Membres del Cos d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural van localitzar dissabte, gràcies a l’avís d’uns veïns d’una masia aïllada de Castellserà (Urgell), una serp blanca albina. L’animal va ser traslladat immediatament al Centre de Fauna de Vallcalent (Lleida).

 

Mesura 33 cm i pesa uns 10 grams, ja que es tracta d’un exemplar juvenil. Els exemplars adults poden arribar a mesurar 1,60 metres i de mitjana pesar uns 240 g. De moment, està ubicada en un dels terraris que té a disposició dels rèptils el Centre de Fauna de Vallcalent i serà retornada en breu al medi natural.

 

Es tracta d’un exemplar juvenil de serp blanca, Rhinechis scalaris. El nom de l’espècie, ‘scalaris’, li dóna la coloració que presenten els juvenils, com aquest exemplar trobat a l’Urgell. Tenen una coloració molt contrastada amb una sèrie de marques dorsals en forma d’H. Aquestes marques transversals, que formen una escala, desapareixen a mesura que l’animal es va fent gran, i en els adults només s’hi distingeixen dues línies paral·leles fosques.

 

La serp que es va trobar a l’Urgell presenta un albinisme total, que es caracteritza per la falta de pigmentació fosca a tot el cos. L’exemplar trobat és d’un color cremós, i  té les marques típiques de color fosc de l’espècie, en aquest cas són de color rosat. La pupil·la és blanquinosa i l’iris vermellós. L’albinisme total està documentat en les colobres ibèriques, però no és gens habitual. L’última referència d’una serp blanca totalment albina és de l’any 2011 a la província de Saragossa. Anteriorment, hi ha dades d’una localització a Portugal l’any 2001.

 

Aquesta espècie, protegida, és endèmica de la península Ibèrica i la França mediterrània. Es tracta d’un animal termòfil (de sang freda, necessita la calor del sol per escalfar-se i desenvolupar les seves funcions vitals), que ocupa zones poc arbrades com matollars i pinedes mediterrànies, i zones limítrofs entre bosc i conreus o marges de camins. És una espècie àglifa, terme que vol dir que no té dents especialitzades per a la injecció de verí, sinó que maten la presa per constricció. Els adults s’alimenten quasi exclusivament de micromamífers (petits rosegadors) i també pollets, que cacen als nius. Els juvenils, per altra banda, mengen insectes i cries de rosegadors. Per això, la serp blanca és una bona aliada per a controlar les poblacions de ratolins de camp i altres rosegadors. La serp blanca no és verinosa, i no és una serp que acostumi a mossegar, tot i que sí que pot fer esbufecs i llençar-se, però no més del que faria un altre tipus d’animal que se sentís amenaçat.

Finalment, pel que fa el seu ritme vital, la serp blanca és activa fonamentalment a l’estiu, i caça les seves preses durant les primeres hores del vespre i la nit, tot i que també es pot veure de dia.

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat  i twitter.com/agriculturacat.