El Govern ha aprovat la Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya, que prioritza l’emancipació i la participació juvenil. Es tracta de l’única competència exclusiva de la Generalitat pendent de desplegament des de 1979. La Llei estableix que els poders públics han de fer polítiques específiques per a joves, tal i com es recull al Pla Nacional de Joventut.

 

Un dels compromisos més destacats de la Llei és la creació de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, que el Govern desplegarà fins al 2015. Estarà integrada per 64 Oficines Joves que agruparan, en una finestra única, tots els serveis que presten les diferents administracions per facilitar l’emancipació juvenil i guanyar eficàcia. Les Oficines Joves oferiran una atenció pròxima, integral i personalitzada i disposaran d’un catàleg de serveis especialitzats: Borsa Jove d’Habitatge, Oficina Jove de Treball, Punt d’Informació Juvenil i assessorament en matèria de salut, a càrrec de professionals.

 

La llei dóna rang legal al Pla Nacional de Joventut, el marc de referència de les polítiques per a joves de Generalitat, món local i entitats juvenils. Potencia, d’altra banda, la transversalitat de les polítiques per a joves i estableix que els departaments de Govern comparteixin responsabilitats en matèria de joventut.

 

Amb aquest projecte es reconeixen noves formes de participació juvenil (consells locals de joves, grups de joves...) i es blinda la competència exclusiva que l’Estatut atorga a la Generalitat en matèria de joventut, atès que s’especifica que correspon al Govern i els ens locals catalans l’impuls de les polítiques per a joves. Això inclou la gestió de les subvencions de l’Estat i de la Unió Europea. El text, a més, amplia recursos a l’abast dels professionals en polítiques de joventut. Aquest col·lectiu, cada cop més nombrós, sovint ha hagut de treballar en condicions de precarietat laboral i sense itineraris de professionalització.

 

El Projecte de llei aprovat avui estableix el concepte de joventut en la franja d’edat entre els 16 i els 29 anys, llevat d’aquells casos que es puguin establir per a polítiques públiques concretes (educació sexual, que s’avançaria, o habitatge, que s’allargaria fins als 35 anys). És a partir dels 16 anys quan un jove té edat per poder emancipar-se civilment, incorporar-se al món laboral, triar itineraris formatius voluntàriament o abandonar l’ensenyament obligatori.