• La consellera d’Ensenyament, en seu parlamentària, ha valorat la representació catalana al consell de ministres de la Unió Europea, remarcant que ha pogut fer les intervencions en català, cosa que no passa quan assisteix a Madrid a les Conferències Sectorials d’Educació
 La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha afirmat que el marc actual espanyol ofega la possibilitat a les comunitats autònomes de tenir polítiques pròpies davant d’Europa, al contrari de la situació europea actual, on encara es manté una participació que “no es pot entendre si no ens situem en uns acords d’una època en què es creia que les autonomies podien tenir polítiques pròpies i que nosaltres mateixos ens podíem representar davant d’Europa”. Rigau ha fet aquestes declaracions en seu parlamentària en resposta a una pregunta del grup de Convergència i Unió sobre la valoració de la representació catalana al Consell de Ministres d’Educació de la Unió Europea.
 
La titular d’Ensenyament ha destacat que “hem pogut constatar com l’Ofensiva d’èxit escolar que el Govern va aprovar i està aplicant està en plena sintonia amb les directrius i les polítiques que s’apliquen a Europa amb l’horitzó 2020”. Ha afegit que durant les 12 reunions de treball i les 2 sessions del Consell de Ministres celebrades amb participació catalana s’han pogut “identificar els punts neuràlgics de les polítiques educatives per fer front als reptes i tenir ben dissenyades les estratègies, fet que dóna seguretat i avala la política que estem portant a terme”.
 
Irene Rigau també ha volgut posar de manifest que davant del consell de ministres s’ha pogut utilitzar el català durant les seves intervencions: “Sempre és un gran honor i posa de manifest que, per a la nostra llengua, molt millor Brussel·les que Madrid, perquè jo a la conferència sectorial mai ho he pogut fer. Per tant, ha quedat ben clar que la nostra llengua té aquest gran paper i aquestes grans possibilitats”.
 
Finalment, Rigau ha destacat que a Europa ha defensat els diversos projectes que es duen a terme a Catalunya com ara la formació professional dual, les polítiques d’ocupació dels joves, la formació inicial del professorat i la formació transfronterera –ja sigui presencialment o a distància a través de l’Institut Obert de Catalunya i de la Universitat Oberta de Catalunya. I en aquest sentit, ha remarcat que es va parlar també de “l’àmbit del multilingüisme amb l’objectiu de millorar el coneixement de les llengües, fugint dels percentatges i les hores”, al contrari de la proposta del Ministeri d’Educació a la LOMCE.
 
28 de maig de 2014