- El conseller ha realitzat, aquest matí, la conferència “Tendències, reptes i oportunitats per al sector agrícola, ramader, pesquer i forestal del segle XXI.”
- El conseller d’Agricultura defensa la capacitat de resistència a la crisi i la transversalitat del sector agroalimentari com a peça clau de la recuperació econòmica.
- Pelegrí destaca els factors essencials per a impulsar la competitivitat del sector: innovació, transferència tecnològica, internacionalització, concentració i col·laboració público-privada
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha volgut transmetre aquest matí la seva visió del present i del futur del sector a tots aquells que han assistit al Tribuna Catalunya realitzat a l’Hotel Palace de Barcelona.
La millor manera d’entendre la realitat d’avui dia és tenir present el context en el qual ens trobem, saber què hem de fer i comprendre com ho hem de fer. En aquest sentit, i com el títol de la seva conferència indica, el conseller ha volgut estructurar el seu discurs apuntant les tendències actuals, els reptes de futur i les oportunitats que es presenten al sector agrari, ramader, pesquer i forestal del segle XXI.
En el primer marc, el de les tendències, Pelegrí ha indicat que “el sector agrari és el sector que ha registrat el creixement més positiu de l’economia catalana durant tot l’any 2013.” Pel que fa a l’any 2014, s’ha produït un creixement interanual del 5,8%. En clau econòmica, Catalunya està liderant la recuperació a l’Estat espanyol.
L’exportació i la internacionalització són també uns grans indicadors per al sector. “La internacionalització del nostre sector no té marxa enrere; ha esdevingut una visió estratègica, estructural i de caràcter permanent”, ha assenyalat Pelegrí. I és que les dades ens diuen que la nostra taxa de cobertura agrària ha passat del 88% al 94% amb els sectors del porcí, els vins i caves, la fruita dolça i els olis com a punta de llança internacional.
El conseller ha volgut fer una crida en relació als canviants hàbits de compra i consum, animant perquè hi hagi un augment de la visibilitat de les empreses agroalimentàries, ja que “a nivell estatal, només el 15% d’aquestes es promocionen en les xarxes socials i el 42% encara no té pàgina web”.
Cal reconèixer també la feina feta en l’àmbit ramader i forestal. “Catalunya és una regió europea d’agricultura i ramaderia intensives, d’alta productivitat i competitivitat, molt tecnificada i poc subvencionada, que ha registrat tres increments de renda consecutius. A més, és una de les regions europees més boscoses i amb més extensió protegida, ja que un terç d’aquesta superfície forestal és superfície protegida”, tal i com ha dit Pelegrí.
A l’hora d’encarar els reptes que se’ns presenten hi ha diversos àmbits que cal enfocar amb esforç, dedicació i treball.
A nivell demogràfic i de producció d’aliments, “caldrà augmentar la producció d’aliments un 70% a tot el món, sabent que la productivitat agrària anual en aquesta dècada creix un 1,5% anual.” Per tant, el desafiament que es planteja és doble: tecnològic i sostenible. “Haurem d’augmentar la productivitat agrària un 2% anualment, revertint la tendència, i ho hem de fer amb tecnologies netes, és a dir, sense degradar els recursos bàsics i la traçabilitat.”
El conseller també s’ha referit a la PAC, ara ja tancada a nivell europeu: “cal esperar què fa Madrid, ja que són ells qui decideixen com s’aplicarà a Espanya. Catalunya reivindica una PAC regionalitzada, adequada a les diferents realitats de l’Estat on les Comunitats autònomes puguin fer política agrària, és a dir, una PAC catalana.” Abans d’abandonar aquest tema, Pelegrí s’ha congratulat al reconèixer que “hem aconseguit dos ajuts complementaris per a dos sectors que, al nostre criteri, quedaven molt malmesos: el ramader i el dels fruits secs”.
A nivell empresarial, Josep Maria Pelegrí ha expressat la seva idea de concentrar l’oferta per mitjà de la integració, la fusió, acords... “els mecanismes de cooperació interempresarial han de tenir un paper protagonista en el redreçament del model productiu”.
L’administració tampoc no és aliena al context i a la realitat actual i, en aquest sentit, el titular del DAAM ha volgut demanar disculpes per l’endarreriment en alguns pagaments. “Pagarem, però cal prendre consciència dels problemes de liquiditat i de tresoreria que hem d’afrontar”. També ha volgut remarcar el treball realitzat per aplicar mesures per estimular l’activitat productiva com ho són el conveni del Departament d’Agricultura amb l’Institut Català de Finances (ICF), per un valor de 32 milions d’euros, i el conveni entre el Departament, l’ICF i Avalis, per 20 milions d’euros.
Tot i que encara queda un llarg camí a recórrer en la simplificació administrativa, la feina feta és molta i significativa. Un exemple d’aquest fet és que entre els anys 2011 i 2013 s’han deixat de demanar 1.461.083 € gràcies a l’intercanvi de dades amb altres administracions.
En l’últim bloc de la seva intervenció, el conseller ha volgut remarcar les oportunitats que s’estan presentant i cal tenir molt presents per tal de ser competitius. “Hem d’activar el connector de la innovació perquè ja no val fer les coses bé, és a dir, amb qualitat; a més, hem de ser capaços de trobar un tret diferencial. Hem d’innovar i aquesta innovació ha d’estar al servei del progrés econòmic i social.”
Cal tenir els ulls ben oberts, estar atents i sentir-nos capaços de ”captar els recursos disponibles en aquest àmbit siguin europeus, espanyols o catalans.” Per exemple, el projecte Horizon 2020 compta amb un pressupost de 3.700 milions d’euros per a la investigació en bioeconomia i producció primària per al 2014-2020.
En referència al Pla de Desenvolupament Rural 2014-2020 el conseller ha posat en valor tota l’estratègia pública que s’ha dut a terme i ha destacat els punts estratègics del pla com ho són “establir polítiques específiques per als joves del món rural; fomentar la reactivació econòmica i la creació d’ocupació; estimular la innovació i la transferència de coneixements i promoure accions dirigides a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic.”
Finalitzant la seva intervenció, Josep Maria Pelegrí ha volgut remarcar que “cal prendre decisions orientades al futur i comprendre que la realitat exigeix d’eleccions constants per part de les nostres empreses.”
“El futur del nostre sector depèn de la capacitat de potenciar els avantatges competitius que tenim i enfortir les 4 “i” d’innovació, internacionalització, interrelació i incorporació de les tendències i de les dinàmiques de mercat.”
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.
2