La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha declarat avui que els 6.000 euros que el ministre d’Educació va establir ahir com a cost per plaça privada per a l’escolarització és castellà “és una xifra més política que una altra cosa”. La consellera ha fet aquestes declaracions durant diverses intervencions als mitjans de comunicació, l’endemà que Wert anunciés davant el ple del Senat el càlcul de cost per plaça ,i dies després que el Consell d’Estat posés en dubte la disposició addicional 38 que regula aquesta matèria.

 

Rigau ha assegurat que aquest fet es demostra ja que el Ministeri d’Educació no ha tingut en compte les retallades que ha imposat a les comunitats autònomes en matèria educativa en el moment de fer el càlcul de la plaça: ”Em fa pensar més que l’ha calculat amb el que ells paguen a Ceuta i Melilla que una altra cosa”, i ha afegit que “no sabem en base a què ha creat aquesta marca, aquesta xifra, perquè els estudis que darrerament es coneixien eren de 2011 i totes les retallades que ha sofert, que ell mateix ha imposat, em temo que no les té en compte”. És per aquest sentit que la consellera ha avançat que dilluns que ve assistirà a la Conferència Sectorial d’Educació a Madrid on demanarà al ministre que aclareixi com s’ha calculat el cost.

 

La titular d’Ensenyament ha reiterat l’ofensiva del Govern central per trencar el model lingüístic vigent a Catalunya i ha recordat que el model català no separa els alumnes en funció de la llengua i que els resultats de coneixement de les dues llengües n’avala l’existència: “És evident que és una ofensiva per trencar el model. El ministre no s’ha amagat mai que el model que ell considera que necessita Catalunya, perquè ara tothom opina des de fora independentment de l'Estatut i de les lleis que hagi aprovat el Parlament de Catalunya, és el model basc, aquest model que garanteix un nombre d’escoles que ho fan tot amb euskera, uns que fan mig-mig i altres que ho fan tot en castellà. Aquest és el model que el ministre vol provocar, el model de diversitat de centres perquè la gent pugui anar segons l'opció familiar”.

 

La consellera ha explicat que a més el decret que prepara el ministeri i que regula aquesta matèria encara no s’ha publicat, i se suma al fet que la matrícula de cara al proper curs ja està tancada. Per tot això, Rigau considera un despropòsit la proposta del Ministeri: “A les terres de Lleida, a Girona, a unes determinades àrees de l'àrea de Barcelona o de la Catalunya Central, a on són aquestes escoles? Si ja ho saben que no existeixen. Per tant, les volen fer aparèixer per trencar el model i crear una via de negoci a costa del debat lingüístic, cosa que jo crec sincerament que els centres educatius de Catalunya són molt assenyats i tenen una política molt serena en qüestió lingüística”.  En el mateix sentit, ha afegit que “això difícilment es podria justificar aquí i si es pogués justificar en una població de les comarques gironines o lleidatanes s'hauria de justificar transports, menjadors o fins i tot internat. Per tant no crec que pugui ser un  atractiu per cap família perquè és una xifra sense seguretat o garanties de continuïtat  i vostè sap que tots els partits i grups parlamentaris menys el PP van acordar igual que quan el PP perdés la majoria absoluta es derogaria aquesta llei”.

 

Irene Rigau també ha reiterat que la mesura del Ministeri que carrega el pagament a la Generalitat és un mecanisme pervers que modifica la LOFCA (Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes). Sobre altres aspectes de la LOMCE, la consellera ha declarat que “nosaltres hem denunciat que el curs vinent no té canvis elementals: els llibres de text són els de l'any passat, el professorat és el mateix, tenim les assignatures que el Ministeri permet suprimir com plàstica o música, i també que naturals i socials les donarà el mateix professor amb el mateix llibre però constaran com a dues matèries”. Rigau ha explicat que, conjuntament amb altres comunitats com País Basc i Andalusia hi ha coordinació respecte com enfocar certs aspectes de la llei estatal, com per exemple, el paper dels consells escolars o la matèria de ciències naturals: “La matèria de naturals que farem tots igual, a l'acte i expedient haurà de constar que són dues assignatures però continuem fent igual amb el mateix professor i material per a dues notes en lloc d'una”. En resposta a si l’assignatura de religió serà o no avaluables, Rigau ha deixat clar que si cal avaluar es farà, igual com les altres comunitats com ara Andalusia: “Si no l'avalues i la poses a l'expedient, l'alumne no podria demanar una beca”, i ha afegit que “no perjudicarem els alumnes que necessiten beca que a més, és l'estat que continua gestionant-les perquè no ens les ha donat. Per tant, una llei que afecta drets dels ciutadans hem de mirar d’administrar-la de manera que sigui més convenient a Catalunya i que no perjudiqui a cap alumne”. La consellera ha conclòs que “crec sincerament que el curs que ve no hi haurà canvis a Catalunya en aquest sentit”.