El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha demanat aquest matí “el tancament definitiu de l'activitat de Castor” i ha exigit  al Ministeri d’Indústria “que lliuri la informació corresponent a la Generalitat i als ajuntaments”.

 

Espadaler s’ha mostrat  molt contundent i ha  afirmat que “hem passat de la preocupació a la indignació per la deslleialtat cap al Govern de la Generalitat i el món local” .

 

El titular d’Interior ha destacat que “si varem ser capaços de mantenir la unitat per damunt d’administracions i Governs de signes polítics ben diferents, continuarem mantenint aquesta unitat d’ara endavant pel que, ja no és només una voluntat dels ajuntaments o del Govern de la Generalitat, sinó un clam del conjunt de la ciutadania”.

 

Espadaler ha fet aquestes declaracions en el transcurs de la reunió que ha mantingut aquest matí avui amb els alcaldes de les Terres de l’Ebre per valorar el contingut de l’informe de l’Instituto Geográfico Nacional (IGN) sobre el projecte Castor,  fet públic aquesta setmana.

 

A la reunió ha assistit també el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès; el director general de Protecció Civil, Jordi Aurich; el cap de la Unitat de Protecció Civil de la Subdelegació del Govern a Tarragona, José Maria Mangas; la directora dels serveis territorials d’Interior a Terres de l’Ebre, Eva Ruiz; i els alcaldes d’Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Deltebre, Amposta, Ulldecona, i Tortosa, així com representants de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,  i representants del consell comarcal del Baix Ebre i del Montsià.

 

 

La Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat (DGPC) va desactivar l’ALERTA del Pla Sismicat el 29 d’octubre de 2013, que s’havia activat el 3 d’octubre de forma preventiva davant l’increment de freqüència i de magnitud dels sismes que es produïen davant la costa de Castelló i que es percebien a Terres de l’Ebre.

 

Cal recordar que des de l’inici de l’episodi, el 8 de setembre de 2013, i fins a la desactivació de l’Alerta, s’havien produït més de 600 petits sismes, dels quals es té constància que se’n van percebre 9 sismes (casos en què hi va haver trucades al telèfon d'emergències 112 o a les policies locals de la zona).

 

El telèfon d’emergències 112 va rebre des de l’inici de l’episodi fins la desactivació del Pla Sismicat 195 trucades de ciutadans que havien percebut algun dels 9 sismes percebuts per la població entre el 24 de setembre i el 4 d’octubre i de magnituds entre 2,9 i 4,2 en l’escala Richter. Si bé no es van registrar danys personals ni en habitatges ni en infraestructures, l’episodi sísmic va causar una gran alarma i preocupació a la zona, que en part es manté pel desconeixement d’informació oficial del Ministeri sobre la causa de la sismicitat i sobre el futur de l’activitat gasista que semblava que havia induït l’episodi.

 

L’Institut Geològic de Catalunya, en l’anàlisi del fenomen indicava que l’activitat registrada en els mesos de setembre i octubre de 2013 es van produir molts més moviments del que correspondria segons la sismicitat natural a la zona; concretament equivaldria a la sismicitat acumulada en un període de 30 anys.

 

Des que va iniciar-se l’episodi sísmic i fins que es va desactivar el Pla Sismicat, Protecció Civil de la Generalitat, a través del Centre de Coordinació d’Emergències CECAT va posar en marxa un procediment operatiu ad hoc amb informació constant i un comunicat diari als municipis afectats amb especial atenció als sismes comunicats per l’Institut Geològic de Catalunya superiors a 2,5 graus de magnitud.

 

També es van realitzar diferents actuacions com ara la identificació i inventari de les construccions i infraestructures més susceptibles de patir o provocar danys; tasques de sensibilització i informació a la població; i la posada a punt dels elements de planificació municipal i de recursos d’atenció a la població afectada per la resposta a sismes d’una magnitud superior a les registrades fins al moment. A més, el comitè tècnic de seguiment del Pla Sismicat es va reunir diversos cops amb els alcaldes de la zona, oferint-los en cada moment la informació disponible i articulant una estratègia mancomunada de prevenció i resposta entre els ajuntaments, consells comarcals i la Generalitat. En aquestes reunions també es va convidar els representants de la Delegación del Gobierno a  Catalunya, als quals se’ls va requerir que aportessin la informació de que disposés el Ministeri d’Indústria.

 

Les demandes d’informació als organismes estatals van ser prèvies inclús a l’activació preventiva del Pla Sismicat. El dia 30 de setembre, es va dur a terme al Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya, de Protecció Civil de la Generalitat, una reunió operativa amb membres dels cossos d’emergències, Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya a la que també es va convocar al responsable de l’àrea de protecció civil de la Delegación del Gobierno a Catalunya, al qual es va demanar que l’Administració de l’Estat aportés la informació que disposés en un futur, més enllà de la coneguda aturada de l’activitat d’injecció de gas.

 

 

El Departament d’Interior ostenta les competències en matèria de protecció civil a Catalunya d’acord amb el previst a l’Estatut. El conseller Espadaler, com a màxim responsable de l’estructura de protecció civil, es va dirigir per carta al ministre d’Indústria, José Manuel Soria, el 4 d’octubre de 2013, demanant que el Ministeri l’informés de les “causes, estudis realitzats, riscs potencials i possibles solucions” i “d’aquells informes que s’hagin elaborat” en relació als moviments sísmics.

 

El ministre va respondre en data 26 de desembre de 2013, és a dir, segons ha trascendit a través dels mitjans de comunicació amb data posterior a la finalització de l’informe de l’Instituto Geográfico Nacional (IGN) conegut ara (datat el 17 de desembre de 2013). El ministre Soria informava que s’havien requerit sengles informes a l’IGN i a l’Instituto Geológico Nacional y Minero de España, “informes que es troben en fase d’elaboració”. Afegeix que quan es disposi del criteri tècnic dels organismes consultats “els resultats seran comunicats oportunament”.

 

Des del Departament d’Interior es va trametre també dos escrits (1 i 4 d’octubre de 2013) demanant dades tècniques (pressions, horari d’operacions, quan es va injectar gas i en quines dates no, etc.) a l’empresa ESCAL UGS SL, concessionària del magatzem CASTOR. L’empresa va respondre que aquestes dades eren en possessió del Ministeri d’Indústria.

 

El 6 de març d’enguany, molt abans de que es conegués l’existència de l’informe de l’IGN, el conseller Espadaler va enviar una nova carta al ministre manifestant-li que tot que no havia tingut cap notícia de l’estat dels informes encomanats a l’IGN i a l’Instituto Geológico i manifestant que “l’absència d’informació preocupa i indigna els veïns” de la zona afectada pels moviments sísmics. Concloïa sol·licitant que es comuniqués al Departament d’Interior “els informes que hagin emès” ambdós instituts oficials” i de “les previsions del Ministeri sobre el futur de l’activitat”.

 

Dimarts d’aquesta setmana, el conseller Espadaler ha enviat una nova carta al ministre lamentant “no només la manca d’atenció i resposta a la ciutadania afectada, sinó també la manca de lleialtat institucional cap a la Generalitat de Catalunya, que ostenta les competències en matèria de Protecció Civil” i que ha estat “sistemàticament ignorada en aquest greu episodi”. El conseller Espadaler sol·licita al ministre que se li doni trasllat “amb la màxima urgència de tota la informació de que disposi al respecte” de l’episodi de sismicitat induïda.