El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha exposat en el seu discurs la disconformitat del Govern català amb la reforma que ha impulsat el Govern espanyol sobre la justícia universal i ha alertat que amb una llei orgànica minuciosa i detallista en excés “es corre el risc de reduir la justícia universal a un nivell de mínims amb el qual no hi estem d’acord.” En aquest sentit, Gordó ha recordat que “el principi de justícia universal es basa en la protecció d'un valor suprem, com és el de la justícia, amb independència que el bé jurídic lesionat no sigui nacional, i també amb independència que la comissió de la infracció penal hagi estat portada a terme fora del territori sobirà de l'Estat.”

Germà Gordó ha insistit que, d’acord amb la Proposició de llei orgànica que es va presentar, es considerava oportú i necessari que l’extraterritorialitat de la justícia dels estats estigués ben definida i sotmesa a límits, però ha afirmat que “això no pot suposar, de cap manera, impunitat.” I ha recordat que precisament per evitar la impunitat de fets que puguin ser considerats genocidis, crims contra la humanitat o tortura, diverses resolucions del Tribunal Penal Internacional de l’exIugoslàvia i Rwanda van establir “l’obligació, no la facultat, d’imposar la persecució contra aquests crims.”

 

D’altra banda, el titular de Justícia ha enumerat en el seu discurs els diversos aspectes de la normativa modificada amb els quals el Govern català mostra la seva disconformitat. “Estem en contra de la supressió del supòsit de mutilació genital femenina, entre les infraccions comeses fora del territori espanyol que poden perseguir els jutges de l'Audiència Nacional”, ha dit Gordó. I ha prosseguit afegint que, amb la modificació, “l’existència de víctimes espanyoles no és suficient per atorgar la competència a la jurisdicció espanyola i, fins i tot en el cas que sí que ho fos, s’hi afegeix com a requisit addicional que la persona a la qual s’imputi la comissió del fet delictiu es trobi a Espanya”.

 

 

El conseller Gordó ha finalitzat el seu discurs fent una defensa  aferrissada dels drets humans, els quals ha definit “com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió on habita.” I ha recordat que, entre els drets humans, n’hi ha “el dret a la vida, a la integritat física, passant pel dret a l’autodeterminació o el dret a la no-discriminació per raó de raça o procedència.”