Direcció General de Comunicació

Altres acords del Govern

Altres acords del Govern

query_builder   17 juny 2014 13:21

event_note Nota de premsa

Altres acords del Govern

El Govern promou la col·laboració entre grups de recerca de Catalunya i Israel a través del programa TWINS
 
El Govern ha aprovat la convocatòria perquè universitats, centres de recerca i fundacions hospitalàries de Catalunya presentin –fins al 30 de setembre–, propostes per a la celebració de simposis conjunts amb les universitats Hebrea de Jerusalem (HUJI), Tel Aviv (TAU) i amb l’institut Technion. La convocatòria, que es realitza a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), preveu l’atorgament de finançament per a la celebració de 10 simposis conjunts amb grups de recerca d’aquestes universitats.
 
Aquesta convocatòria d’ajuts s’emmarca en el programa TWINS (Towards Interrelations in Science), subscrit per la Generalitat de Catalunya amb les tres institucions israelianes en el marc del viatge oficial que el Govern va realitzar el novembre de 2013. El programa TWINS té com a objectiu promoure la creació de xarxes entre Catalunya i Israel a través d’esdeveniments sobre temes científics d’interès comú, com a llavor de futurs projectes de col·laboració i activitats d’intercanvi de coneixement.
 
El programa TWINS és un dels acords estratègics amb Israel promoguts per la Secretaria d’Universitats i Recerca amb la finalitat de fomentar les relacions de col·laboració entre grups de recerca dels dos territoris, potenciar relacions sòlides i desenvolupar vincles per avançar en la transferència de coneixement.
Les propostes presentades se sotmetran a decisions conjuntes d’un Comitè de Programa que també estarà integrat per les institucions israelianes. Els simposis se celebraran entre els mesos de novembre de 2014 i juny de 2015, a Catalunya o Israel.
 
El Govern inicia la redacció del Pla territorial parcial del Penedès, després que vuit municipis de l’Anoia hagin decidit romandre a l’àmbit de les Comarques Centrals
 
El Govern ha aprovat iniciar la redacció del Pla territorial parcial del Penedès, donant així continuïtat a la reordenació dels àmbits de planificació territorial iniciada l’any 2010.
 
Aquell any es va crear l’àmbit funcional de planificació territorial parcial del Penedès, integrat per les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, excepte els municipis d’aquesta comarca que manifestessin explícitament la seva voluntat de pertànyer a l’àmbit de les Comarques Centrals.
 
Finalment, els municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana van expressar la seva intenció de formar part de l’àmbit de les Comarques Centrals.
 
Una vegada va quedar totalment definit l’àmbit de planificació territorial del Penedès, ara s’ha acordat iniciar la formulació del Pla territorial parcial corresponent. Aquesta figura de planejament emana directament del Pla territorial General de Catalunya (PTGC) i estableix el model territorial de l’àmbit que correspongui amb un horitzó temporal d’entre quinze i vint anys. Així, els plans territorials fixen determinacions per al sistema d’espais oberts, d’assentaments i d’infraestructures de mobilitat.
 
Entre els anys 2006 i 2010 es van aprovar els plans territorials de l’Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona, Comarques Centrals, Comarques Gironines, Àmbit Metropolità de Barcelona, Ponent (Terres de Lleida) i Terres de l’Ebre. A aquests documents s’afegirà properament el corresponent al Penedès.
 
El Govern declara bé cultural d’interès nacional el retaule de l’església de Castelló de Farfanya, dues marededéus del segle XIII, un plat de finals del segle XVII i una taula de jocs de Carles III
 
El Govern ha acordat avui declarar bé cultural d’interès nacional (BCIN) el Retaule de Santa Maria de l’església de Sant Miquel de Castelló de Farfanya (la Noguera); dues escultures de la Mare de Déu amb el Nen del segle XIII, un plat de ceràmica del segle XVII-XVIII, i una taula de jocs de Carles III.
 
El retaule gòtic original de Santa Maria de l’església de Sant Miquel de Castelló de Farfanya és un dels de major importància de Catalunya. Pertany a l’Escola de Lleida i hauria estat construït pel mestre Jaume Cascalls entre 1340 i 1380. És un retaule gòtic de gran bellesa, simètric i presidit per una fornícula gòtica amb la imatge de la Verge amb el Nen, en la qual destaca la finesa de la cara de la mare. Als costats de la fornícula hi ha sis plafons a cada costat, que representen la infància de Jesús i la vida de la Mare de Déu: són l’evangeli de Maria cisellat en pedra i policromat.
 
La primera de les escultures de la Mare de Déu amb Nen declarada com a BCIN és una obra anònima datada a principis del segle XIII, de fusta tallada i policromada. Destaca per la seva relació de dependència respecte de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, obra de Gilabert de Tolosa. Aquest fet exemplifica l’impacte que l’escultura original del mestre tolosà va tenir sobre els escultors romànics catalans. La seva qualitat tècnica i dimensions són significatives atès que les seves grans mides no són freqüents en talles de fusta de la Mare de Déu del romànic català.
 
La segona Mare de Déu amb Nen és una escultura anònima de la segona meitat del segle XIII, de fusta tallada i policromada al tremp. Té el seu origen a la Val d’Aran, la qual cosa la fa singular ja que es conserven pocs exemples de marededéus d’aquesta zona. Pel seu tocat particular, la figura s’aproxima a la imatge procedent de l’església aranesa de Santa Maria d’Arties, actualment en lloc desconegut (a la Val d’Aran no es conserva cap model de les seves marededéus romàniques).
 
El plat de ceràmica declarat com a BCIN és una peça de finals del segle XVII i principis del segle XVIII. És una obra anònima de ceràmica blanca amb decoració blava de 36,5 cm de diàmetre. Es tracta d’una peça excepcional dins la ceràmica catalana dels segles XVII i XVIII i un referent en el seu àmbit. El plat pertany a una sèrie molt petita i d’escassa influència de Savona (Itàlia). Els motius representen una lluita entre cavallers o militars, amb color blau sobre fons blanc, i ocupen tot l’espai del plat.
 
Finalment, la Taula de jocs de Carles III és una peça d’excel·lent factura i qualitat, fabricada a Madrid al Taller de Ebanistas del Real Palacio Nuevo, també conegut com a Real Taller de Ebanistería, a finals del segle XVIII, durant el regnat de Carles III.
 
Concessió definitiva de ràdio municipal a l'Ajuntament d’Almacelles
 
El Govern ha acordat atorgar a l'Ajuntament d’Almacelles (Segrià) la concessió definitiva per a la prestació del servei públic de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència.
L'Ajuntament d’Almacelles ja disposava des de 2005 de la concessió provisional d'una emissora de freqüència modulada de tipus municipal. Després de l'aprovació del projecte tècnic de l'emissora i de la inspecció tècnica de les instal·lacions, el Govern ha procedit a l'atorgament definitiu de la concessió a la ràdio municipal.
 
El Govern aporta un aval d’1 milió d’euros a Dogi a través d’Avançsa per impulsar el procés de capitalització i reestructuració de l’empresa tèxtil
 
El Govern ha aprovat l’aportació d’un aval a l’empresa tèxtil catalana Dogi per un import d’1 milió d’euros. La constitució de l’aval es formalitzarà a través d’Avançsa, societat mercantil íntegrament participada per la Generalitat de Catalunya que té com a un dels seus objectius la participació en projectes de reconversió i reindustrialització d’empreses.
 
L’aportació de l’aval té la finalitat de garantir el finançament de circulant i contingències de l’empresa del Masnou. Avançsa ja havia aprovat el mes d’abril passat l’aportació d’un préstec participatiu d’1 milió d’euros per a Dogi per tal d’impulsar el procés de capitalització i reestructuració de l’empresa tèxtil.
 
Amb aquestes operacions de finançament, la Generalitat de Catalunya busca assegurar la continuïtat de l’activitat industrial de Dogi, així com el manteniment de la plantilla formada per 350 treballadors, 201 dels quals són a Catalunya. A través d’Avançsa, el Govern ha tutelat tot el procés iniciat al maig de 2012 per a la cerca d’un inversor viable que evités el tancament de la planta de Dogi.