Direcció General de Comunicació

Altres acords del Govern

Altres acords de Govern

query_builder   13 maig 2014 14:56

event_note Nota de premsa

Altres acords de Govern

El Govern declara bé cultural d’interès nacional l’església de l’Assumpció d’Albesa, la Roca d’en Toni de Vilassar i el nucli antic d’Ullastret
 
El Govern ha acordat declarar bé cultural d'interès nacional, i delimitar el seu respectius entorns de protecció, l’església de l’Assumpció d’Albesa, a la Noguera; el jaciment arqueològic del dolmen de la Roca d’en Toni de Vilassar de Dalt, al Maresme, i el nucli antic d’Ullastret al Baix Empordà, a proposta del conseller de Cultura.
 
Església de l’Assumpció
 
Aquesta església és un edifici aïllat situat a la Plaça Major s/n, en el terme municipal d’Albesa. Consta de tres naus: una central, coberta amb volta de canó amb finestrals laterals per deixar entrar la llum solar, i dos laterals cobertes per volta de creueria. A la nau central, abans d'entrar al presbiteri, s'aixeca una cúpula en forma de cimbori octogonal. A banda i banda de les naus laterals es troben petites capelles, tres a cada costat. Acompanyen a les naus laterals l’altar de la Verge de Fàtima a l’esquerra i del Sagrat Cor a la dreta. A més, el Govern també ha determinat incloure com a objecte de protecció el subsòl de l’església i del seu entorn de protecció per tal de garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles.
 
Dolmen de la Roca d’en Toni
 
Pel que fa al jaciment arqueològic del dolmen de la Roca d’en Toni, a Vilassar de Dalt, la declaració es correspon a les categories de monument històric i de zona arqueològica. Aquest dolmen es troba ubicat a la Serralada Litoral. Aquesta estructura no solament és rellevat com a monument megalític, sinó també com a fita geogràfica i històrica. La seva recerca ha estat fruit de l’activitat arqueològica promoguda a Catalunya des de les darreries del segle XIX i primers anys del segle XX.
 
Nucli antic d’Ullastret
 
En el cas del nucli antic d’Ullastret, la declaració s’inclou dins de la categoria de conjunt històric. Ullastret és una població d’origen medieval, una de les primeres construccions de la qual és l’església de St. Pere (ubicada a la cota superior del petit turó), que apareix citada ja l’any 899. Es té constància de l’existència d’un antic castell fortificat (1225), les muralles del qual es van consolidar durant els segles XIII i XIV i de les quals es preserva un perímetre molt ben conservat. El territori delimitat en la declaració conté el major nombre d’edificis històrics, espais i carrers d’especial  interès que expliquen l’evolució històrica del poble des del segle IX fins al XIX. 
 
El Govern autoritza una nova subhasta de la Casa Burés
 
El Govern ha autoritzat el Departament d’Economia i Coneixement a convocar la venda de la Casa Burés, mitjançant tercera i quarta subhasta pública, i liquidar anticipadament el cens emfitèutic que grava l’immoble, un cop s’hagi venut.
 
La Generalitat va adquirir la Casa Burés el desembre del 2009, a través d’un cens constituït a favor de l’Ajuntament de Barcelona de 26 milions d’euros. Des d’aleshores, l’Executiu ha abonat al consistori les rendes anuals acordades i, en aquest moment, l’import del cens que queda per liquidar és de 9 milions d’euros com a màxim. Aquesta quantitat inclou els 7 milions de cens emfitèutic pendent, més els interessos corresponents.
 
Després de quedar desertes la primera i segona subhasta el passat mes de juny, es va iniciar un procediment de venda directa de l’immoble situat al carrer d’Ausiàs Marc. Tot i l’interès que ha despertat l’edifici modernista, que ha rebut una mitjana de quatre visites diàries, no s’ha pogut materialitzar cap oferta. És per això que ara el Govern convoca una subhasta pública per al proper 14 de juliol del 2014. La data límit per presentar la documentació requerida i efectuar el dipòsit de la garantia és el dia 10 de juny del 2014.
 
La Casa Burés es licitarà per un preu mínim de 20.872.708 euros en la tercera subhasta i de 18.785.437,20 euros en la quarta.
 
El Govern aprova el decret que adequa la regulació dels Serveis d’Informació, Difusió i Atenció Turística de Catalunya
 
El Govern ha aprovat avui el decret que adequa la regulació dels Serveis d’Informació, Difusió i Atenció Turística (IDAT), establerta pel Decret 127/2010, de 14 de setembre, a l’actual context econòmic, i actualitza l’anterior decret principalment en els àmbits de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), l’accessibilitat i la classificació de les oficines de turisme.
 
En aquest sentit, el present decret introdueix els criteris per adaptar les oficines de turisme de la Xarxa a l’ús avançat de les TIC, d’acord amb els diferents programes del Pla estratègic de turisme de Catalunya 2013-2016, establint el requisit de disposar d’accés a Internet per a les persones usuàries, així com la possibilitat que els punts d’atenció turística es puguin constituir en espais virtuals.
 
El decret actualitza també la normativa a aplicar en l’àmbit de l’accessibilitat per tal de garantir que les persones amb discapacitat física, sensorial o intel·lectual puguin fer ús dels Serveis d’Informació, Difusió i Atenció Turística en condicions anàlogues a la resta.
 
Finalment, el decret actualitza la classificació de la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya i els requisits a complir en cada categoria.
 
El Govern amplia el ventall d’entitats que poden participar en el Consell Nacional de les Dones de Catalunya
 
El Govern ha aprovat el nou decret que regula el Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), òrgan consultiu de l’Institut Català de les Dones (ICD) que, entre d’altres novetats, amplia el ventall d’entitats que hi poden participar. El decret reforça el compromís del Govern per continuar afavorint la participació de les entitats de dones com a interlocutores de les polítiques que fa el propi Govern, i amplia les possibilitats de participació a totes les entitats que treballen a favor de la igualtat efectiva de dones i homes.
 
El nou decret també dóna impuls als grups de treball d’aquest organisme, ja que els preveu com a òrgans dins l’estructura, i obre l’assistència en qualitat d’oient a les sessions plenàries. A més, elimina les compensacions econòmiques per assistir a les reunions de la seva Comissió de Coordinació (fins ara, Comissió Permanent).
 
A través d’aquest Consell, les entitats esdevenen interlocutores de les polítiques que fa el Govern de la Generalitat, per a qüestions vinculades al Pla del Govern en matèria de polítiques de dones en els àmbits polític, social, cultural, econòmic i educatiu. Atès el seu caràcter consultiu, el CNDC assessora i orienta l’ICD i li fa propostes i recomanacions.
 
Aquest òrgan participatiu i consultiu està format actualment per representants de prop de 378 entitats de dones distribuïdes a nivell territorial de la manera següent: 13 són de l’Alt Pirineu i Aran, 177 de Barcelona, 22 de la Catalunya Central, 38 de Girona, 50 de Lleida, 51 del Camp de Tarragona i 27 de les Terres de l’Ebre.

 
El Govern subscriurà un nou conveni amb el Museu de Granollers per continuar amb el programa de seguiment de les papallones com a bioindicadors de la salut dels ecosistemes
 
El Govern ha aprovat la signatura d’un conveni amb el Patronat Municipal Museu de Granollers per a la continuació del Programa de seguiment de la biodiversitat, basat en els ropalòcers com a bioindicadors de la salut dels ecosistemes a Catalunya. La despesa associada al programa és de 279.000 euros, que es formalitzaran en diferents anualitats, des del 2014 al 2017. Aquest serà el quart acord amb l’entitat per desenvolupar aquests estudis des de l’any 2002.
 
El programa pretén proporcionar informació dels canvis que experimenten les poblacions de papallones diürnes, determinar els impactes dels factors locals sobre les seves poblacions, i aconseguir dades comparables a les que existeixen a d’altres països europeus, amb gran valor com a indicadores de fenòmens com el canvi climàtic.
 
El seguiment de les papallones diürnes és una eina de gran interès per a l’avaluació de l’estat del patrimoni natural a Catalunya ja que són excel·lents indicadors dels canvis que es produeixen en el territori. Estudis recents demostren que els ropalòcers són especialment sensibles als canvis ambientals i que el seu seguiment és important per avaluar l’estat del medi natural i detectar i tractar les causes que influeixen en la pèrdua de diversitat al nostre país.