El Departament de Cultura ha inaugurat la rehabilitació del Castell de Cardona. Les actuacions que s’hi han dut a terme, inaugurades en el marc del Tricentenari, inclouen la senyalització turística de tot el monument, la museïtzació de l’espai de la Casamata, l'adequació dels baluards i la impermeabilització de la coberta de la Col·legiata de Sant Vicenç.

 

L'acte institucional va estar presidit pel conseller de Cultura del Generalitat, Ferran Mascarell, i també hi van ser presents el comissari de la Generalitat pel Tricentenari de 1714, Miquel Calçada, i l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, acompanyat de la corporació municipal. Posteriorment, es va fer una jornada de portes obertes i activitats divulgatives per a tots els públics. 

  

En els darrers mesos l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha tirat endavant diverses obres de millora del conjunt del castell. El conjunt de les obres realitzades de senyalització i museïtzació del Castell de Cardona tenen un import de 223.000€

 

A nivell arquitectònic, les obres han consistit a impermeabilitzar la coberta de la Col·legiata de Sant Vicenç, afectada per filtracions d'aigua i despreniments de pedres, finalitzar els treballs de restauració dels baluards i posar en marxa una nova línia elèctrica per millorar la instal·lació de llum del conjunt de la fortalesa.

 

La resta d'actuacions han permès dotar el monument de nous recursos turístics amb la instal·lació de la senyalització turística del castell i la museïtzació de la Casamata. La nova senyalització està formada per 36 elements que identifiquen els principals punts d'interès de la fortalesa i que expliquen la història del castell, des dels seus orígens fins a l'actualitat.

 

La fortificació de Cardona ha passat per diferents fases des del segle XVII. Després de la guerra dels Segadors (1640-1652), es va fortificar el vell castell medieval sota paràmetres moderns. El primer projecte va ser obra de l’enginyer Ambrosio Borsano i data del 1682. A partir d’aquesta data, es va construir una primera corona de baluards al voltant del castell ducal, encara sense fossat exterior i camí cobert. Durant la guerra de Successió (1702-1715), el castell de Cardona ja comptava amb elements típics de la fortificació moderna: els baluards i les bateries exteriors. L’única obra nova d’una certa importància va ser el polvorí principal, situat als peus de la col·legiata. A partir de la guerra del Francès (1808-1814), la fortalesa de Cardona va viure els canvis més importants en termes estructurals i bona part de les obres exteriors es van fortificar de manera notable. Es van enderrocar i refer els vells baluards més malmesos i es va reforçar tota la resta. Es va transformar l’església en caserna i es va completar el reducte exterior o bonet. Els treballs de reforç van continuar fins a la guerra del Francès, amb la construcció de la Casamata.

 

El projecte de senyalització del Castell de Cardona està dividit en tres fases: la primera, els senyals direccionals que ajuden a recórrer d’una manera més efectiva tot el recinte; per altre costat, les senyals identificatives que permeten conèixer en tot moment quin element arquitectònic estem observant i, per últim, la senyalització explicativa on es narra la història del Castell però fent enfasi en la construcció moderna, en els baluard i la Casamata, i en l’antic polvorí.

 

Tota la senyalística s’integra totalment dins l’estètica i l’estructura del castell i el seu emplaçament, per la qual cosa no distorsiona i millora l’accés i la visita per als usuaris.

 

D’aquesta manera, s’obre una nova manera de visitar el castell: a través de la història més recent, a través dels successos dels segles XVIII i XIX i a través dels seus baluards, des del punt de vista d’una fortalesa mai derrotada.

El projecte de millora turística s'ha completat amb la museïtzació de l'edifici de la Casamata on s'ha ubicat un centre explicatiu de la història de Cardona i la Guerra de Successió. Sota el títol "Espai 1714", la Casamata explica el paper que Cardona i el seu castell van jugar durant la Guerra de Successió.

 

L'exposició conté diversos plafons amb informació sobre la història del conflicte, recursos interactius per conèixer la fortalesa cardonina i la Guerra de Successió, una còpia de la capitulació de la fortalesa -signada pel governador del castell Manuel Desvalls i el Conde de Montemar- i un vídeo que recrea el setge que la fortalesa va resistir l'any 1711.

Durant el segle XVIII, la Casamata era un emplaçament d’artilleria que, amb força seguretat, protegia el camí cobert, petites avançades circumdants i un polvorí d’abast del castell. En plena guerra del Francès (1812), la Casamata es va fortificar completament gràcies a la construcció de murs molt sòlids que van cobrir tot l’espai. Des de llavors, disposa de dos nivells: un primer, cobert a mode de búnquer i amb cinc canoneres per a les respectives peces d’artilleria, i un segon, superior i a l’exterior, amb quatre troneres. La sala estava destinada al magatzem d’armes i al polvorí d’abast. Aquest darrer servia per avituallar les bateries circumdants, evitant el desplaçament al magatzem general bastit sobre l’antiga casa dels Canonges. A tota la fortalesa es conserven tres polvorins d’abast: el de la Casamata, el de Sant Vicenç i el de Sant Carles. La casamata, també considerada semi baluard, és una de les obres més sòlides de tot el conjunt defensiu.

 

Dins la Casamata, s’ha dissenyat i realitzat l’anomenat Espai 1714, destinat a explicar la guerra de Successió en general i a Cardona en particular. L’Espai 1714 queda dividit en tres espais diferenciats:

 

El primer espai, tot just entrant al recinte on trobarem una sala-taller per realitzar activitats durant tot l’any. D’aquesta manera, la Casamata deixa de ser un espai només expositiu i passa a tenir un us en d’altres activitats culturals.

 

Un segon espai, la sala principal que ens trobem just endinsar-nos dins el polvorí, que s’ha museïtzat amb plafons explicatius i diversos interactius sobre l’estructura de la fortificació en un costat i en l’altre uns plafons on s’explica la Guerra de Successió. També hi trobarem un audiovisual on ens anirà narrant la guerra al castell de Cardona.

 

Finalment, una tercera sala destinada per un costat a relatar la guerra a Cardona, posant de relleu tres elements museogràfics importants: 

 

1-    Les còpies digitalitzades de la Capitulació de Cardona el 18 de setembre de 1714.

2-    Videomàpping sobre el setge de 1711 al castell per part de l’exèrcit borbònic.

3-    Un interactiu on trobarem el nom de tots els combatents del castell durant la capitulació i l’armament utilitzat.