L’estudi,  finançat pel Ministeri d’Innovació i Investigació, ha estat dirigit per Joan Estruch i Maria del Mar Griera, s’ha realitzat en el període 2010-2014. Les jornades les ha organitzat el grup de recerca Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR), de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

L’objectiu ha estat examinar la influència dels canvis de la realitat religiosa en els àmbits penitenciari i hospitalari a Catalunya i Andalusia. Constata, d’una banda,  el creixement de la diversitat en els darrers quinze anys arran de la immigració i “l’arribada de persones provinents de països de majoria ortodoxa, islàmica o protestant, entre d’altres” i, d’una altra, l’increment de la demanda d’assistència religiosa de les minories.

 

L’estudi palesa el creixement notori de la diversitat religiosa a les presons i calcula que una quarta part de la població reclusa es declara creient d’alguna religió diferent a la catòlica. Així mateix  afirma que, encara que la celebració de grans festivitats religioses planteja inconvenients, el Ramadà ja és, paradigmàticament, quelcom institucionalitzat en la majoria de centres, sobretot a Catalunya.

 

Pel que fa als hospitals, l’impacte ha estat menor i, en tant que no són institucions tancades, els ministres de confessions religioses minoritàries poden proveir atenció espiritual de manera privada i sovint sense que l’hospital hi intervingui. En canvi, les peticions a interns reclusos es gestiona a partir de demanda individual i per escrit, a excepció dels capellans catòlics perquè mantenen vinculació estable amb el centre, independentment de cap petició explícita.

 

A l’espai hospitalari les confessions minoritàries, especialment protestantisme, islam i judaisme, també tenen reconegut el dret a celebrar el culte i disposar de lloc adequat on fer-ho, sigui en capelles tradicionals catòliques que ofereixen neutralitat amb el rètol ‘servei religiós’ o ‘oratori’, o en capelles convertibles, o espais polivalents, o espais anomenats ‘de silenci’ o multiconfessionals. Quant a les interferències entre els professionals sanitaris i els pacients fidels, destaca el rebuig a les transfusions de sang per part dels Testimonis Cristians de Jehovà, encara que molts centres ja han establert protocols a partir de consentiments informats o de voluntats anticipades.

 

El mateix treball també descriu els diferents nivells de reconeixement i protecció de drets, segons el grup al qual es pertany, quelcom que anomena ‘pluralisme asimètric’. I també palesa la variabilitat i els diferents graus grau de discrecionalitat per part dels serveis segons la confessió religiosa, amb l’excepció de l’assistència catòlica, que gaudeix d’estabilitat i permanència en totes les presons i hospitals.

 

L’estudi destaca que des de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i des de la Fundació Pluralisme i Convivència del Govern central, “s’ha potenciat un sistema de governança de la diversitat més inclusiva i encaminada a normalitzar la presència de les minories religioses a la vida pública i en el marc de les institucions com els hospitals i les presons”.

 

A més de la presentació de l’estudi, es van
compartir propostes per afavorir la diversitat, el seu coneixement i el respecte a la llibertat religiosa com a dret fonamental. En el debat van intervenir Elisabeth Lheure, de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós; Puerto García, de la Fundación Pluralismo y Convivencia; i Eduard Ibáñez, de Justícia i Pau.

 

Finalment, una taula rodona va aplegar tres dels cinc responsables que ha tingut la Direcció General d’Afers Religiosos des de la seva creació l’any 2000: Ignasi Garcia i Clavel, actualment comissionat d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona; Montserrat Coll, directora durant set anys; i Enric Vendrell, director actual. Van coincidir en la necessitat de disposar d’eines per conèixer abastament la realitat de la diversitat religiosa.