Per cada euro que la Generalitat de Catalunya inverteix en els centres de recerca biomèdica, els centres aconsegueixen captar-ne tres, tal i com es desprèn del primer informe de recerca en ciències de la salut de la Central de Resultats, que ha analitzat les dades de l’any 2012 de dinou centres de recerca i instituts de recerca sanitària del país.

 

"Aquest informe és un pas més en l’exercici de transparència de la sanitat pública del nostre país, únic a Catalunya, la resta de territori espanyol i el món", ha destacat avui en roda de premsa el Conseller de Salut, Boi Ruiz, que també ha volgut reconèixer la tasca dels científics i els investigadors clínics que mantenen "l’alt nivell i posicionament de la recerca catalana a nivell internacional". En aquest sentit, el director general de Planificació i Recerca en Salut, Carles Constante, ha afirmat que "el nivell de recerca és per sentir-se orgullós".

 

En total, la recerca a Catalunya mou més de 260 milions d’euros. La Generalitat hi fa una aportació directa global de 55,4 milions d’euros, mentre que les entitats capten 178 milions d’euros de fons competitius. D’aquests, un 66% són fons que els centres han obtingut amb convocatòries públiques competitives internacionals, europees, estatals o iniciatives com La Marató de TV3, entre d’altres. La resta de fons prové fonamentalment de la realització d’assajos clínics promoguts per la indústria.

 

L’any 2012 hi havia 2.853 assajos clínics actius, dels quals més d’una tercera part eren sobre el càncer, seguits de la recerca en les malalties infeccioses i parasitàries, i les del sistema nerviós. El Conseller n’ha recordat la seva importància, ja que sense recerca "els pacients del futur rebrien assistència sanitària del passat".

 

Un assaig clínic és una avaluació experimental d’una tècnica diagnòstica o terapèutica, com ara els fàrmacs, que té la finalitat de valorar-ne l’eficàcia i la seguretat en els éssers humans, i que consta de quatre fases. El 2012, la majoria d’assajos es trobaven en la fase III (47%), seguits dels de la fase II (27%), fase IV (19%) i fase I (7%).

 

La majoria d’aquests centres de recerca publiquen a revistes d’alt impacte, tenint en compte l’índex de valoració de la qualitat de les revistes científiques. I cal esmentar que cada document publicat va generar una mitjana de nou cites en altres articles científics. La recerca en ciències de la salut va produir més de 6.400 articles originals i revisions indexades, de les quals més d’un 60% es trobaven en revistes del primer quartil del rànquing de qualitat de les publicacions.

 

Tal i com s’ha explicat avui en roda de premsa, la recerca catalana representa un 7,67% del pes de la recerca biomèdica a nivell europeu i un 2,35% a tot el món. A més, en els últims tres anys els recursos públics destinats en aquest sector ha augmentat un 2,5% -mentre que a la resta de l’Estat espanyol ha disminuït- i la producció científica en biomedicina ha crescut un 30%. "La recerca és una matèria on cal posar l’accent de manera clara", ha assegurat Constante.

 

 

La recerca en ciències de la salut a Catalunya ocupava 10.037 persones l’any 2012, de les quals un 60% eren dones. En aquests centres de recerca i instituts d’investigació sanitària hi ha 44 científics contractats per la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), que és una fundació impulsada per la Generalitat de Catalunya, basada en el talent científic, per contractar investigadors catalans a l’estranger i facilitar-ne el retorn al país.

 

L’informe de la Central de Resultats també recull que a l’any 2012 es van crear vuit empreses derivades (spin-off), nascudes a partir dels centres i instituts de recerca del país, amb l’acord de la institució per explotar directament el resultat d’una investigació. A més, l’any 2012 es van registrar 29 noves patents. "Som molt més emprenedors que a la resta de l’Estat espanyol", ha contextualitzat el director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), Josep Maria Argimon.

 

A Catalunya, la recerca biomèdica ocupa un paper clau per la inversió i l’activitat que s’hi desenvolupa. Més enllà dels efectes socials i sobre la salut de les persones i poblacions, la recerca té efectes econòmics a curt, a mitjà i a llarg termini.

 

En l’informe de la Central de Resultats també s’han analitzat les repercussions econòmiques dels grans instituts de recerca sanitària de Catalunya, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i les dues organitzacions lligades a l’Hospital Clínic, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i la Fundació Clínic per la Recerca Biomèdica (FCRB).

 

Cada euro gastat per aquests instituts es va multiplicar per dos en activitat econòmica generada, i per a les administracions públiques han suposat un ingrés fiscal de 30,8 milions d’euros. Per cada lloc de treball existent al VHIR, se’n generen 0,5 a la resta de l’economia. En el cas de l’IDIBAPS i l’FCRB, per cada lloc de treball directe, se’n genera un a la resta de l’economia.

 

 

La Central de Resultats és un projecte de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) que té com a objectiu mesurar, avaluar i difondre els resultats pel que fa a la salut i qualitat assolits pels diferents agents que integren el sistema sanitari.

 

Aquest projecte analitza per primer cop la recerca en ciències de la salut a Catalunya a escala quantitativa. Prèviament ha avaluat el mapa de resultats del sistema hospitalari, l’atenció primària, i la salut mental i les addicions.