El 19 de maig, a les 19.30 h, el professor Francesc Torralba, oferirà a l’entitat El Centre (Centre Moral i Instructiu de Gràcia), la conferència ‘La diversitat religiosa en les societats obertes’. Ha estat per encàrrec d’aquesta entitat gracienca a la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR), que promou la divulgació del coneixement de la diversitat religiosa del país. Només cal demanar-ho per part de qualsevol ajuntament o entitat.
Francesc Torralba, doctor en filosofia, presideix el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa (CADR) òrgan col·legiat amb 11 membres experts per assessorar en l’àmbit religiós al Govern i en particular al Departament de Governació i Relacions Institucionals, de qui depèn la DGAR.
El CADR, amb el propòsit de contribuir a una bona gestió de la diversitat religiosa, va elaborar el document titulat, precisament, ‘La diversitat religiosa en les societats obertes. Criteris de discerniment’ per tal que es conegui arreu de Catalunya i entre tots els agents implicats, una estratègia per a l’entesa de la rica pluralitat religiosa que tenim al país. Actualment el CADR té avançada la redacció d’un nou document, centrat en l’aportació que el conjunt de les religions fan a la societat.
La DGAR recull i gestiona peticions per continuar presentant el document sobre la gestió de la diversitat religiosa, quelcom fonamental per a la convivència i l'harmonia social. És d’interès per a totes les entitats religioses i els ajuntaments.
Requisits per a la convivència social
Per optimitzar la convivència el CADR recomana el següent:
1. Desfer prejudicis mutus.
2. Desconstruir tòpics i visions estereotipades de les altres religions.
3. Escoltar atentament les tradicions minoritàries del nostre país.
4. Tractar amb equitat els diferents universos espirituals, independentment de la seva rellevància pública.
5. Identificar els valors comuns, els valors que comparteixen en diferents camps.
6. És essencial fer projectes junts on sigui possible edificar un món en pau i harmonia.
7. Finalment, cal veure la diversitat com a do, com a possibilitat, com a riquesa i no com a conflicte o problema, sense caure en la fàcil idea que és senzill entendre's amb l'altre.
