La vicepresidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, com a representant de la presidència de la CIM, ha presentat les conclusions de l’Assemblea General de la Comissió Intermediterrània de la Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes d'Europa (CRPM) que s’ha celebrat avui a Venècia. L’ha acompanyat el director general de Relacions Exteriors de la Generalitat, Iban Rabasa.

En la primera intervenció de l’Assemblea, la vicepresidenta ha resumit la situació pel que fa a l’activitat portada a terme aquests últims mesos a favor de les estratègies macro-regionals a la Mediterrània, que ha definit com “la prioritat principal que la presidència de la CIM s’ha marcat per a aquest 2014”. I ha destacat l’oportunitat de donar una empenta significativa a l’estratègia Mediterrània, sense desaprofitar els avançaments de l’estratègia Adriàtic-jònica i les perspectives de l’Estratègia Alpina.

 

Després de recordar diversos documents, com ara l’Informe anual de la Comissió ECOTER de l’Assemblea Regional i Local Euromediterrània (ARLEM) sobre una “Política de cohesió a la Mediterrània –de la qual ha estat ponent–, o les declaracions finals de l’Assemblea de Barcelona i del Buró Polític de la CIM celebrat a Patras (Grècia), Joana Ortega ha presentat el full de ruta com un document de suport amb l’objectiu que “el Consell d’Europa adopti un compromís sobre una Macroregió Mediterrània” a finals d’any, que pugui suposar l’inici dels primers treballs de definició i coordinació a partir de 2015. Així podria concloure aquesta primera fase “per col·locar de nou la Mediterrània en el centre de l’agenda europea”, amb un paper primordial de les autoritats regionals i locals, ha afirmat la vicepresidenta.

 

La vicepresidenta creu que la constitució d’una estratègia macro-regional en l’àmbit mediterrani suposaria un pas endavant en la cooperació euromediterrània, establint un coherència d’estratègies, polítiques i prioritats indispensables per a un futur territorial sostenible. I, ha apuntat que, d’entrada, es podria conformar una estratègia per al Mediterrani occidental (EUSWEST) i, posteriorment, la idea seria dotar la conca d’una estratègia específica per al Mediterrani Oriental (EUSEAST), a més de l’Adriàtic-jònica (EUSAIR), que ja està en fase de preparació i que exercirà d’experiència pilot, i una estratègia global a llarg termini (EUSMED). La geometria variable podria influir en un major dinamisme, així com també a l’hora de facilitar el funcionament operatiu de les estratègies. L’aplicació de la perspectiva gradual “pas a pas” suposaria crear, en una primera fase, una macroregió a nivell UE mediterrani.

 

Un altre punt destacat és l’establiment de sinergies amb els programes de cooperació territorial europea i transfronterera i la concentració temàtica en les estratègies perquè siguin més eficaces. I, dins d’una primera aproximació, ha apuntat els següents pilars: el medi ambient, el canvi climàtic i l’energia; les pimes, la formació, la investigació i  l’ocupació de la joventut; el creixement blau i les polítiques marítimes integrades; la millora de l’accessibilitat interterritorial i els fluxos migratoris, i la governança democràtica, el suport a la descentralització i els serveis públics d’alta qualitat.

 

Joana Ortega també ha defensat el paper dels governs locals en la definició i implementació d’estratègies “tan fonamentals com els dels estats i les institucions europees i de l’àmbit euromediterrani”. En aquest sentit, ha exposat la necessitat d’una major implicació dels diferents nivells de govern i la gestió de programes de cooperació transfronterera.

 

En la última part de l’Assemblea, la vicepresidenta ha proposat l’aprovació de la Declaració Final, que destaca la voluntat de seguir cooperant amb les noves institucions europees pel que fa a la posada en marxa de noves estratègies macro-regionals. També s’ha aprovat el full de ruta sobre l’estratègia macro-regional en la Mediterrània que planteja la necessitat d’una estratègia mediterrània integrada global amb tres subàrees: mediterrani occidental, adriàtic-jònic, i mediterrani oriental. Un altre punt que s’ha subratllat és la necessitat de seguir treballar en els àmbits de política marítima, transport i accessibilitat (Carta de Bolonya, corredor Mediterrani i autopistes del Mar) i eficiència energètica (com ara la Declaració de Ljubliana) en el marc de les directives de la Unió Europea i dels projectes en què la CIM està col·laborant.

 

L’Assemblea de la CIM ha ratificat la nova adhesió de les regions de Taza-Alhoceima-Taounate i Gharb-Charada-Beni-Hssen del Marroc a les quals Ortega ha donat la benvinguda com a nous membres de l’Assemblea.

 

Per últim, la vicepresidenta ha recordat que la propera cita serà a Umea (Suècia), el 24 de setembre, per celebrar un nova Assemblea Plenària centrada en la renovació del mandat. La titular de Governació ha finalitzat la seva estada a la regió de Veneto amb una trobada amb representats del Casal Català de Venècia i demà dissabte visitarà el pavelló català de la Biennal de Venècia.