El Govern ha acordat avui trametre al Govern de l’Estat les sol·licituds dels ajuntaments de Torà i de Biosca per sotmetre a consulta popular el canvi d’adscripció de comarca d’aquests municipis, ja que s’han complert els requisits i condicions reglamentàriament establerts per exercir aquest dret. D’acord amb la Llei 4/2010, de 17 de març, el Govern ha de fer arribar aquestes consultes populars al Govern de l’Estat per a la seva autorització.

 

L’article 7 del Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprovà el Text refós de la Llei d’organització comarcal a Catalunya, preveu, entre els tràmits preceptius, que l’acord de canvi de comarca ha de ser ratificat en referèndum per més de la meitat del cens electoral del municipi afectat.

 

En aquest sentit, les propostes de pregunta que es formularà a les persones veïnes amb dret de vot de Torà i de Biosca són les següents:

 

“Esteu d’acord que el municipi de Torà sigui adscrit a la comarca del Solsonès? SÍ/NO”.

 

“Esteu d’acord que el municipi de Biosca sigui adscrit a la comarca del Solsonès? SÍ /NO”

 

Els plens municipals de Torà i de Biosca van adoptar per unanimitat l’acord per iniciar el canvi d’adscripció de la comarca de la Segarra a la comarca del Solsonès i van trametre les sol·licituds corresponents al Departament de Governació i Relacions Institucionals. Les sol·licituds d’inici dels tràmits per a la modificació de l’adscripció comarcal es van acompanyar amb la documentació requerida per la legislació vigent i se’n van seguir els tràmits corresponents.

 

D’altra banda, el Govern també ha acordat avui trametre al Govern de l’Estat la sol·licitud de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat per sotmetre a consulta popular diversos assumptes de caire urbanístic.

 

La proposta de preguntes que es formularan a les persones veïnes amb dret de vot són les següents:

 

1.- “En el mandat consistorial de 2007-2011, la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació d’una zona ARE (Àrea Residencial Estratègica) a Olesa de Montserrat. Vol que l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat sol·liciti a la Generalitat de Catalunya deixar sense efecte el desenvolupament de la zona ARE? SÍ/NO”

 

2.- “Els terrenys del camp de futbol d’Olesa de Montserrat tenen una qualificació urbanística que permet construir-hi habitatges. Vol que es preservin aquests terrenys per a ús exclusiu d’equipaments? SÍ/NO”

 

3.- “El Pla General d’Ordenació Urbana d’Olesa de Montserrat vigent preserva el pla de Can Llimona, zona delimitada per la riera de Can Carreras a la dreta i per les Planes a l’esquerra, amb la qualificació d’agrícola. Vol que en el futur el planejament urbanístic municipal mantingui aquesta qualificació agrícola del pla de Can Llimona? SÍ/NO”.

 

 

El Govern ha aprovat el nou reglament de la loteria Binjocs i la modificació del Catàleg de jocs i apostes autoritzats a Catalunya. Es tracta d’actuacions que permeten continuar comercialitzant-la amb un nou marc legal i introduir-hi innovacions de caràcter comercial i tècnic.

 

El Govern també ha introduït un nou apartat al Catàleg de jocs regulat a través del Decret 240/2004 de 30 de març, de manera que la loteria Binjocs es converteix en la quarta modalitat de joc i queda incorporada al catàleg de jocs autoritzats.

 

La loteria Binjocs és una modalitat de loteria de números, iniciada el 2006, en la qual la participació consisteix a adquirir bitllets en format electrònic i completar determinats patrons previstos en l’estructura de premis de cada variant de joc, a través de terminals o dispositius vinculats en establiments autoritzats de joc (casinos, sales de bingo i salons recreatius) i connectats als sistemes informàtics de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) on s’enregistren les apostes i es realitzen els sortejos. Com tots els productes que comercialitza Loteria de Catalunya, Binjocs també destina els seus beneficis a projectes d’atenció a la gent gran, a la infància o a les persones discapacitades.

 

El Govern ha aprovat una nova pròrroga de la contractació dels 110 orientadors laborals de les oficines de treball amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de les persones en atur mitjançant els serveis d’informació i orientació laborals.  Amb aquesta pròrroga, fins al 31 de desembre de 2014, el Govern aposta per mantenir el reforçament dels serveis d’orientació de la xarxa d’oficines de treball.

 

Aquests 110 professionals centren la seva activitat en la presentació de la cartera de serveis del SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya), la identificació dels factors d’ocupació, l’assessorament grupal i individual, l’orientació professional i cerca de feina i la intermediació laboral, així com serveis a les empreses.

 

La decisió del Govern de prorrogar la contractació de les 110 persones orientadores és una aposta pel reforçament dels serveis d’orientació utilitzats actualment a les oficines de treball del Servei d’Ocupació de Catalunya, on s’hi identifiquen adequadament les competències i potencialitats de les persones en atur i dissenyen itineraris formatius professionals per millorar-ne l’ocupabilitat.

 

El nou model d’oficines de treball es basa en l’oferta d’un servei tècnic de qualitat a les persones en atur per tal de millorar-ne la inserció en el mercat laboral i l’ocupabilitat. En aquest sentit, es fa un diagnòstic de la situació de cada persona aturada perquè se li assignin programes de polítiques actives d’ocupació d’acord amb les necessitats detectades.

El Govern ha acordat concedir una subvenció per un import màxim de 450.000 euros a la Fundació Sitges, Festival Internacional de Cinema de Catalunya per a l’organització de la 47a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

 

El Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya és la principal manifestació cinematogràfica de Catalunya i ha esdevingut un referent del cinema fantàstic arreu del món. Constitueix un aparador excel·lent de les diverses tendències del cinema, amb incidència especial en el gènere fantàstic. L’edició d’enguany se celebrarà del 3 al 12 d’octubre.

 

 

El Centre Cultural Català de Frankfurt (Alemanya) i el Casal dels Països Catalans-Tucumán (Argentina) han estats reconeguts de forma oficial pel Govern com a Comunitats Catalanes de l’Exterior. El Centre Cultural Català de Frankfurt, que du a terme activitats des de l’any 2012, ha rebut també l’aprovació dels seus estatuts al registre del districte judicial local de Frankfurt am Main. El Casal dels Països Catalans-Tucumán va ser creat el 17 de desembre de 2013 i s’ha convertit en la 17a comunitat activa a l’Argentina.

 

Amb el reconeixement d’aquestes dues entitats, ja són 134 les Comunitats Catalanes de l’Exterior.

 

Les Comunitats Catalanes de l'Exterior (CCE) són entitats privades constituïdes per catalans o catalanòfils arreu del món (casals, associacions, centres catalans, agrupacions acadèmiques i empresarials, etc.) que la Generalitat de Catalunya reconeix a través d'un acord del Govern, prèvia sol·licitud de l'entitat, i d’acord amb l’article 6 de la Llei 18/1996, de 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior, i l’article 1 del seu Reglament, aprovat pel Decret 118/1998, de 26 de maig, que estableixen els requisits que han de complir les comunitats catalanes de l’exterior per ser reconegudes oficialment pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

El Govern ha acordat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric i zona arqueològica, l’Aqüeducte romà de Sant Pere de Riu (Tordera) i Can Cua (Pineda de Mar) al Maresme, i delimitar-ne l’entorn de protecció.

 

L’Arc de Sant Pere de Riu i l’Aqüeducte de Can Cua van formar part d’una mateixa obra hidràulica anomenada Aqüeducte de Pineda. Actualment aquests dos trams en constitueixen els únics testimonis visibles i són dels més rellevants coneguts fins ara a Catalunya.

 

L’origen d’aquest aqüeducte podria remuntar-se a l’època romana. L’Arc de San Pere, també conegut com a Pont del Diable, és una estructura de 15 metres de longitud i 1,22 metres d’amplada amb una arcada de 3,13 metres de diàmetre. Es va construir amb la finalitat de salvar el desnivell del terreny i la torrentera procedent de la Font del Ferro. El tram conegut com Aqüeducte de Can Cua servia per salvar un antic torrent avui desaparegut. Se’n conserven 39 metres de longitud, amb cinc pilars, dues pilastres i sis arcades, quatre de les quals es conserven íntegrament.

 

L’aqüeducte discorria paral·lel a la riera de Pineda pel vessant oriental al llarg de 3,5 quilòmetres. L’inici del traçat es trobaria al torrent de Riu, d’on captava l’aigua, fins a la vil·la romana de Can Roig, jaciment que conserva un lacus que podria relacionar-se amb el final del recorregut.