El Programa Dones i Esports recull les iniciatives que la Generalitat de Catalunya endegarà amb l’objectiu de corregir els desequilibris existents entre dones i homes en l’àmbit de l’esport, a tots els nivells, i fomentar mecanismes d’intercanvi de coneixements i d’experiències que facin possible avançar cap a la igualtat efectiva de dones i homes en aquest sector. Aquest programa, que s’emmarca en el Pla Estratègic de polítiques de dones 2012-2015, es basa en tres principis generals (participació, visibilitat i equitat) i es divideix en sis grans línies estratègiques.

 

El secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, ha subratllat que el programa representa “un compromís per treballar el gènere des d’una perspectiva transversal; una aposta pel foment de la participació de les dones, en totes les figures clau del sistema esportiu, i l’impuls d’una presència i actuació de les dones en el món de l’esport català, que les faci visibles i coautores dels nous temps”. Ivan Tibau ha afegit que el pla “demostra la importància de la coordinació interinstitucional en les polítiques públiques”.

 

Per la seva banda, la presidenta de l’Institut Català de les Dones ha destacat que “romanen molts obstacles, de vegades evidents, però molt sovint amagats, que dificulten la participació i el reconeixement de les dones en el món esportiu. Des del Govern considerem necessari i de justícia fomentar la participació de les dones, fer-les visibles i treballar perquè l’equitat de gènere sigui una característica inseparable de la pràctica esportiva”. Montse Gatell ha subratllat que “encara cal treballar per incloure l’equitat de gènere, el fet d’acceptar les diferències existents entre tots dos sexes i entendre-les com a riquesa”.

 

El programa neix com a resposta a un context en què les dones representen el 44,2% de la totalitat de dones i homes que fa pràctica esportiva a Catalunya, tot i que en l’esport federat, per exemple, de les 605.084 llicències esportives federades del 2013, el 77,20% eren d’homes i només el 22,80% de dones. També es dóna el cas que sovint es consideren de menys nivell els equips o lligues femenines quan, en realitat, Catalunya és la comunitat que compta amb més clubs femenins participants en lligues estatals, tendència que va en augment cada temporada.

 

Altres dades que confirmen aquesta poca visibilitat i presència femenina són que només l’1’3% de la informació esportiva en els canals de difusió televisiva d’àmbit català està destinada a l’esport femení, i que només un 20,7% de dones arriba a les juntes directives de les entitats esportives, sent un 11,9% a càrrecs de presidència i un 27% a direccions de Serveis d’Esports. Per contra, pel que fa a l’excel·lència, les distàncies entre dones i homes s’escurcen i s’acosten a l’ideal d’equitat. El 2013, a Catalunya hi havia 458 persones esportistes d’alt nivell,  260 homes (56,8%) i 198 dones (43,2%). Igualment, la temporada 2012-2013, als 10 centres de tecnificació esportiva de Catalunya hi havia 836 esportistes, 438 nois i 384 noies.

 

 

Pel que fa a les línies estratègiques, que van associades a actuacions concretes, es tradueixen, en primer lloc, en la voluntat del Govern d’incrementar la participació femenina en esports de competició en tots els àmbits. Per això, es promourà la introducció d’accions positives a les convocatòries de subvencions a entitats, s’impulsaran premis i reconeixements per a la igualtat efectiva en l’esport escolar, federat i universitari, i s’incorporarà la perspectiva de gènere en les accions dels plans estratègics sectorials de l’esport a Catalunya.

 

En segon lloc, els dos departaments del Govern volen impulsar actuacions que contribueixin a fomentar l’educació en valors –establint ajuts i beques d’estudi a les joves esportistes i recolzant les iniciatives de les entitats esportives per visualitzar el rebuig a la violència i l'assetjament contra les dones en l'àmbit de l'esport-, a la vegada que aposten per millorar la qualitat de vida de les dones mitjançant la pràctica fisicoesportiva, potenciant aquesta en l'entorn familiar, per a dones grans en el seu temps de lleure, i promovent noves rutes saludables.

 

D’altra banda, la quarta línia estratègica s’emmarca en l’objectiu de potenciar la formació i la inserció laboral femenina en les branques professionals esportives. Es portarà a terme amb la introducció d’accions positives en les inscripcions a les formacions de tècniques esportives i fomentant les accions d'orientació professional i assessorament a joves, i accions de formació continuada. També es dedicaran esforços a potenciar el lideratge femení en els llocs de decisió, direcció, gestió i planificació de l’esport, mitjançant l’impuls d’accions positives a les convocatòries de subvencions, la formació de dinamitzadores d’esport escolar i l’establiment de convenis de col·laboració per afavorir la participació de les dones en activitats de gestió i direcció que reforci la seva capacitat de lideratge.

 

L’últim àmbit d’actuació parteix de la voluntat de difondre la presència i l’actuació de les dones en l'àmbit de les activitats fisicoesportives a través dels mitjans de comunicació. Per això, es treballarà per establir protocols d'actuació i recomanacions per millorar el tractament de les dones esportistes als mitjans, s’organitzaran jornades que difonguin l'activitat d'esport femení i es farà un seguiment i suport a la difusió de l'apartat d'esport femení en els espais webs de les entitats esportives i institucions.

 

En paral·lel a aquests àmbits d’actuació, el Programa Dones i Esports ha posat en marxa el cicle de jornades ‘Dones i Esports 2014’ a les cinc demarcacions catalanes –va començar el 7 de març a Girona- per fomentar mecanismes d’intercanvi de coneixements i experiències en l’esport femení arreu de Catalunya. Vic, la Seu d’Urgell, Lleida, Tortosa i Tarragona acolliran la resta de jornades, que volen analitzar la situació actual de l’esport femení de Catalunya en totes les etapes educatives i en totes les variants esportives, i donar-li un impuls.

 

La presentació del Programa Dones i Esports, que ha tingut lloc al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr. Melcior Colet, de Barcelona, ha comptat també amb la interessant aportació d’Araceli Segarra, que ha parlat de la seva experiència com a alpinista, i les explicacions de Núria Balada, directora executiva de l'ICD, i Blanca Nualart, responsable en matèria de gènere del Consell Català de l’Esport. Han assistit a l’acte representants de clubs, federacions, institucions i entitats esportives diverses.