S’ha donat compliment a dos grans requisits que demanava la UNESCO:
- S’ha oficialitzat el canvi de nomenclatura de Consell Promotor de la Reserva de la Biosfera a Consell Consultiu de l'Ebrebiosfera
- La redacció d’un Pla estratègic

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, del director general de Medi Natural i Biodiversitat, Antoni Trasobares, i del director dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre, Pere Vidal, ha presidit, juntament amb José María Chavarria, vicepresident de la Cambra i encarregat de moderar la taula, la reunió del Consell Consultiu de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa.
En la seva intervenció, el conseller ha volgut recordar d’on venim i cap on hem d’anar: “La distinció de Reserva de la Biosfera només serà una veritable eina de dinamització i gestió si no alterem el seu esperit, allò que la fa singular: el fet de ser un projecte col·lectiu, que ha sorgit per al territori i des del mateix territori.”
L’ordre del dia de la trobada d’aquesta tarda ha vingut marcat pels següents punts: el canvi de nomenclatura del Consell Promotor de la Reserva de la Biosfera a Consell Consultiu de l’Ebrebiosfera; l’explicació de l’organigrama del model de governança; les bases de la Marca Ebrebiosfera i, finalment, la presentació de les idees del pla estratègic.
En referència al canvi de nomenclatura, Pelegrí ha volgut deixar clar que “conservem l’esperit, la visió, la missió i l’ambició del Consell Promotor però abandonem la vella estructura per adaptar-nos als nous objectius i també als nous i interessants reptes”.
En aquest sentit, el conseller ha remarcat que “hem treballat perquè aquest Consell sempre mantingués representats els diferents interessos de tots aquells que viuen i treballen a l’Ebre, amb la voluntat que beneficiï a tots els ciutadans”. Per aquest motiu s’han mantingut les 60 entitats que des de l’inici de la candidatura s’han anat sumant al projecte.
D’aquest Consell en pengen els diferents grups de treball, “els autèntics ens dinamitzadors d’Ebrebiosfera” que tenen com a objectiu aportar valor al projecte, treballar plegats i sumar esforços tant per la part privada com per la part pública per poder tirar endavant totes les propostes.
Un fet destacat d’aquests grups de treball, i exemple de la mentalitat i de l’objectiu que hi ha darrere d’aquest Consell Consultiu, és que aquests grups neixen oberts, i tal com ha indicat el conseller, “la intenció és que tothom, tant els que han assistit avui a la reunió, com els que no hi han pogut ser, tinguin temps per inscriure’s en els grups que considerin que poden aportar-hi valor”.
De moment, els grups que en formaran part són: Grup Treball Patrimoni Natural, Grup Treball Patrimoni Cultural, Grup Treball Agroalimentari, Grup Treball Turisme i Grup Treball Recerca. Aquests grups són només una primera proposta amb la intenció que se’n puguin crear d’altres si hi ha prou massa crítica.
El full de ruta sobre el qual han de treballar els grups serà el Pla estratègic, que en aquests moments es troba en procés d’elaboració, i que “ha de ser molt sòlid, amb una missió molt clara i ben alineat tant amb les polítiques i instruments més locals, com més globals, com l’Horizon 2020”, ha assenyalat Pelegrí.
El bottom-up és l’estratègia de processament que ha de ser pilar d’aquest Pla estratègic. És a dir, els objectius i accions que es vulguin portar a terme han de ser promoguts pels mateixos interessats. Per això el conseller Pelegrí ha volgut fer una crida i ha demanat “ser ambiciosos, crear una xarxa amb altres Reserves, que s’exporti i s’importin iniciatives i accions i que, per tant, es construeixi una economia productiva sostenible”.
Abans d’acabar la intervenció, i en referència a la marca Ebrebiosfera, Josep Maria Pelegrí ha deixat clar que “el nostre compromís amb la marca és realista i oportú. Treballarem en un reglament que sigui operatiu aquest estiu per als productes i serveis mes demandats de la zona”.
Aquesta marca neix amb la voluntat que compleixi dos grans requisits:
- que aporti valor afegit als productes
- que sigui una marca generalista però que en aquest procés no perdi ni valor ni imatge.
Segons l’elaboració del reglament de la marca Ebrebiosfera, aquells que en podran demanar l'autorització seran: recursos locals, productes, béns i serveis, especialment agroalimentaris, artesanals i els de promoció turística amb finalitats culturals i recreatives, que potencien les activitats econòmiques tradicionals i la nova economia en el marc de la sostenibilitat ambiental de les Terres de l’Ebre.
Per tant, aquesta marca es troba sota uns compromisos que han de complir aquells que en vulguin fer ús:
- compromís amb el territori
- compromís amb la sostenibilitat ambiental
- responsabilitat social
Els ingredients ja hi són, ara només cal que “continuem treballant per revitalitzar el nostre territori, desenvolupant tot allò bo que tenim i vertebrant un nou futur que col·loqui les Terres d l’Ebre al món.”
“Les expectatives són altes i esperançadores. Tot depèn de nosaltres”, tal com ha dit Pelegrí, que ha animat tots els implicats a continuar treballant conjuntament per estar a l’altura “d’aquest revulsiu que suposa la certificació de la UNESCO.”
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.