Drets Socials

Experts en la lluita contra la mutilació genital femenina analitzen l'impacte de la jurisprudència recent

query_builder   27 maig 2014 17:07

event_note Nota de premsa

Experts en la lluita contra la mutilació genital femenina analitzen l'impacte de la jurisprudència recent

L’Agència de Salut Pública de Catalunya ha acollit una jornada coorganitzada amb el Departament de Benestar Social i Família adreçada a empleats públics i entitats que treballen en l’àmbit comunitari  
 
Catalunya és pionera en l’abordatge i la prevenció de l’ablació de clítoris gràcies a un Protocol interdepartamental vigent des de 2001
Professionals de l’advocacia, l’àmbit sanitari, l’administració local i autonòmica han analitzat aquest matí a Barcelona l’impacte de la jurisprudència recent en la lluita contra la mutilació genital femenina (MGF). Ha estat en el marc de la jornada “El treball per eradicar les mutilacions genitals femenines des de l’àmbit sanitari, social i legal. Estat de la qüestió i propostes de futur”.
 
Uns i altres  constaten la disparitat de criteris judicials a l’hora de perseguir aquest tipus de delicte que atempta contra els drets més elementals de les dones. Les darreres sentències dictades van des de culpar només a un dels dos progenitors o avalar el relativisme absolut fins a proposar el seguiment de les mutilacions practicades en el país d’origen anys enrere. Un escenari que obliga els agents implicats en la lluita contra la MGF a revisar i replantejar l’abordatge d’aquesta pràctica, els protocols d’actuació i a establir noves estratègies per evitar el dany en les menors d’ètnies practicants.
 
El centenar llarg de participants en la jornada -empleats públics de diversos departaments, ens locals i representants d’entitats que treballen en l’àmbit comunitari- han comprovat també els efectes de l’última reforma de la justícia universal impulsada pel Govern espanyol. De fet, la persecució de l’ablació ha desaparegut com a tal de la llista d’infraccions comeses fora de l’Estat espanyol que podran perseguir els jutges de l’Audiència Nacional.
 
En canvi, l’article 23.4 inclou la persecució de “delictes contra la llibertat i indemnitat sexual comesos sobre víctimes menors d’edat”, però -matisa- sempre que afectin ciutadans amb nacionalitat espanyola o bé persones estrangeres que resideixin a l’Estat.
 
Ponents i assistents han remarcat la importància de seguir promovent la formació dels professionals (metges, professors, policies, treballadors socials, membres d’entitats, advocats, etc.) que tenen un contacte més directe amb les possibles víctimes, especialment davant dels canvis que es van produint en tots els camps. Així mateix, s’ha instat a reforçar el treball en xarxa i a prioritzar la mediació amb les comunitats que demostren més reticències.
 
La jornada s’ha celebrat a l’Agència de Salut Pública de Catalunya i estava coorganitzada pel Departament de Benestar Social i Família i el Grup de treball de prevenció de la MGF, inscrit dins de la Comissió nacional per a una intervenció coordinada contra la violència masclista. Han intervingut, entre d’altres, el director general per a la Immigració, Xavier Bosch; el secretari de Salut Pública, Antoni Mateu; la directora general d’Administració de Seguretat, Maria Teresa Casado; i la directora de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada.
 
Protocol per prevenir la MGF
Catalunya és pionera en l’abordatge i la prevenció de l’ablació de clítoris gràcies al “Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina” vigent des de 2001. Un instrument impulsat pel Departament de Benestar Social i Família que compta amb la participació dels departaments d’Ensenyament, Salut i Interior.
 
Per mitjà d’aquest treball interdepartamental s’han desplegat més de 70 taules locals i comarcals de prevenció de la MGF integrades per diversos perfils d’empleats públics que tenen un contacte més o menys habitual amb els col·lectius d’ètnies practicants.
 
Aquest sistema s’emmarca, alhora, dins de la Comissió nacional per a una intervenció coordinada contra la violència masclista, que compta amb les aportacions de l’Associació Catalana de Llevadores, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya o el Consell Nacional de Dones de Catalunya, entre d’altres.
 
Amb actuacions com el Protocol, les taules locals o la Comissió nacional es fomenta l’actuació de les dones africanes com a principals protagonistes en el procés d’eradicació de la MGF, ja que són les principals afectades. Un rol que es canalitza mitjançant entitats comunitàries que treballen per introduir elements de reflexió en els propis col·lectius.
 
La MGF és una forma extrema de violència masclista que constitueix una vulneració dels drets de les dones contra la salut, la seguretat i la integritat física. Segons dades d’UNICEF, més de 125 milions de dones a tot el món han patit aquesta agressió i 30 milions de nenes corren el risc de patir-la.
El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia