El Pi de les Tres branques, Arbre Monumental i Símbol del nacionalisme català
Protecció: El Departament d’Agricultura l’any 1987 el protegeix a través de l’Ordre 1987.10.20 (DOGC 910, 1987.11.04)
Espècie: Pinus sylvestris
Mesures de l’any de declaració:
Alçària total (h) = 25,0 m (I) 21,5 m(III)
Volt de canó (c) = 1,85 m (I) 1,75 m(II) 1,57 m(III)
Al segle XVIII ja era citat quan la gent hi veia el símbol de la Santíssima Trinitat i el bisbe de Solsona concedia, el 1746, indulgències a qui resés davant seu.
També va viure una important batalla de les guerres carlines. Anys més tard, amb la Renaixença, el Pi fou conegut pel moviment excursionista, que tot just començava, i esdevingué alhora símbol de les llibertats catalanes, cosa que encara perdura.
L'any 1901 el propietari de l'arbre, Tomàs Campà, el cedí a la Unió Catalanista, la qual edificà una torreta de protecció al voltant del tronc amb l'afany de protegir-lo. Aquest fet coincidí amb l'inici de l'esmorteïment de l'arbre que va acabar morint cap al 1915.
Tot just acabada la Guerra Civil, l'aleshores propietari el salvà de la destral, que en volia fer llenya. Després ha anat superant tota mena de maltempsades i agressions fins a arribar a dia d'avui. Actualment és l'arbre símbol dels Països Catalans. Cada any el tercer diumenge de juliol se celebra una diada catalanista al seu voltant.
Mossèn Cinto Verdaguer li va dedicar un vers que diu així:
"Com eix Pi meravellós
mon regne posà tres branques,
foren tres regnes en un,
ma corona els coronava.
.. preguem que sia aqueix Pi
l'arbre sagrat de la pàtria."