- Conseller Mascarell: “L’Enquesta d’Usos Lingüístics 2013 mostra el camí del català cap a la seva normalitat malgrat un context demogràfic molt especial, la globalització i la incidència de polítiques estatals que no són favorables al desplegament del català”
- En el període 2008-2013 l’ús del català com a llengua habitual es manté estable (36,3%). L’estabilització arriba després d’una forta caiguda en el període 2003-2008, en què va passar del 46% al 35,6% a causa principalment de l’arribada de més d’un milió de persones nascudes a l’estranger
- 3 milions de persones que no tenien el català com a llengua inicial el saben parlar actualment
- Més de 600.000 persones tenen el català com a llengua habitual tot i no ser la seva llengua inicial o primera llengua apresa
- Creix més de 6 punts percentuals la població que entén l’anglès respecte del 2008
- En relació als usos de l’occità aranès, el 80,7% de la població de la Val d’Aran l’entén, el 55,6% el sap parlar, i gairebé el 35% el sap escriure
L’Enquesta d’usos lingüístics de la població(EULP 2013) mostra que a Catalunya la majoria de la població de 15 anys i més declara entendre, saber parlar, llegir i escriure el català, en les proporcions següents: entendre (94,3%), saber parlar (80,4%), llegir (82,4%) i escriure (60,4%). En nombres absoluts hi ha 5.899.400 persones de 15 anys i més que entenen el català, 5.027.200 de persones que el saben parlar, 5.152.400 persones que el saben llegir i 3.776.300 persones que el saben escriure.
Pel que fa a l’ús d’altres llengües, l’Enquesta recull que més del 95% de la població de 15 anys i més declara entendre, saber parlar, llegir i escriure el castellà. El 38,4% de la població entén l’anglès, el 31% el parla, el 34,7% el sap llegir i el 30,6% el sap escriure. Respecte del 2008, el coneixement de l’anglès ha crescut en més de 5 punts.
Quant a l’evolució dels usos lingüístics, l’EULP indica que gairebé 3 milions de persones que no tenien el català com a llengua inicial el saben parlar actualment i que hi ha més de 600.000 persones que tenen el català com a llengua habitual tot i no ser la seva llengua inicial o primera llengua apresa. El procés de transmissió lingüística intergeneracional és de més 6 punts favorable al català (diferència entre el percentatge de població que parla català amb els fills i les filles i el que ho fa amb els progenitors).
En aquest sentit, en el període 2008-2013 l’ús del català com a llengua habitual es manté estable, des del 35,6% al 36,3%. L’estabilització arriba després d’una forta caiguda en el període 2003-2008, en què va passar del 46% al 35,6% a causa principalment de l’arribada de més d’un milió de persones nascudes a l’estranger.
Segons l’Enquesta, hi ha més de 2.530.000 persones que han manifestat que tenen interès per aprendre català o per millorar-ne els coneixements, xifra que representa un 40,6% de la població de 15 anys i més.
En relació als usos de l’occità aranès, el 80,7% de la població de la Val d’Aran l’entén, el 55,6% el sap parlar, i gairebé el 35% el sap escriure. Els més grans de 65 anys mostren més coneixement de l’occità aranès pel que fa a entendre’l i parlar-lo i la població fins a 30 anys són els que més saben llegir-lo i escriure’l.
L’Enquesta s’ha presentat avui en roda de premsa, amb la presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el director de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), Frederic Udina, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa.
En la seva intervenció, el conseller Mascarell ha destacat que “l’Enquesta mostra el camí del català cap a la seva normalitat en un context complicat. En unes circumstàncies difícils en aquests darrers 5 anys, però acumulades en els últims 15 anys, el català ha mantingut la tendència a la normalitat malgrat un context demogràfic molt especial, la globalització i la incidència de polítiques estatals que no són favorables al desplegament del català”.
“Una altra lectura de l’Enquesta és que a Catalunya s’està consolidant un model plurilingüe: el català tendeix a la normalitat plena, el castellà no decreix i incrementa el coneixement de l’anglès i d’altres llengües”. Pel que fa a l’aranès, Ferran Mascarell ha explicat que “l’Enquesta també recull dades d’ús de l’aranès, que és llengua oficial a Catalunya, i que mostra una situació de lenta i progressiva normalitat”.
L’Enquesta
L'objectiu principal de l'enquesta, elaborada per l’Idescat per encàrrec de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, és conèixer la identificació lingüística i els usos del català i altres llengües en els espais de relació personal de la població de 15 anys i més a Catalunya, amb especial interès per la situació de l'ús del català. També en són objectius obtenir informació sobre el coneixement de les llengües (català, castellà, anglès i francès, especialment), mesurar l’ús i el coneixement de l’occità (aranès a la Val d’Aran) i conèixer actituds lingüístiques de la població i opinions sobre l'ús del català.
L'EULP2013 és la tercera edició de l'Enquesta d'usos lingüístics a Catalunya. Les altres dues edicions es van fer els anys 2003 i 2008. En aquesta edició de 2013 s’ha incorporat la metodologia de recollida de dades per Internet. La mostra teòrica és de gairebé 7.500 individus amb un error de l'1,16% per tot Catalunya.
L'àmbit geogràfic el constitueix tot el territori de Catalunya, amb significació estadística per als vuit àmbits territorials vigents en el moment del treball de camp, a més de Barcelona ciutat (pendent de publicar) i la comarca de la Val d'Aran.
El context demogràfic
La població analitzada per l’EULP és la població resident a Catalunya de 15 anys i més, 6.366.783 habitants, que representen el 84,3% del total de població, segons el Padró municipal d’habitants.
La composició demogràfica per lloc de naixement del total de població de Catalunya (7.553.650 habitants) ha sofert canvis molt significatius des de la primera edició de l’EULP. L’any 2003 la població nascuda a l’estranger representava un 9,3% sobre el conjunt de la població, mentre que el 2013 representa un 17,5%. El gran creixement de la població nadiua a l’estranger es va donar entre els anys 2003 i 2008, amb un augment anual del 15,4%, mentre que entre els anys 2008-2013 va ser de l’1% anual.
2