El Govern ha consolidat els mecanismes per afavorir la transferència dels resultats de la recerca al teixit productiu amb la posada en marxa de diverses actuacions com el Pla de Doctorats Industrials per formar doctors a les empreses, els incentius a les universitats públiques per a la creació de spin-offs, i el Programa Prova’t per promoure el prototipatge de productes sorgits d’investigacions, entre d’altres.
Així ho ha destacat avui el secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, durant la compareixença al Parlament de Catalunya per explicar les línies d’actuació del Govern en matèria d’universitats i recerca.
Castellà ha subratllat el paper clau de les universitats en la transferència de coneixement i com a motor de desenvolupament econòmic i social del país. En aquesta línia, el secretari d’Universitats i Recerca ha anunciat que l’estratègia RIS3CAT –que servirà per orientar l’aplicació dels pròxims fons estructurals europeus (Fons FEDER i Fons Social Europeu, essencialment)– incrementarà notablement el finançament de les universitats durant el període 2014-2020 per afavorir la innovació.
Pel que fa a les diferents accions impulsades, Castellà ha incidit en l’exitosa experiència del Pla de Doctorats Industrials que actualment té 70 projectes en marxa en els quals participen 58 empreses diferents i un total de 10 universitats de Catalunya. Per aquest any 2014, ha anunciat que “l’objectiu és posar en marxa 75 nous projectes”.
Al llarg de la compareixença, Castellà ha fet un exhaustiu repàs a les polítiques d’universitats i recerca i als resultats obtinguts dirigits a “millorar l’eficiència de totes les estructures i incrementar-ne la internacionalització”. En l’àmbit d’universitats, el secretari ha destacat la internacionalització del sistema d’educació superior que compta amb gairebé un 30% d’estudiants forans matriculats en màsters oficials i prop d’un 40% en estudis de doctorats, gràcies a una oferta de titulacions que compta amb 89 màsters oficials impartits totalment en anglès i 33 que s’ofereixen en col·laboració amb universitats estrangeres. Uns indicadors que incideixen en el posicionament internacional de les universitats catalanes que, per primera vegada, 4 d’elles s’han situat entre les 100 millors del món de menys de 50 anys (rànquing THE).
Castellà també s’ha referit als canvis metodològics derivats de l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), que s’han traduït en una millora del rendiment acadèmic, que ha passat d’un 69,5% (període 2004-2005 a 2008-2009) a un 77,5% (període 2009-2010 a 2012-2013), una millora de 8 punts.
Altres eixos d’actuació en l’àmbit de l’educació superior que Castellà ha repassat durant la compareixença han estat:
1. La reestructuració de l’oferta universitària. El secretari d’Universitats i Recerca ha repassat els mecanismes que s’estan aplicant i desenvolupant amb l’objectiu de revisar l’oferta d’estudis de grau i màster amb criteris de qualitat i eficiència, d’incrementar l’oferta d’estudis interuniversitaris i de sistema, de potenciar els programes excel·lents de màster per incrementar la nostra competitivitat internacional, i de fomentar la mobilitat d’estudiants i l’aprenentatge de terceres llengües.
També s’estan desplegant actuacions específiques per a estudis amb diverses problemàtiques com ara educació infantil i primària, amb la posada en marxa del Programa de millora i innovació en la formació de mestres que s’ha traduït en una reducció de places i la implementació d’un nou doble grau al curs 2013-2014.
Castellà també ha destacat el treball per racionalitzar l’accés als graus i així incrementar la capacitats dels estudiants “per articular itineraris propis, més interdisciplinaris a l’inici i més especialitzats al final”.
2. El model català de personal acadèmic. El Govern continua avançat cap a la implementació d’aquest model que preveu dotar la sistema universitari dels instruments de captació i retenció de talent necessaris en un sistema orientat a la recerca. En aquest sentit, Castellà ha anunciat la continuïtat del Pla Serra Húnter de contractació de professorat excel·lent, incorporant en el mateix la figura del professor Serra Húnter Lector en l’estructura de tenure-track.
3. L’impuls dels serveis comuns. El secretari d’Universitats i Recerca ha enumerat les actuacions dutes a terme o en curs per dotar al sistema universitari d’estructures consorciades que milloren l’eficiència i que en el cas de la compra d’electricitat i gas –ja en funcionament– té un estalvi previst fins a un 10% per a l’exercici del 2014.
4. La política de preus i beques. El secretari d’Universitats i Recerca ha subratllat que aquest 2013-2014 els beneficiaris de la beca Equitat, en la modalitat que bonifica part del cost dels estudis, s’han incrementat en un 40% respecte al curs anterior, gràcies a l’ampliació dels llindars de renda amb dret a ajut i la difusió del nou sistema.
Castellà ha explicat que “en el sistema públic, la proporció d’estudiants que gaudeixen d’una beca completa o parcial arriba a un terç”, segons dades del curs 2012-2013. Això significa cinc punt més que el curs anterior.
D’altra banda, Castellà també ha enumerat com el sistema català beca als estudiants que no compleixen els requisits acadèmics del Ministeri d’Educació, incorpora llindars perquè es pagui en funció de la renda i dóna un tractament especial a les famílies monoparentals –a diferència del Ministeri– i, a l’igual que les nombroses, baixen automàticament a un tram inferior per beneficiar-se d’una major bonificació o gratuïtat en el cost dels estudis.
El secretari d’Universitats i Recerca també ha recordat que l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ofereix el pagament fraccionat dels estudis, al qual no només es poden acollir els estudiants de les universitats públiques sinó també les de les privades i els centres adscrits que ho sol·licitin. A més, l’AGAUR compta amb una comissió d’incidències per valorar els casos especials de pobresa sobrevinguda que afecten als estudiants universitaris.
Així mateix, les universitats coneixen amb antelació els beneficiaris de les beques del Ministeri durant el Batxillerat perquè no hagin de fer el pagament inicial de la matrícula quan accedeixen als estudis superiors.
5. El Consell Interuniversitari de Catalunya. Castellà ha anunciat que el CIC coordinarà les iniciatives de canvis de governança. Així mateix, s’ha referit al grup de treball per elaborar un nou model de distribució del finançament i a l’acord de les universitats de Catalunya per mantenir el sistema català d’accés a les universitats.
Pel que fa l’àrea de recerca, el secretari d’Universitats i Recerca ha anunciat els excel·lent resultats en la captació de recursos competitius europeus. El secretari ha destacat que Catalunya, tot i representar l’1,5% de la població d’Europa, “obté el 2,5% dels recursos del 7è Programa Marc (7PM) i el 3,4% del Consell Europeu de Recerca”. Castellà també ha subratllat que Catalunya “ha multiplicat per 25” la seva capacitat de captació en el 7PM (2007-2013), respecte al 3PM (1990-1994). En el cas dels ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC en les sigles en anglès), Catalunya és el segon país europeu en captació per milió d’habitants.
A més de la captació de fons, Catalunya participa en grans projectes internacionals competitius com ara la plataforma líder de supercomputació a Europa, PRACE; el Consorci Internacional del Genoma del Càncer; o els FET FLAGSHIPS (Graphene i The Human Brain Project, els dos projectes estrella de la Comissió Europea per investigar les tecnologies del futur), entre d’altres.
Altres línies d’actuació en l’àrea de recerca que Castellà ha ennumerat durant la compareixença han estat:
1. Polítiques de captació i retenció de talent. El secretari d’Universitats i Recerca ha destacat, malgrat el context de crisi econòmica dels últims anys, el creixement del programa ICREA, que aquest 2014 arribarà a la xifra prevista de 250 investigadors contractats. També s’ha referit a ICREA Acadèmia que fa possible que 120 professors universitaris formin part d’aquest programa d’intensificació de la recerca universitària.
Així mateix, s’ha mantingut el pressupost i s’ha renovat el suport als grups de recerca reconeguts del sistema català i s’han increment els contractes predoctorals convocats anualment i de les 250 posicions del 2010 s’ha passat a les 275 posicions actuals.
2. Centres de recerca CERCA. Castellà també ha explicat el procés per fomentar l’increment de la massa crítica dels centres per tal de continuar consolidant la competitivitat de la recerca que es fa a Catalunya. El Programa SUMA d’integració i fusió de centres, del que ja s’han realitzat dues convocatòries, té actualment 14 centres implicats en procés de fusió.
3. Grans infraestructures. El secretari d’Universitats i Recerca s’ha referit a la consolidació i creixement de les grans instal·lacions: el Sincrotró Alba, el Barcelona Supercomputing Center i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica gràcies al compromís de les dues administracions, la Generalitat de Catalunya i l’Estat.
4. Transferència de coneixement. A banda de les ja esmentades actuacions, com ara el Pla de Doctorats Industrials; Castellà també ha informat dels incentius per a les universitats públiques per arribar acords amb empreses; l’increment de la deducció fiscal –que passa del 30% al 50%–- per la inversió de business angels en empreses creades per universitats i centres de recerca; o les mesures legislatives per afavorir la creació d’empreses de base acadèmica i la dedicació dels acadèmics a elles.
El secretari d’Universitats i Recerca ha estat acompanyat pel director general d’Universitats, Lluís Jofre; el director general de Recerca, Josep Maria Martorell; el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), Claudi Alsina; i el director executiu de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), Pere Pardo.
1