amb la qual es vol contribuir a la sostenibilitat del sector de la comunicació, especialment els de proximitat és garantir que una part proporcional de la inversió publicitària que fa l’Administració es destini als mitjans locals. 

L’objectiu és que aquests mitjans, “oblidats per les centrals de compra de publicitat”, tinguin la “certesa” que les inversions publicitàries de les administracions es fan tenint en compte el “pes real” de cada subsector en el mercat. Així, ha explicat el conseller de la Presidència, la reforma obliga a saber quin és el pes real a cada exercici i quin és el percentatge adequat de la inversió publicitària que les administracions haurien d’adreçar al sector de la comunicació local.

 

La proposta també vol aprofundir en la cultura democràtica del país, i per aquest motiu modifica l’article 109 de la Llei 22/2005, per tal d'incloure la promoció de la participació ciutadana entre els objectius de les campanyes institucionals, ja que fins ara només podien ser campanyes informatives.

D’aquesta manera es dóna compliment a l’article 43 de l’Estatut de Catalunya, segons el qual  els poders públics han de procurar que les campanyes institucionals que s'organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com a finalitat la de promoure la participació ciutadana.

 Finalment, amb la vista posada en la preservació del català en el sector de la comunicació, el Projecte de llei introdueix l’obligació dels prestadors de serveis de televisió de reservar a l’emissió d’obres europees el 30% del seu catàleg. D’aquesta  reserva, com a mínim la meitat ha de ser en català.