En la benvinguda a l’acte, el conseller de Cultura, ha explicat que la sessió “pretén discutir sobre com cal orientar, com podem enfortir, què podem fer nosaltres pel projecte cultural europeu i què pot fer aquest projecte per nosaltres”. “La sessió parteix de moltes de les tesis que es van desenvolupar al Consell de Ministres de Cultura ara fa unes setmanes on vam ser presents. Allà vam apreciar els debats que s’estan produint a nivell de ministres i són debats no massa diferents dels que tenim nosaltres: com promoure l’accés a la cultura a través dels mitjans digitals, com abordar noves formes de governança cultural en les institucions culturals, com comprendre les repercussions de la cultura a la societat, com reconèixer la transversalitat de la cultura, com plasmar en un treball estadístic unificat a nivell europeu els principals indicadors culturals, com reforçar el projecte digital europeu, com afrontar el Tractat de lliure comerç Europa-EUA especialment en els àmbits de l’audiovisual i del llibre”, ha destacat Mascarell.

 

Sobre el principal convidat del col·loqui, Xavier Prats, el conseller Mascarell ha afirmat que “volíem que en Xavier Prats, que és un ciutadà de casa nostra amb una gran experiència en el treball en la Comissió Europea, ens ajudés a completar aquest procés que estem fent des de fa molt de temps d’enfortir els vincles entre la cultura del país i la Comissió i el conjunt de la realitat cultural europea. Xavier Prats, més enllà de la seva notable experiència en les institucions europees, té una mirada molt pròpia, molt pensada, intel·ligent i crítica sobre les polítiques europees i el concepte d’Europa. Ell considera que és una mica artificial aquesta separació entre educació i cultura; és un bon punt de partida per construir una nova proposta de caràcter cultural que ens pot encaminar cap a fer un país més culte i una Europa més culta”.  

 

 

 

El nou director general d’Educació i Cultura de la Comissió Europea ha començat la seva intervenció amb una explicació sobre el paper de la cultura en el projecte europeu. Ha destacat que “és molt important pensar en la cultura no només com a símbol, pensar en la cultura com un sector que no és un sector subvencionat, sinó un sector que subvenciona, que subvenciona la societat, la creativitat i que subvenciona el creixement”.

 

El director general ha remarcat que “la cultura del projecte europeu s’ha d’entendre com a única manera d’assegurar-se el futur en un continent en què la societat del coneixement dependrà més que mai de la creativitat, de la innovació, i precisament de la cultura i de l’educació. El que caracteritza la cultura europea és combinar tradició i modernitat i transformar-ho en innovació i creixement”. Prats ha volgut ressaltar també “la importància de considerar la cultura perquè Europa trobi el seu lloc en un món que canvia extraordinàriament ràpid i el món serà dels que entenguin i sàpiguen aprofitar les oportunitats d’aquest canvi”.

 

Prats ha afirmat que “Catalunya i Espanya són els únics països d’Europa on hi ha molta gent que té dubtes sobre Europa, volen una Europa diferent, però quasi no hi ha ningú que cregui que la solució als nostres problemes no passa per Europa”.

 

El director general ha explicat que “hi ha alguns aspectes de l’impacte combinat de demografia, globalització i tecnologia que estan canviant radicalment les societats, en particular la distribució global del talent, la demanda global de cultura i la manera d’ensenyar i aprendre. Això és important a tot arreu però encara més a Europa. Aquests canvis són una oportunitat excepcional”.

 

Xavier Prats ha explicat que “tots aquests canvis faran que el futur de l’educació i de la cultura sigui modular (la distinció en disciplines, la parcialització del coneixement és un obstacle), col·laboratiu i incert. El que compta en el futur és la col·laboració entre xarxes i institucions cada vegades més complexes. És molt difícil per al sistema d’ensenyament, per a les universitats, per a les institucions culturals a Europa i al món adaptar-se a aquest nou futur, perquè estem organitzats essencialment de manera vertical”.

 

“La cultura a Europa té, malgrat la crisi, un pes en l’economia molt més gran del que la gent entén. El sector cultural generalment està molt preocupat per defensar la seva legitimitat i a vegades s’hauria de fer un esforç per defensar com és d’indispensable la cultura per al creixement, per a la sostenibilitat per a la productivitat”, ha remarcat Prats.

 

Respecte la cultura a l’agenda europea, Prats ha destacat que “és extraordinàriament important que arribem a decidir quin és el lloc de la cultura en l’estratègia europea de sortida de la crisi, quin és el lloc de la cultura en la narrativa europea que ens portarà a resoldre la diferència per mi més important entre Europa avui i la resta del món: la manca de confiança en el nostre futur. El principal que ha de fer Europa és tenir una agenda que li doni confiança en el propi futur i aquesta confiança passa per un paper més important de la cultura, del capital humà, del coneixement. Això vol dir la necessitat de preservar la diversitat i augmentar l’accés a la cultura; promoure la innovació; millorar la governança i el finançament per convertir una idea creativa en una oportunitat de negoci, i la cultura i la competitivitat en l’era digital, ja que el futur de la indústria cultural depèn de moltes coses i la majoria formen part d’altres àmbits com la política comercial, la política fiscal i l’era digital”.

 

Xavier Prats ha defensat que “el programa Europa Creativa i altres programes europeus en matèria d’educació i cultura per als propers anys no pretenen determinar prioritats de la política europea ni donar instruccions a les institucions culturals, sinó donar oportunitats als que tenen la capacitat i la voluntat d’innovar, de créixer, i que necessiten que algú els ajudi a trobar aquesta capacitat i els ajudi a explotar-la. Aquest és el paper d’Europa en el futur”.