El Govern ha acordat avui declarar bé cultural d’interès nacional (BCIN) el Retaule de Santa Maria de l’església de Sant Miquel de Castelló de Farfanya (la Noguera); dues escultures de la Mare de Déu amb el Nen del segle XIII, un plat de ceràmica del segle XVII-XVIII, i una taula de jocs de Carles III.
 
El retaule gòtic original de Santa Maria de l’església de Sant Miquel de Castelló de Farfanya és un dels de major importància de Catalunya. Pertany a l’Escola de Lleida i hauria estat construït pel mestre Jaume Cascalls entre 1340 i 1380. És un retaule gòtic de gran bellesa, simètric i presidit per una fornícula gòtica amb la imatge de la Verge amb el Nen, en la qual destaca la finesa de la cara de la mare. Als costats de la fornícula hi ha sis plafons a cada costat, que representen la infància de Jesús i la vida de la Mare de Déu: són l’evangeli de Maria cisellat en pedra i policromat.
 
La primera de les escultures de la Mare de Déu amb Nen declarada com a BCIN és una obra anònima datada a principis del segle XIII, de fusta tallada i policromada. Destaca per la seva relació de dependència respecte de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, obra de Gilabert de Tolosa. Aquest fet exemplifica l’impacte que l’escultura original del mestre tolosà va tenir sobre els escultors romànics catalans. La seva qualitat tècnica i dimensions són significatives atès que les seves grans mides no són freqüents en talles de fusta de la Mare de Déu del romànic català.
 
La segona Mare de Déu amb Nen és una escultura anònima de la segona meitat del segle XIII, de fusta tallada i policromada al tremp. Té el seu origen a la Val d’Aran, la qual cosa la fa singular ja que es conserven pocs exemples de marededéus d’aquesta zona. Pel seu tocat particular, la figura s’aproxima a la imatge procedent de l’església aranesa de Santa Maria d’Arties, actualment en lloc desconegut (a la Val d’Aran no es conserva cap model de les seves marededéus romàniques).
 
El plat de ceràmica declarat com a BCIN és una peça de finals del segle XVII i principis del segle XVIII. És una obra anònima de ceràmica blanca amb decoració blava de 36,5 cm de diàmetre. Es tracta d’una peça excepcional dins la ceràmica catalana dels segles XVII i XVIII i un referent en el seu àmbit. El plat pertany a una sèrie molt petita i d’escassa influència de Savona (Itàlia). Els motius representen una lluita entre cavallers o militars, amb color blau sobre fons blanc, i ocupen tot l’espai del plat.
 
Finalment, la Taula de jocs de Carles III és una peça d’excel·lent factura i qualitat, fabricada a Madrid al Taller de Ebanistas del Real Palacio Nuevo, també conegut com a Real Taller de Ebanistería, a finals del segle XVIII, durant el regnat de Carles III.