La seguretat viària laboral i l’educació i la formació per a la mobilitat segura han centrat la sessió del matí de la primera jornada del VI Congrés Internacional sobre Polítiques Europees de Trànsit (SCT), que se celebra al World Trade Center de Barcelona.

Pel que fa a la seguretat viària laboral, cal destacar que l’any 2013, el 33,25% del total de les víctimes per accident de trànsit a Catalunya van produir-se en un entorn laboral, ja sigui en desplaçaments in itinere -d’anar i tornar de la feina- o en desplaçaments durant la jornada laboral. Davant d’aquesta realitat, el secretari general d’Ocupació i Relacions Laborals del Departament d’Empresa i Ocupació, Joan Aregio, moderador de la taula, ha apuntat que “la seguretat viària és una política de tot el govern. Per tant, cal una coordinació interdisciplinària en tot moment en el si de l’administració i també la contribució de tots els altres agents implicats per tal de reduir l’accidentalitat laboral de trànsit”. En aquesta línia, precisament, ha recordat l’existència del Grup de Treball de Seguretat Viària Laboral, que té l’objectiu de buscar i aportar solucions per millorar la seguretat viària en l’entorn laboral, per exemple, promovent plans de seguretat viària a les empreses que es concretaran en cursos de formació per als tècnics de prevenció de riscos laborals i en cursos específics de formació per als treballadors.

  

El responsable de projectes d’investigació de l’Institut de Seguretat de la Fundació Viària Mapfre, Jesús Monclús,  ha subratllat que “2 de cada 3 accidents de trànsit mortals són in itinere, en desplaçaments d’anada o tornada a la feina”. A més, ha recordat la necessitat de seguir estudiant “una problemàtica que té importants costos socials”.

 

D’altra banda, la directora del Departament d’Investigació i Informació (INSHT) del Ministeri de Treball i Seguretat Social, Marta Zimmerman, ha fet una anàlisi acurada dels accidents laborals de trànsit a l’estat espanyol, destacant, entre d’altres aspectes, que “el 72,1% dels accidents laborals de trànsit són in itinere i un 27,8% corresponen a accidents in missio”.

Per la seva part, el secretari de l’Institut Suec de Normalització, Peter Hartzell, ha destacat que “la norma per a sistemes de gestió de seguretat viària, la ISO 39001, és una eina per poder afrontar la seguretat viària laboral de manera estructurada. A més, és una solució eficaç i eficient a llarg termini que poden aplicar tant empreses públiques com privades”.

 

El secretari de Política Institucional i Mobilitat de la UGT de Catalunya, Omar Minguillón, s’ha centrat en els Plans Estratègics de Seguretat Viària durant la seva intervenció. Minguillón ha apostat per “fomentar un canvi modal en els desplaçaments laborals, optant pel transport públic, pel transport d’empreses o bé el car-pooling, entre d’altres, en detriment de l’ús individual del vehicle privat”.

   

Per últim, el responsable del Departament de Mobilitat de Comissions Obreres de Catalunya, Manel Ferri, ha parlat de la implicació dels gestors de la mobilitat en seguretat viària. Ferri ha destacat la importància que les empreses siguin coresponsables, juntament amb la resta d’agents implicats, a l’hora de vetllar per la seguretat viària laboral i fomentar d’altres tipus de transport més enllà del patró modal hegemònic del vehicle privat”. En aquest sentit, ha posat èmfasi en “la importància d’aplicar plans de mobilitat laborals tot comptant amb el suport de l’administració com a intermediària, incentivar polítiques fiscals favorables, i crear un observatori de mobilitat laboral on es centralitzin i s’analitzin totes les dades relacionades amb l’accidentalitat de trànsit laboral”.

 

Quant a l’educació i la formació per a la mobilitat segura, que ha centrat el debat de la segona taula del VI Congrés, cal dir que és un dels fonaments de la seguretat viària de qualsevol país per tal que la ciutadania desenvolupi les competències necessàries per a una mobilitat eficaç. L'ensenyament de valors i hàbits de mobilitat segura al llarg del cicle vital de les persones amb la implicació dels agents educadors i formadors de tots els àmbits socials (centres educatius, autoescoles, empreses, associacions, etc.) és un instrument bàsic per poder continuar augmentant la seguretat viària.

 

La directora de Tráfico del Gobierno Vasco, la Garbiñe Sáez, moderadora de la segona taula, ha defensat “la necessitat de crear consciència social per evitar nous accidents de trànsit”. A més, ha posat èmfasi “en la importància d’una educació al llarg de tot el cicle vital de les persones i en tots els sectors de la població”.

   

Per part seva, l’investigador principal de l’Institut Holandès d’Investigació de la Seguretat Viària (SWOV), Henk Stipdonk, ha recalcat que “es pot educar als nens i nenes, però si no s’educa als pares també, la feina no és massa útil”.

D’altra banda, Josep Montané, de la Càtedra d’Educació i Formació Viària (UAB), ha fet una ponència sobre l’eficàcia dels cursos del permís per punts. Durant la mateixa, ha detallat l’estudi que han dut a terme pel qual relacionen els cursos de recuperació de punts amb les sancions imposades als alumnes d’aquests cursos dos anys abans i dos anys després d’haver rebut la formació. Montané ha explicat que “hem d’aconseguir una societat en la qual cap conductor tingui dues sancions per any i que, en definitiva, en general, cal reduir les sancions per arribar a l’objectiu europeu de zero morts al 2050”.

 

El president de la Confederación Nacional de Autoescuelas (CNAE), José Miguel Bàez, ha parlat sobre com optimitzar els programes d’educació viària per als nous conductors i conductores novells. Durant la seva intervenció, ha destacat que “des del sector de les autoescoles es treballa amb les autoritats per dissenyar un nou model d’avaluació que inclogui allò relacionat amb la percepció del risc”.

 

Finalment, el consultor de formació i professor de la Universitat Ramon Llull (URL), Francesc Esteban, ha fet una ponència sobre el model competencial de mobilitat segura de l’SCT. Esteban ha insistit “en la importància que hi hagi un contínuum educatiu en seguretat viària, no tant centrat en l’edat sinó en un progrés en l’adquisició de competències al llarg del cicle vital”. Així mateix, també ha destacat que no hi pot haver mobilitat sostenible sense una mobilitat segura”.